Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Estudi documental per a conèixer l'estat de situació de les deixalles marines a les costes espanyoles: Deixalles marines: un perill urgent

S'han trobat una mitjana de 4 residus marins per cada metre lineal de platja i zona aquàtica espanyola i el material més abundant és el plàstic

Residus marins, un a un

340 objectes residuals per platja

La Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar va recollir un total de 34.055 residus en els transsectes (o longituds de platja) de 100 metres i 2.660 en els d'1 km. Això equival a 341 objectes residuals per platja i campanya de recollida i neteja en el primer cas i 28 en el segon.

Per tipus de demarcació, a la Nord-atlàntica es van trobar més deixalles en el transsecte de 100 metres, una mitjana de 417 objectes per campanya i platja; mentre que en el d'1 km destacava la Sud-atlàntica, amb 39 objectes per campanya i platja (la Nord-atlàntica no hi anava gaire lluny, ja que se n'hi van trobar una mitjana de 37). Les temporades més actives eren la tardor per als transsectes de 100 m i l'hivern per als d'1 km.

I quines són les fonts d'aquestes deixalles? Tenint en compte la metodologia aplicada pel Conveni OSPAR, el 52 % de les deixalles marines trobades són d'origen desconegut o es corresponen amb més d'una font. Després, el 26 % procedeix de les activitats turístiques i un 14 % del transport marítim. L'origen d'un altre 6 % és d'instal·lacions sanitàries i un 2 %, de l'activitat pesquera.

Per demarcacions marines, en tots els casos és majoritària la proporció de deixalles de procedència desconeguda o que es correspon amb més d'una font. En canvi, la Canària destaca perquè el 44 % dels seus residus procedeixen del turisme, percentatge que supera les proporcions de les altres demarcacions. En aquest sentit, cal destacar que generalment aquest tipus de residus es recullen majoritàriament a la tardor.

4 residus per metre lineal

De la seva banda, els voluntaris de l'AAE van recollir un total de 47,682 kg de deixalles marines. Per comunitat autònoma hi destaca Múrcia, on es van recollir 10,4 residus per metre lineal, molt per sobre de la mitjana nacional de l'estudi de 4,1 residus per metre lineal. Per contra, la mitjana de les platges basques va ser la més baixa, de 0,5 objectes per metre lineal, un 87 % menys que la mitjana nacional.

El motiu pel qual les platges murcianes sobresurten de la resta és perquè allí es troba l'àrea amb més deixalles marines trobades per metre lineal: el parc regional de Puntes de Calnegre-Cap Cope, on es van trobar 21,77 residus per metre lineal, cinc vegades més que la mitjana de l'estudi.

Plàstic abundant

Per regla general, el plàstic és el material més abundant entre les deixalles marines. De fet, el PNUMA calcula que, cada any, acaben al mar més de 8 milions de tones d'aquest material, xifra que equival al pes de 800 torres Eiffel, segons dades de Greenpeace.

Aquesta tendència es compleix també a les costes espanyoles, ja que entre les deixalles recollides per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, el plàstic era el material més trobat. En el transsecte de 100 m suposava el 74 % del total de materials trobats i en el d'1 km la proporció era similar, del 73 %.

En aquest sentit, entre els objectes trobats en la porció de 100 m es va elaborar una llista amb les tipologies més freqüents en el conjunt de les demarcacions marines, que representaven el 80 % dels objectes trobats (es van seguir amb aquesta finalitat els codis de classificació del Conveni OSPAR).

Així, les peces de plàstic (inclòs el poliestirè) no identificables entre 0 i 2,5 cm va ser el tipus d'objecte més freqüent trobat en el conjunt de les 5 demarcacions marines. Suposaven el 25 % del total de deixalles trobades. Després, els seguien les cordes i els cordills de plàstic d'un diàmetre inferior a 1 cm (en van ser un 10 %), les burilles (també el 10 %), les peces de plàstic (inclòs el poliestirè) no identificables entre 2,5 i 50 cm (9 %); les tapes, els taps i els suros de plàstic (el 7 %) i els bastonets de cotó (el 5 %). Entre totes suposaven el 66 % de les tipologies d'objectes trobats.

Menys bosses de plàstic

El consum de bosses de plàstic d'un sol ús es regula de fa anys pels diversos impactes ambientals que implica. I és que, a més de necessitar grans quantitats d'energia en la seva fabricació, aquest tipus de residus es componen de substàncies derivades del petroli, que poden trigar més de mig segle a degradar-se.

Als oceans, danyen de manera significativa la fauna i la flora marina. Per exemple, els efectes poden ser letals si animals com les tortugues, les balenes o els dofins les ingereixen. A més, les bosses serigrafiades poden contenir residus metàl·lics tòxics.

Per tot això, a partir de l'1 de gener de 2018, la legislació espanyola obligarà qualsevol tipus de comerç a Espanya a cobrar al consumidor entre 5 i 30 cèntims per cada bossa de plàstic, en funció de les seves característiques.

Així, els voluntaris de l'AAE van recollir el 2015 a les platges i zones aquàtiques 0,10 bosses de plàstic per metre lineal, un 82 % menys que el 2010, quan se'n van plegar 0,52. A més, l'anàlisi elaborada per la Universitat de Deusto destaca el "descens marcat del nombre de bosses de plàstic per habitant". En concret, el MAPAMA ha registrat una disminució en el seu consum d'aproximadament un 50 % en 7 anys, fins a situar-se en 144 bosses per habitant i any.

En aquest sentit, la recerca va trobar un patró de comportament similar entre l'evolució del nombre de bosses trobades a les platges i zones aquàtiques que es van netejar i el consum de bosses per habitant (més de 230 el 2010 i al voltant del centenar el 2015). I van concloure que "el cobrament gradual de les bosses de plàstic als supermercats sembla ser l'origen d'aquesta tendència, atès que la desaparició de les nostres costes i riberes segueix una pauta semblant".

Influència de l'agricultura intensiva

Així mateix, els autors de l'estudi de la Universitat de Deusto destaquen la relació que hi ha entre l'agricultura intensiva i les deixalles marines trobades a les costes espanyoles. I és que a partir de 2013, els voluntaris de l'AAE van trobar durant les seves neteges (44 el 2013, 76 el 2014 i 62 el 2015) objectes relacionats amb l'agricultura: teles i plàstics d'hivernacle, cordes de subjecció d'estructures d'hivernacles, cordes de niló per a subjecció de tomaqueres i altres plantes, bosses d'empaquetatge de productes, connectors de canonades i un llarg etcètera.

En total, van recollir i van comptabilitzar 6.429 residus el 2013, 2.667 el 2014 i 22.045 el 2015. Com es pot observar, encara que entre els dos primers anys es produeix una caiguda, el 2015 els objectes plàstics d'aquest tipus trobats es van multiplicar per més de vuit. Segons els autors de l'estudi, "els plàstics utilitzats en l'agricultura intensiva en zones costaneres s'han convertit en un gran problema per a les comunitats on es practica".

En aquest sentit, la recerca relata que en les últimes dècades s'han expandit els hivernacles de plàstic per aconseguir una major productivitat dels cultius i eficiència en els processos. De fet, en la conca mediterrània es concentra prop d'un 15 % dels hivernacles del món i en aquesta proporció destaquen les superfícies cobertes d'Espanya i Itàlia.

Al nostre país, aquest tipus de superfícies cobertes es concentren en 3 comunitats autònomes: Múrcia, Canàries i Andalusia. En aquesta última sobresurt Almeria, que presenta la concentració d'hivernacles més gran del món. Segons l'estudi, de la superfície total sota hivernacle existent a Espanya, 53.800 ha, el 88 % es dedica al cultiu d'hortalisses.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto