Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: patates: Patates: gastronomia de base

Més de la quarta part de les hortalisses fresques que es consumeixen a l'any a Espanya són patates, un aliment humil i econòmic però amb grans virtuts i versatilitat a la cuina

 

La patata és un tubercle, l'extrem d'una arrel que creix acumulant midó i aigua. Originària de l'Amèrica Central i del Sud, la patata va ser conreada per primera vegada entre els anys 8000 i 5000 aC. Els espanyols la van portar a Europa al voltant de l'any 1570 i, des de llavors, s'ha estès per tot el món.

Al principi la van considerar una raresa botànica que es conreava en testos, però els europeus la van trobar saborosa i tractaven d'aprovisionar-se'n amb grans quantitats per als seus viatges de tornada. Van passar diverses generacions fins que va esdevenir una font d'aliment fonamental a Europa: un dels problemes fonamentals era que les patates silvestres necessitaven un temps de foscor suficient. Les condicions climàtiques i de llum que es donen a Europa, amb dies més llargs a l'estiu, feia que s'obtinguessin tubercles més petits que a la zona d'origen, més equatorial.

Una vegada adaptades les condicions de cultiu, la patata, barata, resistent i fàcil de conrear, es va convertir en la base de l'alimentació de molts països, afectats per fams importants en aquells temps. A la Irlanda del segle XVII, per exemple, la patata no va ser la base de la seva alimentació sinó, molt sovint, l'única font d'aliment. Amb tot, la cultura del conreu de la patata va tenir l'auge més gran al segle XIX. A hores d'ara, n'hi ha més de 200 varietats que es poden classificar en funció de diferents criteris.

Consum a Espanya

El consum de patates ha augmentat. Segons les dades del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi ambient (MAPAMA), entre l'abril de 2016 i el març de 2017, les llars espanyoles van adquirir 1.326 milions de quilos de patates, xifra que suposa unes 6,3 tones més que el mateix període de l'any anterior.

En termes econòmics, les famílies es van gastar 1.123 milions d'euros, i això indica un increment de 87,06 milions d'euros en aquesta mateixa comparativa. En vista d'aquestes dades, les llars espanyoles inverteixen l'1,67% del seu pressupost per a alimentació a l'hora de comprar patates.

Les preferències són clares: les famílies es decanten per la patata fresca, que representa el 74,4% del consum total, i augmenta la presència en el menú familiar, amb una mitjana aproximada de 22,47 quilos per persona i any. No obstant això, també cal esmentar que, en aquest període, la patata congelada ha guanyat mercat, amb un augment del 0,2% en consum, que significa una mitjana de 0,95 quilos per persona i any.

Les llars que consumeixen més patates són les que estan formades per parelles amb fills grans o mitjans, també per parelles adultes sense fills i llars monoparentals que resideixen en poblacions petites, que no sobrepassen els 2.000 habitants. Són llars en les quals normalment el responsable de la compra és una persona d'edat compresa entre els 50 i els 64 anys, segons el MAPAMA.

Destaca el consum per càpita dels joves independents, que s'incrementa un 8,4%, i a les llars monoparentals, que puja un 5%. Però on més es consumeixen patates és, sens dubte, a les llars on viuen persones adultes i jubilades. En aquests casos, el consum se situa en una mitjana de 41,68 i 43,26 quilos/persona/any respectivament. A més, a l'hora de comprar, l'elecció de les famílies recau en hipermercats, supermercats i botigues de descompte, que engloben el 58,5% de la quota de mercat, amb un creixement de l'1,9%.

Reconèixer-les i diferenciar-les

Les patates es diferencien, entre altres coses, pel color de la pell i de la polpa, també per la mida i la forma, la rugositat, la profunditat dels ulls (esquerdes que presenten en la pell) i, en gran manera, pel seu cicle de maduració o recol·lecció. Segons aquest últim criteri, que normalment s'indica en la venda al públic, les patates poden ser noves o primerenques, semitardanes o velles.

Les patates segons el moment de recol·lecció:

  • Patates noves o primerenques. Són les que es cullen entre el març i el juny, abans de la maduració completa. Es tracta de patates petites, de pell molt fina i llisa; tenen la carn de color clar i uniforme. Les patates noves també es caracteritzen per tenir un sabor suau i de vegades lleugerament dolç. El seu contingut en aigua és més elevat que en la resta de varietats i contenen menys midó que les patates madures. Tenen una textura ferma, i això facilita que continuïn fermes després de la cocció. Pel fet de tenir més contingut d'aigua tenen un termini de conservació més curt. En general, també són menys calòriques i l'aportació de vitamina C és més elevada.
  • Patates semitardanes (patates d'estació). Són les que es cullen en el moment òptim de maduració, entre el juny i les acaballes de l'estiu. Són les més versàtils, ja que en general el seu contingut en midó i humitat està en un terme mitjà. Són lleugerament més grans i seques que les patates noves, i es conserven més bé.
  • Patates velles o tardanes. Tradicionalment sempre han estat les que es ccollien durant la tardor, després de deixar-les enterrades durant setmanes perquè la pell s'endurís. Així, es podien emmagatzemar durant mesos per a menjar-les al llarg de l'hivern. Són grans, de pell gruixuda, fosca i lleugerament arrugada, coberta generalment amb una mica de terra per a preservar-les de la llum. La seva carn, de color groc, té més sabor. Aquestes patates són més riques en midons, i per això són idònies per a guisar, ja que espesseixen les salses i absorbeixen més bé els sabors del plat. També són millors per a fer purés i cremes.

Varietats de patates

Encara que hi ha desenes de tipus diferents de patates, els comerços no solen especificar les varietats que ofereixen sobre les seves diferències pel desconeixement dels consumidors. Així, el més comú és que l'elecció es faci segons l'aspecte o simplement el preu. Amb el temps, al mercat s'han anat introduint també tipus de patates especials que resulten curioses, com les violeta o blaves, idònies per a preparar plats molt concrets i en general més vistosos i decoratius.

Patates com la Bleue de la Manche, d'origen francès però conreada en camps de Castella i Lleó, són molt apreciades en l'alta cuina per les propietats gastronòmiques i nutricionals. Aquestes varietats donen molt de joc per les característiques que les fan tan especials. Les patates morades, per exemple, permeten donar un toc de color a cada plat, tenen un gust molt agradable i són riques en antocianines, un pigment que els dona el color característic, amb propietats antioxidants beneficioses per a la salut.

Aquestes patates ofereixen moltes possibilitats a la cuina, més enllà de l'ús decoratiu. Bullides conserven millor les propietats, i, a més, les varietats de carn ferma no es desfan durant la cocció ni es trenquen en tallar-les. Fregides, tipus xips, queden cruixents i delicioses. Les més petites es fan servir molt per a cuinar al vapor o al microones.

Com és l'etiquetatge de les patates?

 

Les patates fresques, a més de comercialitzar-se a granel, es poden adquirir en sacs de paper o malles de plàstic. L'etiquetatge és diferent per a les patates que es venen envasades i les que es venen a granel. En els dos casos, la venda està regulada pel Reial Decret 31/2009, que estableix la norma de qualitat comercial per a les patates que es consumeixen al mercat nacional.

Patates envasades.

L'envàs ha d'incloure les indicacions següents:

  • Identificació. El nom, la raó social o la denominació de l'envasador, de l'expedidor o del venedor i, en tot cas, el seu domicili.
  • Naturalesa del producte. «Patates de primor», «Patates noves», «Patates de conservació», segons correspongui. A més, s'ha d'indicar el nom de la varietat, si estan calibrades o sense calibrar i la denominació específica de venda per a les patates que no s'ajustin als calibres mínims. Als envasos que continguin mescla de patates de diferents varietats, s'ha d'indicar «Barreja de patates». Així mateix, quan el contingut no es pugui veure, s'ha d'especificar quines varietats hi ha presents en l'envàs i el nombre mínim de peces de cada varietat.
  • Origen del producte. País d'origen i, facultativament, zona de producció regional o local o denominació nacional.
  • Característiques comercials: categoria, pes net, indicació del lot, calibre... Ús culinari recomanat, color de la pell, color de la carn, forma del tubercle, circumstàncies particulars de producció, condicions relatives d'emmagatzematge i conservació, etc.

Patates a granel.

En els casos de presentació a granel, les indicacions esmentades més amunt hauran de figurar en un document que acompanyi la mercaderia, fixat de manera visible a l'interior dels transports o envasos. Per a la venda al públic, els comerciants minoristes hauran de col·locar les indicacions relatives a la naturalesa, l'origen i les característiques comercials del producte en un cartell ben visible al lloc de venda. La part de la mercaderia exposada serà representativa del conjunt del lot.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto