Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

^

Què passa si desapareix el banc?

Quan una entitat bancària desapareix a causa de fusions, absorcions o venda, els productes bancaris contractats poden tenir canvis en les condicions i també es poden perdre els estalvis i les accions

 

Arran de l'onada de fusions, absorcions i vendes de bancs espanyols des del 2011, el panorama bancari és molt diferent al que hi havia 10 anys enrere. Les entitats es van marcar un full de ruta amb uns objectius ambiciosos. No obstant això, l'experiència demostra que molt sovint les finalitats no es poden complir, sobretot per problemes de solvència. Llavors, què passaria si desaparegués el banc de sempre? Els diners estarien fora de perill? Què ocorreria amb els productes contractats?

Hipoteques, préstecs o dipòsits bancaris

Per a determinar què és el que ocorreria amb els diners de l'usuari, si el banc desaparegués -com a conseqüència de fusions, absorcions i vendes d'entitats espanyoles-, s'ha de diferenciar entre els tipus de productes contractats amb terminis determinats i els que no, amb independència de si el banc és absorbit, comprat per un altre o en fallida.

En el primer grup, el dels productes amb contracte tancat, hi hauria tots els que tenen una durada determinada, com les hipoteques, els préstecs o els dipòsits bancaris. En cas que el banc desaparegués, seria la nova entitat adquiridora la que gestionaria el contracte, per la qual cosa es mantindria intacte i no sofriria cap modificació. En cas de fallida, tant si l'entitat presenta un concurs de creditors com si es procedeix a una liquidació ordenada, la situació seria la mateixa: una altra entitat gestionaria tots aquests contractes.

Però la situació és diferent quan es tracta de productes amb contractes sense termini determinat, com els comptes bancaris o les targetes. En aquest cas, el banc comprador es guarda el dret de modificar les condicions dels nous clients i, probablement, les igualaria a les que tenen els ja clients. No obstant això, l'entitat ha de notificar els canvis amb un mínim de dos mesos d'antelació. Durant aquest període, es pot decidir si interessa quedar-se en aquest banc o es prefereix buscar-ne un de nou, sense ser penalitzats en abandonar-lo.

Comptes i dipòsits

Però la principal preocupació no és què passarà amb els productes bancaris, sinó amb els estalvis. Doncs bé, els estalviadors que tenen els diners guardats en comptes i dipòsits de l'entitat poden estar tranquils, ja que el Fons de Garantia de Dipòsits seria l'organisme encarregat de retornar-los els diners, en cas que el banc no pogués.

Però aquest fons només cobreix una quantia màxima (fins a 100.000 euros per titular i entitat), per la qual cosa, si es tenen quantitats superiors, es perdrien. D'aquí ve la importància de diversificar els diners entre diversos bancs per no acumular mai més de 100.000 euros en una mateixa entitat. En cas d'una fusió o compra, la totalitat dels diners estaria fora de perill, ja que quedarien coberts per la solvència del nou banc.

A més, cal tenir en compte que les sucursals de bancs estrangers que operen a Espanya i que no compten amb fitxa pròpia no depenen del Fons de Garantia de Dipòsits espanyol. Així, el grup d'entitats que, malgrat estar registrades al Banc d'Espanya, no estan adherides al Fons de Garantia de Dipòsits espanyol, és molt nombrós.

Tots aquests bancs no tenen fitxa bancària pròpia a Espanya. En aquests casos, la supervisió sol ser doble, ja que recau sobre el Banc d'Espanya i sobre el Banc central del país d'origen de la matriu. No obstant això, la protecció dels estalvis només recau sobre el Fons de Garantia de Dipòsits del país d'origen de la matriu, és a dir, on tingui la seu social el banc principal del grup o hòlding: ING Direct depèn del Fons de Garantia holandès; Banco Espírito Santo, del portuguès, etc.

Accionistes

 

En cas de fallida d'una entitat, els més perjudicats serien els accionistes, ja que perdrien la totalitat de la inversió. Tampoc en sortirien ben parats davant d'una adquisició per part d'un altre banc, ja que les accions s'amortitzen en l'operació i dependran del preu que s'estableixi entre ambdues parts.

Aquesta situació es va donar fa poc amb els accionistes de Banco Popular. Després de ser adquirit per Banco Santander pel simbòlic preu d'1 euro i deixar de cotitzar en borsa, els accionistes del banc van perdre la totalitat de la seva inversió. No obstant això, el Santander ja ha anunciat una solució per a compensar els accionistes del Popular que van adquirir participacions entre el 26 de maig i el 21 de juny del 2016 (moment en què es va dur a terme la tercera ampliació de capital). En concret, l'entitat lliurarà als afectats uns bons que els donaran dret a un cupó efectiu discrecional i no acumulatiu amb un tipus d'interès de l'1% TAE, amb un valor nominal de 100 euros i amortització a partir dels set anys.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto