Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

PISOS TURÍSTICS: ELS VEÏNS HI ESTAN DE PAS

Han canviat la cara de les zones més cèntriques de les ciutats: la pujada dels preus del lloguer, el tancament dels comerços tradicionals i la massificació tenen molt a veure amb els apartaments de vacances. Radiografiem una moda que ha reescrit els plans d'estiueig i la convivència de propietaris, viatgers i veïns.

Efectes i responsabilitat

EFECTES COL·LATERALS

 

L'efecte immediat del fenomen és la pujada del preu d'aquests altres lloguers. En barris on abans es pagaven 700 o 800 euros al mes, ara se'n demanen entre 1.000 i 1.200. Segons dades del portal immobiliari idealista.com, el preu de lloguer va començar a pujar el 2016, quan va passar d'una variació interanual del 6% el 2015 al 15,9%. El 2017 va seguir el seu recorregut a l'alça marcant una variació del 18,4%. Però els pisos turístics no són els únics culpables d'aquestes pujades. "Espanya es va assemblant més a Europa, i per això cada vegada són menys els qui es decideixen a comprar. A això cal sumar la por al desnonament per la crisi i la negativa dels bancs a oferir el 100% de la hipoteca als seus clients", resumeix Tolo Gomila, president de Fevitur.

El malestar dels veïns s'ha instal·lat en alguns barris. D'això en saben molt a Palma. José Hila, regidor de Model de Ciutat, Urbanisme i Habitatge Digne, assegura que el nombre de denúncies de veïns per molèsties de turistes s'ha multiplicat per quatre en tres anys. Si en tot el 2014 va haver-n'hi 42, en el mateix període de 2017 la xifra va arribar a les 192 denúncies.

Palma és una de les ciutats en què el lloguer turístic ha crescut de manera més desorbitada els últims anys. Segons l'ajuntament, l'oferta d'aquests pisos no reglats va augmentar un 50% entre el 2015 i el 2016, i segons Airbnb, al febrer de 2017 només a Palma hi havia registrades 2.972 entrades d'aquest tipus. "El paral·lelisme entre l'evolució dels habitatges vacacionals i l'augment dels preus del lloguer és evident. Encara que no es tracti de l'únic factor, ha incidit molt", assegura Hila. La pujada del lloguer es manifesta en una alça del 40% des de 2013.

L'ajuntament insular va proposar recentment que el lloguer de les estades turístiques es limiti a habitatges unifamiliars. "Palma ha de ser una ciutat habitable. El pitjor que pot passar és que els habitants hagin d'anar-se'n de la ciutat o que els treballadors de temporada deixin de venir a l'illa perquè no poden pagar els preus desorbitats a què estem arribant", defensa Hila. Qualsevol lloguer inferior a 30 dies es considera turístic.

Com que el mapa legal dels apartaments turístics és un barreig de normes, ordenances i projectes que dicten les comunitats autònomes, altres ciutats han posat els seus propis límits. Aquests en són alguns:

L'Ajuntament de Madrid acaba d'anunciar que il·legalitzarà el 95% dels habitatges turístics del districte Centre exigint que per a poder llogar calgui un accés independent des del carrer. A més, el limitarà a un màxim de 90 dies. Si se sobrepassa aquest temps, el propietari haurà de sol·licitar una llicència urbanística per al seu allotjament i integrar-lo dins de l'ús terciari hoteler. Cap edifici no podrà tenir més d'un 75% d'habitatges destinats a aquest ús.

A València, el govern de la Comunitat concedirà capacitat de maniobra als ajuntaments. L'entrada en vigor de la llei suposarà que els nous pisos turístics quedin limitats als baixos i les primeres plantes a la capital. Es fixa en 45 dies el termini màxim de lloguer en cas d'habitatge complet, termini inexistent quan l'arrendament es redueixi a una sola habitació i el turista convisqui amb el titular. Però, com diu el refrany, "feta la llei, feta la trampa". "Quan una persona reserva el meu allotjament per Airbnb, li proposo cancel·lar l'acord i fer-ho en efectiu", confessa la propietària d'un allotjament de Madrid. "Així no queda reflectit en cap lloc si he llogat casa meva 20, 90 o 150 dies", conclou.

A Barcelona, els pisos turístics "han fomentat l'especulació, encarint l'habitatge i causant problemes d'incivisme i convivència", diuen al bufet de la Ciutat Comtal Márquez & Abogados. A la capital, la regulació urbanística correspon al Pla Especial Urbanístic d'Allotjaments Turístics (PEUAT), que regula la concessió de les llicències i té per objectiu conciliar la implantació d'aquests allotjaments amb un model urbà sostenible. L'ajuntament ha incrementat el nombre d'inspectors. Les multes als qui lloguin l'habitatge sense llicència poden arribar als 30.000 euros.

A Sant Sebastià va haver-hi fa mesos una gran polèmica amb aquests pisos, per tal de garantir l'essència de la Part Vella. Així, a la capital guipuscoana hi ha regulació a dos nivells: el Govern Basc ho fa per mitjà d'una llei, de Turisme; i l'Ajuntament, mitjançant l'Ordenança reguladora de l'ús urbanístic d'habitatge turístic que s'ha aprovat fa poc. La primera s'ocupa d'aspectes tècnics; la segona, de l'ús urbanístic de l'habitatge.

Sevilla. Un decret del febrer de 2016 regula els habitatges turístics a Andalusia, on els propietaris de pisos han d'omplir i presentar el formulari de declaració responsable per a inici o exercici de l'activitat. Han de disposar de llicència d'ocupació i complir en tot moment les condicions tècniques i de qualitat exigibles als habitatges. A Sevilla, la saturació d'algunes zones fa que s'estiguin plantejant altres mesures i s'estudia ja la redacció d'una ordenança semblant a la de Sant Sebastià.

CRIDA A LA CORRESPONSABILITAT.

Airbnb només recomana als seus usuaris que coneguin bé la normativa vigent de la seva ciutat, però no sembla controlar que tots els allotjaments publicats a la seva plataforma compleixin la normativa. De fet, fins i tot es renta les mans obertament quan els turistes denuncien que s'incompleix la llei. "Vam reservar un allotjament a Manhattan i al cap d'uns dies ens vam assabentar que era il·legal. Vam voler cancel·lar la reserva amb el propietari, però la seva política de cancel·lació ens obligava a pagar el 50% del total", relata Ignacio Sanz, sobre una incidència del 2016. "Quan ens vam posar en contacte amb Airbnb ens van dir que no podien fer res, que ells aconsellaven a tots els propietaris conèixer i respectar la normativa de cada ciutat. Si cancel·làvem, perdíem els diners", recorda.

Les plataformes han de ser corresponsables, segons els experts. "És l'única manera de controlar que els allotjaments compleixen la llei. El que no pot ser és que tanquin un supermercat gran a una cadena de distribució si ven aliments sense el certificat fitosanitari i que Airbnb només aconselli complir la normativa", conclou Zoreda, d'Exceltur .

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto