Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Tot ens sembla bonítol (però no ho és)

Arrenca la temporada d'un dels productes més saludables i saborosos que brinda la mar. Cosí germà de la tonyina, exhibeix els seus matisos, encara que com a bon peix blau, ofereix grans beneficis per al nostre organisme als seus lloms generosos.

 

"Fixi's bé. Si no és bonítol del nord, no és bonítol". Als anys 80 del segle passat, una sèrie d'anuncis amb el suport del FROM (Fons de Regulació i Organització de Productes de la Pesca i els Cultius) ressaltava les virtuts del bonítol davant d'altres peixos. El porter de l'Athletic Andoni Zubizarreta i la cuinera i gastrònoma Elena Santonja, entre d'altres, van participar en les campanyes. Vora 35 anys més tard, gairebé ningú no dubta a l'hora d'identificar una menja que multiplica exponencialment el sabor de les amanides i queda més que deliciós a la planxa i en guisats.

Per sí que queden dubtes: aquest peix de nom laudatori pertany a la família dels escòmbrids perciformes. De cos esvelt i allargat, té uns ulls grans i rodons i una boca enorme amb dents petites i còniques. Magnífic exemplar, per descomptat..

AMB NOM PROPI

Regla número u. No hem de confondre el bonítol comú amb el bonítol o tonyina del nord. El primer, del sud o de l'Atlàntic, s'anomena sarda sarda. Es pot trobar tant a l'Atlàntic com al Mediterrani. El segon és de la mateixa família, però no de la mateixa espècie. Rep el nom de bacora o ullada i el seu nom científic és thunnus alalunga. N'hi ha poblacions (o el que els experts anomenen estoc) al Cantàbric, a l'Atlàntic Nord i al Mediterrani. Cosins, però no germans.

Regla número dos. Hi ha algunes pistes en l'aspecte físic que ens ajuden a diferenciar el bonítol de la bacora. La primera implica fixar-se en l'aleta pectoral. Si no coneix l'anatomia dels peixos, és la que es troba darrere de les obertures de les brànquies. La que li permet fer la volta, pujar, baixar i nedar cap enrere. Doncs bé, la de la bacora és bastant més llarga que la del bonítol comú. I una més: el bonítol té ratlles obliqües de color fosc a banda i banda de la zona dorsal, a la part alta del cos. Impossible equivocar-se.

No tots els túnids són iguals

TONYINA (Thunnus thynnus)

  • Zona de pesca: Atlàntic i Mediterrani i, en menor manera, mar Negre.
  • Forma: cos fort i fusiforme (forma de fus). Cap gran amb forma triangular.
  • Color: és blau fosc al dors, i es difumina a groc/plata als flancs. Té la carn vermella i compacta.
  • Longitud: pot arribar a fer els 3 metres de longitud, encara que el més comú és que no sobrepassi els 2 metres.
  • Pes: fins a 600 kg, però el més comú és que s'acosti als 100 kg.

BONÍTOL (Sarda sarda)

  • Zona de pesca: Pacífic oriental, Atlàntic tropical, Mediterrani i costa australiana.
  • Forma: esvelt i allargat. Boca enorme, ulls grans i rodons.
  • Color: blau platejat. Dors blau amb ratlles fosques. Ventre amb reflexos irisats.
  • Longitud: fins a 90 cm, però el més comú és entre 30 i 50 cm.
  • Pes: fins a 10 kg, però el més comú és d'1 a 3 kg.

BACORA (Thunnus alalunga)

  • Zona de pesca: viu lluny del fons marí i es desplaça a finals de maig o juny de les proximitats de les Açores fins al Golf de Biscaia i al mar del Nord.
  • Forma: de fus, amb les aletes pectorals llargues, que representen més del 30% de la seva longitud.
  • Color: blau fosc metàl·lic, amb els costats i el ventre blanquinosos. El de les aletes dorsals és, més o menys, groc fosc. Carn vermella.
  • Longitud: Oscil·la entre els 50 i 80 cm, encara que pot arribar a fer els 100.
  • Pes: Més de 4 kg.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto