Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Els inconvenients de l'oli de palma

Aquest oli, com el de coco, és ric en greix saturat i el seu ús s'ha generalitzat entre la indústria alimentària per a l'elaboració de brioixeria, rebosteria o pastisseria industrial

 

L'oli de palma és un oli vegetal que s'obté del fruit d'un tipus de palmera. És ric en vitamines A i E i s'ha utilitzat des de fa anys, fins i tot en alguns països el fan servir per a cuinar.

Juntament amb el de coco, aquest tipus d'oli no comparteix la composició saludable ni tampoc les propietats beneficioses de la resta d'olis vegetals, ja que concentren en la seva composició àcids grassos saturats. Mentre que en l'oli d'oliva i en el de llavors (com el de gira-sol o el blat de moro) els greixos saturats pràcticament no arriben al 10% o 13% del total del seu greix, en el de coco representen el 90% i en el de palma, un 50% (sobretot palmític). També es compon d'un 37% o un 46% d'àcids grassos monoinsaturats (principalment oleic) i d'un 10% d'àcids grassos poliinsaturats.

En la majoria dels casos, els fabricants fan servir aquest tipus de greix pel seu baix cost i perquè els productes elaborats amb greixos hidrogenats poden aguantar més temps, ja que aquests greixos triguen més a enrancir-se.

Diferents veus s'han alçat les darreres setmanes contra l'ús d'oli de palma en la indústria alimentària, fet que ha generat certa controvèrsia sobre aquest producte. Fins i tot països com Bèlgica o França han dut a terme campanyes molt agressives contra aquest oli vegetal.

Greix no saludable

La indústria de l'alimentació va descobrir que l'oli de palma, pel fet de contenir un greix molt saturat, és un ingredient molt apropiat per a aportar gust i textura a molts productes que, a més, es conserven millor. Per això, el seu ús s'ha estès sobretot en l'elaboració de brioixeria, rebosteria, pastisseria industrial, snacks i productes precuinats i gelats.

En l'etiqueta apareixien fins fa poc com a "olis vegetals", fet que podia confondre el consumidor perquè s'arribava a associar vegetal amb saludable. I no ho és, almenys en aquest cas. I és que aquest greix és l'anomenat "greix dolent", ja que el seu consum a l'excés té la capacitat d'augmentar els nivells de colesterol sanguini i està relacionat també amb les malalties cardiovasculars perquè, com que és un greix saturat, obstrueix les artèries.

Per tant, és un producte que s'ha de prendre amb moderació a causa del seu percentatge elevat d'àcids grassos saturats. Així que s'ha d'anar amb compte, tal com aconsellen l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA) o l'Organització Mundial de la Salut (OMS). En concret, aquesta última creu convenient limitar el consum de greix al 30% de la ingesta calòrica diària i admet que els greixos no saturats (presents en l'oli de peix, els alvocats, la fruita seca o l'oli d'oliva) són preferibles als greixos saturats (presents en la mantega, l'oli de palma i de coco o la nata).

Etiquetatge

Un altre dels problemes associats a aquest producte és l'etiquetatge. Si el consumidor vol conèixer quin tipus d'oli conté un aliment determinat, trobarà que en la majoria dels casos s'esmenta de manera molt genèrica: oli vegetal, greix vegetal, greix vegetal totalment hidrogenat o olis vegetals hidrogenats.

Al final de 2014, la legislació alimentària va fer un pas endavant en l'etiquetatge d'aliments que contenen oli de palma. Fins llavors era complicat conèixer quin tipus d'oli contenia un producte, perquè en la llista d'ingredients apareixien denominacions com "oli vegetal". Amb el nou reglament s'intentava posar fi a aquesta llacuna i es va obligar a especificar el tipus d'oli: d'oliva, de gira-sol o de palma, per exemple. Així, amb els canvis legislatius l'oli de palma va deixar de quedar ocult sota la denominació d'"oli vegetal".

Però si l'etiqueta encara no especifica el tipus d'oli (les empreses tenen fins a aquest any 2017 per a adaptar-se a la legislació), el consumidor pot fer servir com a pista el contingut de greixos saturats. Si és superior al 40% del total de greixos, gairebé segur que s'ha elaborat amb oli de palma.

Sobre aquest tipus d'oli s'acaba de publicar un estudi en la revista Nature, en el qual han participat investigadors de l'Institut de Recerca Biomèdica de Barcelona (IRB), on s'indica que l'oli palmític, el principal component de l'oli de palma, augmenta el risc de metàstasi.

Com que és molt difícil eliminar per complet l'oli de palma de la dieta, els experts aconsellen reduir-ne el consum en la mesura que es pugui i, amb aquest objectiu, hi ajudarà l'etiquetatge.

Impacte mediambiental

 

Segons diferents organitzacions ambientals, l'ús massiu de l'oli de palma també perjudica el medi ambient, ja que es destrueixen grans àrees de boscos tropicals per instal·lar-hi monocultius de palma en països com Malàisia i Indonèsia, que concentren el 85% de la producció mundial.

Les conseqüències són nefastes tant per a la flora com per a la fauna del lloc, ja que animals com els rinoceronts, els elefants o els tigres es troben en perill perquè es destrossen els seus hàbitats naturals. Segons el Fons Mundial per a la Naturalesa, es calcula que en menys de deu anys Indonèsia perdrà el 98% dels boscos com a conseqüència de la destrucció indiscriminada que es fa per obtenir aquest oli.

S'ha de tenir en compte que, a més de l'ús alimentari, els derivats de l'oli de palma també han trobat altres sortides com la indústria cosmètica (cremes, sabons o pasta de dents) i per a la producció de biodièsel. En general, es calcula que el 80% de la producció mundial es destina al sector alimentari i el 20% restant, a les altres indústries.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto