Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Estudi documental per a conèixer l'estat de situació de les deixalles marines a les costes espanyoles: Deixalles marines: un perill urgent

S'han trobat una mitjana de 4 residus marins per cada metre lineal de platja i zona aquàtica espanyola i el material més abundant és el plàstic

Mètodes de mesura i lleis

 

Pels riscos que suposen per a la salut les deixalles marines, EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer l'estat de la situació d'aquest tipus de residus a les costes espanyoles.

Per fer-ho possible, s'han utilitzat com a fonts d'informació dos estudis que analitzen les característiques de les deixalles marines abandonades a les platges i les zones aquàtiques del nostre país. D'una banda, el "Programa de seguiment de deixalles marines en platges", elaborat el 2016 per la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar, dependent del MAPAMA. I, de l'altra, una anàlisi estadística de les deixalles marines, elaborada el 2016 en el programa de postgrau "Anàlisi, recerca i comunicació de dades" de la Universitat de Deusto i basada en la neteja de platges i zones aquàtiques espanyoles fetes entre el 2010 i el 2015 per voluntaris de l'Associació Ambient Europeu (AAE).

La normativa

Convé analitzar primer el context legislatiu amb què el nostre país tracta de protegir les costes espanyoles de l'enorme problema ambiental que suposen les deixalles marines.

El 1994, Espanya va ratificar el Conveni OSPAR o Conveni per a la Protecció del Medi Ambient Marí de l'Atlàntic del Nord-est (va entrar en vigor el 1998), a través del qual es comprometia a protegir els oceans contra la contaminació i altres efectes adversos de les activitats humanes.

A més, s'aplica una Directiva Marc sobre l'Estratègia Marina i la Llei espanyola 41/2010 de Protecció del Medi Marí. Totes dues tenen com a objectiu aconseguir un bon estat ambiental del medi marí.

A tot això cal afegir el Conveni de Barcelona per a la protecció del mar Mediterrani, una convenció regional per a prevenir i disminuir la contaminació de bucs, aeronaus i fonts terrestres al Mediterrani.

Dues metodologies, dues formes d'analitzar les deixalles marines

1. Estudi de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i del Mar (MAPAMA)

Durant el 2016 es van inspeccionar un total de 26 platges en 4 èpoques diferents: hivern, primavera, estiu i tardor. En cadascuna de les platges es va fer un recompte i retirada de tots els objectes visibles en dos transsectes o longituds de platja:

  • de 100 metres.
  • de 1.000 metres. En aquest cas tan sols es consideraven aquells objectes que tinguessin unes dimensions superiors a 50 cm en algun dels costats.

Les 26 platges seleccionades per a l'estudi es van dividir en 5 demarcacions:

  • Nord-atlàntica: inclou 9 platges de Guipúscoa, Biscaia, Cantàbria, Astúries, Lugo, la Corunya i Pontevedra.
  • Sud-atlàntica: 3 de Huelva i Cadis.
  • Estret i Alboran: 3 de Màlaga, Granada i Almeria.
  • Llevantina-Balear: 9 de Múrcia, Alacant, València, Castelló, Tarragona, Barcelona, Girona i Illes Balears.
  • Canària: 2 de Tenerife i Las Palmas.

2. Estudi de la Universitat de Deusto i l'Associació Ambient Europeu (AAE)

Entre el 2010 i el 2015, al voltant de 9.000 de voluntaris d'AAE van dur a terme un total de 249 neteges de platges i zones aquàtiques de les costes espanyoles (triades sense criteri estadístic). En total, en van inspeccionar 176.285 metres lineals.

Es tracta d'una iniciativa emmarcada dins del projecte International Coastal Cleanup d'Ocean Conservancy, en el qual participen cada any més de mig milió de voluntaris de més de 100 països per recollir, classificar i registrar els residus presents en costes i fons de mars, rius, llacunes i sèquies.

En concret, es va intervenir en platges i zones aquàtiques d'11 comunitats autònomes: Andalusia (on es van fer 58 neteges), Astúries (2), Canàries (28), Castella-la Manxa (9), Catalunya (3), Galícia (4), Illes Balears (23), Madrid (3), Múrcia (54), País Basc (7) i València (53). A més de recollir les deixalles, els voluntaris van emplenar una sèrie de formularis, van classificar els residus per tipus i els van mesurar per unitat i pes.

Amb les dades obtingudes, el programa de postgrau "Anàlisi, recerca i comunicació de dades" de la Universitat de Deusto va fer el 2015 una anàlisi per a conèixer com ha evolucionat la presència de deixalles a les platges i riberes espanyoles, i en concret les bosses de plàstic i el material procedent de l'agricultura intensiva.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto