Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

^

Conchita García, metgessa gerontòloga i secretària de l'àrea d'Assistència sanitària en residències de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia: "El preu de la residència privada pot ser car si es compara amb les pensions"

Més de 8 milions d'adults superen els 65 anys, el 18% de la població. I segons el perfil de la gent gran a Espanya que elabora cada any el CSIC, el 2051 el 35% dels ciutadans depassarà aquesta edat. A tots ens inquieta l'assumpte: Com podem afrontar aquesta etapa daurada? És millor viure en un centre o rebre companyia?

Fer-se gran és un procés natural i individual, però ens implica a tots: Espanya es convertirà a mitjan segle en el segon país -el primer serà el Japó- més envellit de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE). Els avanços mèdics i el sistema de benestar han allargat l'esperança de vida, que avui a Espanya se situa en 82 anys. Vivim més i millor. Però, el que en el pla individual és un progrés, en el pla col·lectiu representa un problema?

Segons l'Organització Mundial de la Salut, "no hi ha una persona gran típica". Mentre que algunes conserven les facultats físiques i psíquiques després dels 80 anys, d'altres pateixen un deteriorament considerable a edats fins i tot molt més joves. Però els experts diuen que l'autèntica xacra en la vellesa és la solitud, que pot causar depressió.

QUAN ENVELLIR ÉS NEGOCI

En un dels països més envellits del món, la gent gran també és objecte de negocis, i les empreses de serveis socials centren els esforços a crear un mercat al seu voltant. Hi ha més de 5.500 residències a Espanya. Les comunitats amb més centres són Catalunya, Castella i Lleó, Andalusia, Madrid i Castella-la Manxa, que concentren el 62% de les places en les residències d'ancians. Però pagar un servei de qualitat no és barat. El preu mitjà d'una residència geriàtrica a Espanya parteix dels 1.500 euros al mes, encara que hi ha la possibilitat que aquesta persona pagui un percentatge de la seva pensió en funció dels ingressos que té, que pot ser de fins al 90%. La facturació del sector es troba al voltant dels 4.200 milions d'euros anuals, segons l'estudi "Sectors. Residències per a la tercera edat", de la consultora DBK.

Malgrat això, per als experts, el repte no és només econòmic: també és social. El 4% de la població amb 65 anys o més viu en residències i, d'aquests, set de cada deu són dones i el 78% supera els 80 anys. Encara que l'ingrés en una residència és l'opció principal dels familiars, només dues de cada tres persones més grans de 65 anys que ho volen o ho necessiten tenen plaça en una residència pública o concertada. Per als qui esperen, el temps de demora -sense dades nacionals unificades, perquè els serveis socials són competència de les comunitats- es pot allargar durant mesos en algunes regions. En d'altres, fins i tot anys: és el cas de Lugo, on la Plataforma Avós... Felices afirma que la llista d'espera per a ells ha arribat a superar els dos anys per a una plaça pública. Després de les residències, la segona opció més demanada és la del cuidador, una atenció a domicili adequada per persones encara autònomes, que desitgen assistència personal i sanitària sense renunciar a la seva privadesa. Aquesta és l'opció de més de 167.000 persones grans a Espanya.

QUAN EL QUE ES BUSCA ÉS COMPANYIA

Però encara hi ha més opcions per a ells: entre aquestes, la teleassistència domiciliària, ideal per a persones autònomes que desitgen seguir a casa però que volen tenir una ajuda immediata sempre que la necessitin. I en altres casos, el que necessiten és senzillament companyia unes hores al dia. La Fundación Amigos de los Mayores és una de les ONG que es dediquen a evitar la solitud i l'aïllament d'aquestes persones. Té com a objectiu millorar la qualitat de vida i l'autoestima. Per fer-ho possible, ha creat una xarxa de voluntaris a Madrid, Galícia i el País Basc que ofereix companyia i amistat a casa o en residències.

A més, hi ha els centres de dia, pensats per als qui viuen acompanyats però que necessiten un reforç d'estimulació cognitiva o física durant el dia. I encara hi ha més opcions, com el cohousing, una alternativa a les residències i als pisos tutelats, i programes de foment de l'envelliment actiu. Envellir és un procés natural i individual, però el repte és col·lectiu, i ens implica a tots.

L'experta: Conchita García, metgessa gerontòloga i secretària de l'àrea d'Assistència sanitària en residències de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia: "El preu de la residència privada pot ser car si es compara amb les pensions"

Per a la madrilenya Conchita García, la cura mèdica de la gent gran constitueix una vocació i un repte: "Sempre m'ha agradat treballar amb ancians en l'àmbit de les residències, gaudeixo amb la proximitat del dia a dia", diu aquesta doctora gerontòloga, secretària de l'àrea d'Assistència sanitària en residències de la Societat Espanyola de Geriatria i Gerontologia. García, amant dels llibres i dels viatges, admet que no totes les residències d'ancians són iguals, que aconseguir una plaça en un centre públic no sempre resulta fàcil i que els preus de les residències privades "poden resultar cars" per a massa famílies.

Gairebé 20 de cada 100 ciutadans superen els 65 anys. Quin repte planteja aquest augment del nombre d'ancians?

El repte essencial a què ens enfrontem és millorar la qualitat de vida de tots ells.

De les 5.387 residències d'ancians que hi ha a Espanya, només el 24% són de titularitat pública. Com funcionen les residències a Espanya? Són totes iguals?

Són centres on metges i altres especialistes en geriatria i gerontologia ens dediquem a cuidar, atendre i intentar millorar la qualitat de vida dels ancians. Crec que funcionen molt bé. Però, és clar, no totes són iguals: cada centre té una petjada característica. Per això, la meva recomanació per a les famílies és fer una bona cerca, per a estar segurs que el centre triat ofereix els requeriments que necessita la persona.

Posem un exemple concret: un senyor de 85 anys que ja no pot viure sol. La família dubta entre una residència o contractar un cuidador a domicili. Per on hauria de començar a informar-se?

La família hauria de consultar un metge especialista en geriatria. Aquest pas sempre és recomanable, ja que els podrà informar i orientar de les necessitats i dels requeriments del seu familiar. A partir d'aquí, cal trobar l'opció i el centre apropiat.

La pensió mitjana a Espanya és de 926 euros al mes, i el preu d'una residència pot costar el doble, encara que l'ancià paga un percentatge de la seva pensió en funció dels ingressos. Com es pot saber si la pensió li arriba?

Hi ha, com diu, ajudes econòmiques per a accedir a una residència pública. Pel que fa a les residències privades, és cert, el preu pot ser elevat, especialment si ho comparem amb les pensions actuals.

Per què són tan cares les residències?

El cost pot semblar elevat, però cal valorar les prestacions que ofereixen. Els centres cada dia milloren la seva atenció especialitzada, amb un equip de cures que inclou metges, infermeria, videoconsultes hospitalàries que prevenen problemes de salut, treball de teràpia ocupacional, fisioteràpia, psicologia, podologia; tot això, a més dels serveis bàsics.

Són suficients els recursos que es destinen a les residències?

[Riu] No, per descomptat que no. Els recursos sempre són pocs; hi ha molt on invertir per a poder millorar.

Qualsevol ancià pot aconseguir una plaça de qualitat?

Les puntuacions per a entrar en una residència pública inclouen la valoració de la pensió, els immobles que té i la situació familiar. Però aquesta valoració es fa des de l'àrea de treball social de les comunitats autònomes.

Algunes associacions de cura dels ancians afirmen que la llista d'espera per a entrar en una residència pública o concertada a Espanya és de fins a dos anys, segons les comunitats.

No supera l'any, però és cert que l'espera varia segons la comunitat autònoma.

L'altra opció és recórrer a la privada, que té un preu mitjà de 1.829 euros mensuals, poc assequible per a moltes famílies.

En aquests casos, solen ser els fills o els familiars els que afegeixen diners a la pensió per a pagar l'entrada en una privada, almenys fins que se li concedeix la plaça en una pública. Altres residències privades anuncien la possibilitat d'una plaça a canvi d'alguna propietat immobiliària; però desconec com funciona aquesta última opció.

Com podem saber si triem el centre adequat? En què ens hem de fixar?

Una consulta amb el geriatre ajuda en aquest pas. Si busca una residència per una fractura de maluc, per exemple, la família ha de triar-ne una que tingui un bon servei de fisioteràpia. Però si l'ingrés és per alteracions de la conducta, cal triar-ne una que tingui personal especialitzat i instal·lacions apropiades per a atendre-ho. És el cas d'una persona amb una demència incipient, que requerirà entrenament psicològic i de memòria. Amb una demència més avançada necessitarà un centre amb unitats de promoció de l'autonomia.

Quins senyals indiquen que un ancià necessita un cuidador a domicili o ingressar en una residència?

El senyal general per a decidir és que requereixi unes cures inviables de rebre en un domicili. Llavors, la residència és necessària.

Quan hem d'optar per una residència i quan n'hi ha prou amb un cuidador a domicili?

És difícil d'encertar, no es tracta de dirimir entre millor o pitjor. El millor lloc per a qualsevol ancià és casa seva, per la qual cosa la primera opció pot ser contractar un cuidador amb atenció individualitzada. Si aquesta possibilitat no funciona o no és viable, es pot recórrer a una residència.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto