Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Cireres o picotes

 

L'estiu és la millor època per a menjar fruites amb pinyol com les cireres o picotes, les prunes o els préssecs. En el cas de les cireres o picotes, encara que semblin iguals, no ho són ja que la cirera és el fruit que té cua i la picota no en té. Nutricionalment aporten hidrats de carboni, sobretot fructosa, però tenen un baix contingut en calories, ja que estan compostes en un 80% per aigua. A més, posseeixen una quantitat destacable de fibra, potassi o vitamina C. Però el que de debò destaca de les cireres és el seu contingut en polifenols, que són substàncies químiques que actuen contra l'oxidació cel·lular protegint l'organisme de l'envelliment i, per tant, de possibles malalties. Aquests compostos contribueixen al color, el sabor i les propietats sensorials de les fruites, com l'amargor. D'altra banda, les cireres també són riques en melatonina, segons un estudi dut a terme per l'Institut de Plantes Hortícoles, a la Universitat Agrícola de Xina, a Pequín. La melatonina és una hormona la funció més important de la qual en els mamífers és l'acció reguladora del cicle son-vigília, a més de ser un potent antioxidant.

Els marros del cafè, font de fibra

El creixent consum de cafè, i per tant també de la seva producció, ha fet necessària la cerca d'estratègies sostenibles per als residus que genera aquesta beguda. Un estudi recent elaborat per científics de l'Institut de Recerca en Ciències de l'Alimentació (CIAL), i publicat en la revista internacional Food Chemistry, proposa l'ús dels marros del cafè com a font natural sostenible de fibra dietètica antioxidant. El grup de recerca Biociència d'Aliments, liderat per la doctora Mª Dolores del Castillo, suggereix l'ús d'aquest ingredient en la indústria de l'alimentació per a la fabricació de productes de forn, brioixeria o confiteria. En el treball científic es van fer servir els marros del cafè com a ingredients alimentaris en galetes per al consum humà. Les galetes que es van obtenir presenten menys poder calòric i la mateixa capacitat assaciant que les elaborades, seguint una recepta tradicional amb sucre afegit, ja que, segons els investigadors, la fibra antioxidant del cafè estimula la secreció d'hormones assaciants. Els resultats afirmen que els residus generats durant el procés d'elaboració del cafè instantani són una font sostenible de fibra dietètica insoluble antioxidant i també d'altres components d'interès nutricional, com els aminoàcids essencials o carbohidrats amb un baix índex glucèmic.

Evitar aliments crus en els viatges a l'estranger

Els viatges a l'estranger tan freqüents a les vacances d'estiu es poden veure truncats per un malestar d'origen alimentari. Estem acostumats a hàbits diferents i en aquests periples és fàcil exposar-se a gèrmens amb els quals el nostre organisme no està familiaritzat. A més, en climes càlids o en condicions higièniques deficients que afavoreixen el creixement i la proliferació de microorganismes patògens, els riscos per a la salut s'incrementen. Per això és important vigilar el que es menja i es beu, a més de prendre les precaucions adequades per a evitar intoxicacions alimentàries, que es poden contreure per mitjà del consum d'aliments i aigua contaminats. Una de les fonts més comunes de problemes durant els viatges és l'aigua -també el gel- contaminada amb bacteris, virus o paràsits. Tot i que quan bull es maten els bacteris, és aconsellable fer servir aigua embotellada tant per a rentar-se les mans com per a cuinar. Al mateix temps, s'ha d'evitar menjar aliments crus com ara amanides, fruites, carn, peix o marisc, ja que hi ha més possibilitats que amaguin bacteris. D'aquesta manera, cal intentar menjar aliments cuinats, perquè la calor (cocció, fregit, bullit, etc.) mata els diferents patògens que puguin desenvolupar-s'hi. En el cas de la fruita, és aconsellable consumir-la amb pell. I si hi ha diarrea, s'ha de promoure la ingesta de líquids abundants i la reposició dels electròlits. Les persones que pateixin alguna al·lèrgia alimentària han de tenir una cura especial, sobretot als països on es condimenti molt en cuinar i els diferents ingredients quedin camuflats per les espècies.

Els "pouches" o bossetes de fruita, alternatives saludables

 

L'ús d'envasos flexibles, com les bosses de puré de fruites o pouches, segueix augmentant i guanyant popularitat entre els més petits. És cada vegada més habitual veure als berenars i esmorzars dels nens aquest tipus d'envasos, que porten un tap incorporat per a obrir-los i tancar-los tantes vegades com es vulgui. Aquests productes es comercialitzen com a 100% fruita i es poden trobar al mercat sense lactosa o sense gluten, com si fossin substituts de fruita o equivalents a la ingesta d'una ració. Encara que molts d'ells s'etiqueten sense conservants ni colorants ni sucres afegits, la majoria són purés de fruites concentrades a les quals s'afegeix vitamina C. Per tant, no s'ha d'associar el consum d'aquests productes com a equivalents al consum de fruita, ja que cap d'aquestes bossetes pot substituir una ració de fruita natural. En els casos on no sigui possible i de forma puntual, poden ser una alternativa molt més saludable que no oferir brioixeria industrial per berenar o esmorzar.

M'encanten el meló i la síndria. Però a casa em diuen que com que estic molt prim mengi plàtan, que atipa i engreixa més. He llegit que les fruites no engreixen, però també que d'aquestes el meló ho fa més que la síndria. És cert?

 

Les fruites són aliments rics en fibra, aigua, vitamines i minerals, a més de sucres (fructosa, glucosa i sacarosa), unitats simples dels hidrats de carboni que aporten poques quilocalories per gram. La fructosa és un tipus de sucre natural més assimilable per l'organisme que el refinat. És d'alliberament lent, per la qual cosa el seu aprofitament serà millor, mantenint uns nivells d'energia i de glucosa òptims. Això evita que correm el risc d'acumular aquesta glucosa en forma de greix i aconseguir així engreixar. Es creu que el plàtan és una fruita hipercalòrica i que per això engreixa, però no hi ha proves científiques que demostrin que el consum de plàtans afavoreix l'augment de pes. Conté carbohidrats en forma de midó o sucre, però això no significa que engreixi. D'altra banda, el meló i la síndria comparteixen característiques com l'alt contingut en aigua: casi el 90% de la seva estructura ho és, encara que en la síndria és més alt que en el meló. El meló conté un 10% de sucre en la seva composició i, per tant, com que té un gust més dolç, és possible que això s'associï al fet que engreixa. Però no és així. Ambdues fruites són molt baixes en calories, el seu valor energètic és gairebé similar i una no engreixa més que l'altra.

Estic farta de llegir en restaurants i bars "amanida de cranc", quan en realitat és surimi. Hi ha cap llei que prohibeixi aquestes pràctiques? I el surimi no té molta sal? És peix o no ho és?

 

Molt sovint, els restaurants ofereixen informació sobre els plats que no té res a veure amb el que després són. No obstant això, és una activitat que la nostra legislació no preveu, encara que les associacions de consumidors animen els usuaris que s'hagin sentit enganyats perquè reclamin. Ara bé, el Reglament 1169/2011 diu que els restaurants i bars sí que estan obligats a informar els clients sobre els al·lergògens que puguin contenir els aliments i sobre què és el que menjaran. El terme surimi, d'origen japonès, és la matèria primera amb què es fan els bastonets de cranc o els succedanis d'angules, entre d'altres. Per a la seva elaboració s'utilitzen peixos de poca sortida comercial o de poca rendibilitat, així com les restes de filetejat, als quals s'eliminen les escates, la pell, les vísceres i altres impureses, i se n'obté el múscul net, del qual s'extreu l'aigua per obtenir-ne una pasta o gel (el surimi) que es barreja amb sucres, sal i fosfats. La seva aportació de sodi és elevada, a causa de l'addició de sal. Així, una ració de surimi aporta la meitat del recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) quant al consum de sal. Segons indica el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi ambient en un monogràfic dedicat a aquests aliments, la composició nutricional d'aquests succedanis és ben diferent a la del peix d'origen, ja que tenen més hidrats de carboni, menys proteïnes, més sal i, de vegades, més greix. Per tant, el seu consum és poc recomanable per a les persones amb hipertensió, mentre que per a la resta convé que en mengin de forma ocasional. A més, per la seva composició, la seva ingesta s'ha de restringir en casos d'al·lèrgics a la proteïna de peix i al·lèrgics o intolerants a algun dels seus ingredients, com ara marisc, soia, gluten, ou o glutamat monosòdic.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto