Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

EDICIÓ IMPRESA.
Juliol / agost 2017

Pans especials: més que molla

Els nutricionistes recomanen prendre pa integral i assegurar-se molt bé que, en efecte, el cereal és integral

 

És l'incondicional més antic de la taula. Es pren a qualsevol hora i en qualsevol modalitat. I costa molt prescindir-ne, perquè no és un més. El pa és l'únic aliment capaç d'endarrerir un esdeveniment o d'aturar un àpat familiar o d'amics perquè "si no hi ha pa, no comencem a menjar". Però, encara que és un producte saludable i necessari en la dieta, convé consumir-lo amb moderació. I no perquè engreixi, perquè cent grams (gairebé mitja barra) aporten 250 calories, sinó per la sal que conté, ja que la seva ingesta és responsable de gairebé una cinquena part de la sal que cada ciutadà pren al dia. Els darrers anys, el món del pa ha experimentat una evolució notòria. Amb el pa la taula s'ha sofisticat. Pa de llavors, de sègol, de panses... L'oferta és immensa. Alguns dels tipus de pans que es comercialitzen són:

  • Integral, pseudointegral o de segó, de sègol o altres cereals. El pa elaborat amb farina integral aporta més vitamines i minerals que el blanc, ja que s'hi fa servir farina produïda a partir del gra de cereal complet. Si es veuen fragments sencers de segó, és possible que sigui perquè han estat afegits de forma artificial a la farina blanca o refinada per produir pa de segó o pa pseudointegral; aquest pa aporta més fibra que el blanc, però una quantitat semblant de la resta de nutrients. El pa de sègol és més compacte que el de blat, ja que el sègol conté menys gluten i la seva massa no atrapa tant de gas quan fermenta, per la qual cosa queda menys esponjós. Aquests pans són recomanables per als qui pateixen de restrenyiment, diabetis o problemes de colesterol o segueixin dietes d'aprimament. La seva fibra facilita el trànsit intestinal, redueix la velocitat d'absorció dels sucres, contribueix a reduir les taxes de colesterol en sang i retarda el temps de buidatge de l'estómac, fet que disminueix la sensació de gana entre hores.
  • Pa torrat o biscotes. El seu valor nutritiu és semblant al pa de barra, però amb més densitat nutritiva, ja que conté menys aigua. Una llesca de pa de 20 grams es pot canviar per dues torrades (15 grams) sense que variï de manera significativa el valor nutritiu i energètic.
  • Pa de motlle. Semblant al pa normal, s'hi afegeix greix per millorar-ne el sabor. El seu valor calòric és molt semblant al del pa de barra.
  • Pa sense sal. No s'afegeix sal en el procés d'elaboració. Indicat per als qui segueixen una dieta baixa en sodi.
  • Pa sense gluten. Elaborat amb farina de blat de moro que no conté gluten. Les persones amb celiaquia no toleren el gluten i només poden consumir aquest tipus de pa.
  • Pa àzim o sense fermentar. És el més senzill de produir. La massa és compacta i la seva digestió resulta més lenta que la del pa normal. Exemples: el chapati (coques fines típiques de l'Índia), les tortitas de blat de moro comunes a l'Amèrica Central i els matzot o pans alisos que els jueus mengen durant la Pasqua.

Integrals i refinats: diferències principals

D'entre tota l'oferta de pans, els especialistes recomanen optar per l'integral, igual com no deixar-se confondre per enunciats com "ric en fibra", perquè això no significa que sigui integral. Insisteixen que el pa integral és més sa, ja que conserva més nutrients i compostos beneficiosos que si es refina. I és que, des del punt de vista nutricional, qualsevol cereal integral és més complet que la seva versió refinada. Un cereal té tres parts (segó, germen i endosperma), però quan es refina se li treu el segó i el germen, i això implica desproveir-lo de fibra i minerals gairebé íntegrament, així com de gran part de les vitamines que contenen aquests dos components. Així i tot, els cereals refinats conserven gairebé tot el midó i una mica de proteïna que, a més, no és completa tret d'excepcions gastronòmiques, com l'amarant o la quinoa. Per contra, si es prengués el cereal integral, no només incorporaríem més nutrients, sinó que també ens saciaríem més, no s'elevaria tant el sucre en sang i es reduiria el temps que altres compostos indesitjables estan en contacte amb l'organisme. Amb tot i això, el pa blanc agrada més perquè és gairebé tot midó i, en definitiva, és més dolç. I si el paladar s'acostuma als sabors dolços, després criden menys l'atenció els sabors convencionals.

Com podem identificar un producte integral de debò?

  Els experts sostenen que s'haurien d'ignorar les declaracions de l'envasament -com ara "ric en fibra" o "integral"- i mirar directament els ingredients. En l'etiquetatge ha d'aparèixer com a primer ingredient que la farina, amb independència del cereal que es faci servir, és "integral" o "de gra sencer". Si en l'ingredient principal no posa "farina o sèmola integral", l'aliment no és integral. Els pans multicereals, que contenen llavors o fruites seques, són més interessants des d'un punt de vista nutricional. Tot i això, la presència d'aquestes llavors no garanteix que els pans siguin integrals. El mateix passa amb el pa de sègol, al qual de vegades s'afegeix tan sols un 20% de sègol i un 80% de blat, aprofitant que és una farina més fosca i té, per tant, aparença d'integral. I és que el color tampoc no és garantia que un pa sigui integral. De vegades, per a acolorir-lo, n'hi ha prou d'addicionar-hi les taques del segó o fins i tot afegir-hi melasses, que són més marrons, o barrejar-lo amb alguna farina més fosca, com la de sègol, però refinada.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto