Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

^

EDICIÓ IMPRESA.
Abril 2017

Herències entre germans

Un germà pot llegar una herència a un altre si així ho disposa el testament del difunt o si no hi ha hereus legítims que tinguin preferència, encara que pot sortir car

 

Parlar d'herències no és mai fàcil. No solament perquè la pèrdua d'un ésser estimat pot ser molt recent i encara no s'ha superat, sinó perquè el repartiment dels béns de la persona que no hi és resulta incòmode, violent i a més sol venir acompanyat de problemes, molts dels quals són legals.

Entre totes les casuístiques hi ha la d'heretar entre germans, que es pot dur a terme, encara que no en tots els casos. Així, només és possible si ho disposa el testament del difunt o, en cas d'absència d'aquest document, si no hi ha hereus legítims que tinguin preferència. A més, cal efectuar alguns tràmits, pagar taxes de notaria i abonar un impost de successions molt costós, que arriba al 30% en comunitats autònomes com Madrid.

Situacions

Un germà pot rebre l'herència d'un altre, si el difunt l'ha nomenat en el testament, però respectant els drets dels hereus forçosos. Així, una persona amb fills pot nomenar hereu el seu germà en una tercera part de l'herència -el terç de lliure disposició-, com assenyala l'advocat Manuel García-Bernalt.

D'altra banda, una persona casada sense descendents també pot nomenar hereu un germà, respectant els drets del cònjuge vidu -o parella de fet en algunes zones d'Espanya-. I, si no té descendents, cònjuge ni ascendents, pot nomenar hereu qualsevol persona o persones que desitgi, entre ells, un sol germà, encara que en tingui d'altres.

A més d'aquestes situacions, se'n pot donar una altra. Un germà també pot heretar si el seu germà difunt no ha fet testament i no té descendents, cònjuge ni ascendents. En aquest cas, els cridats a l'herència abans que la resta de parents són els germans i els nebots (fills d'un germà mort abans).

Això és el que ocorre en general, però pot haver-hi especificitats segons les comunitats autònomes. A Navarra, sense testament, hereten abans els germans que el cònjuge vidu; mentre que a Catalunya, Balears, Navarra, País Basc i Galícia la parella de fet està equiparada al cònjuge.

No legitimaris

Si hi ha testament a favor d'altres persones, encara que el difunt no tingui més familiars que els germans, aquests no hereten. Per tant, si hi ha testament, sempre es respectarà el que posi el testador.

Els germans no són legitimaris i la persona que no té descendents, cònjuge o ascendents té llibertat total per a disposar dels béns per testament a favor de qualsevol, encara que no sigui familiar. Fins i tot en algunes regions d'Espanya hi ha llibertat absoluta per a disposar de béns per testament, encara que hi hagi fills o altres parents (com passa a Navarra o en alguns pobles d'Àlaba).

La gestió

Els tràmits, sigui hereu un germà o un altre familiar, són els mateixos. El procés, però, es fa més complicat quan no hi ha testament. Fins l'any passat, quan una persona moria sense testament i no tenia descendents, cònjuge o ascendents, era necessari que un jutge decretés qui eren els cridats a l'herència. Aquests era un tràmit car i enutjós, ja que als jutjats la tramitació durava uns quants mesos.

Des de la nova Llei de Jurisdicció Voluntària, que va entrar en vigor el 2015, quan algú mor sense testament la tramitació d'aquest procediment correspon als notaris, fet que comporta molta més agilitat en tot el procés.

De tota manera, si els hereus abintestats (sense que hi hagi testament) són germans o nebots, han de recopilar més documents per a acreditar-ho al notari i, de vegades, això pot ser dificultós. Les actes notarials tenen el mateix cost siguin hereus els germans o altres parents i freguen els 300 euros. El preu final depèn, entre d'altres, del nombre de documents que demani el notari o de si és necessari fer publicacions, etc.

Impostos

 

Per a ser hereu d'un germà també cal pagar impostos i l'impost de successions és molt costós. Amb independència que hi hagi testament o no, un germà paga molt més per aquesta taxa que un fill. Això depèn de cada comunitat autònoma, però sempre és més car. A Madrid, per exemple, si un fill hereta, ha de pagar el 0,18%, mentre que un germà ha d'abonar el 29,48%, explica l'advocat Manuel García-Bernalt.

Hi ha algunes bonificacions que poden interessar els germans i els nebots, sobretot, en cas de discapacitat. A la mateixa comunitat, si el germà hereu té una discapacitat reconeguda del 65%, l'impost baixa del 29,48% a l'11,05%. Per tant, en aquests casos, si es preveu que heredi d'un germà, interessaria tramitar el reconeixement de discapacitat.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto