Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: calamars, pop i calamarsons: Calamars, pop i calamarsons en llauna: proteïna al moment

Aquest format manté totes les propietats nutricionals i el sabor d'aquests cefalòpodes, el consum recomanat dels quals és d'aproximadament una vegada a la setmana

Nutrients a examen

Anàlisi nutricional

 

Quins són els ingredients habituals presents en les conserves d'aquests mol·luscos-cefalòpodes? A més de la matèria primera principal -una font de proteïnes excel·lent, ja que es tracta d'espècies amb la màxima proporció de parts comestibles al seu cos-, altres ingredients habituals en aquestes conserves són els següents:

  • Sal. Encara que són productes segurs, tenen certes característiques que en justifiquen una ingesta limitada, dins d'un equilibri alimentari. Des del punt de vista nutricional, la limitació principal és el contingut de sal, ingredient que s'utilitza com a additiu conservant en totes elles (100 grams de peix en conserva aporten de l'ordre de sis vegades més sodi de mitjana que la mateixa quantitat de peix fresc). En les conserves analitzades, els valors per a la ració fixada en 115 g oscil·len entre 0,7 g i 1,95 g (aquesta última xifra representaria gairebé un 40% de la ingesta recomanada diària d'aquest additiu). És important assenyalar que les conserves de peix es comercialitzen cada vegada amb un contingut més baix en sal, ja que no se n'afegeix durant l'elaboració. Això permet reduir en alguns casos fins al 65% el seu contingut en sal en comparació d'una conserva de peix normal.
  • Metalls pesants. En qüestió de seguretat alimentària, els metalls pesants (mercuri, plom, cadmi) que acumulen els peixos grans justifiquen el consell de no centrar el consum de conserves de peixos com tonyines o bonítols i alternar-los amb uns altres de perfil nutricional similar, però de mida inferior (sardines, anxoves, verat i melva). Aquest consell és molt important per a nens, dones embarassades i mares lactants. El grup de marisc que inclou crustacis i mol·luscs, tant bivalves com cefalòpodes, amplia les nostres opcions a l'hora de consumir productes del mar, en aquest cas en llauna, però amb algunes precaucions. Convé incloure la sípia, el calamar o el pop en la dieta amb moderació enfront dels bivalves, ja que aquests filtren naturalment la contaminació del mar (arsènic que excretem per l'orina en 2 o 3 dies). Cal tenir en compte que el nivell de toxicitat depèn de múltiples factors: del mar on s'ha pescat, del tipus de peix, de l'estació i de l'època de reproducció.
  • Colesterol. El calamar té fins a tres vegades més quantitat de colesterol que qualsevol mol·lusc (encara que menys que altres espècies com les gambes o els llagostins), encara que pel seu perfil lipídic (àcids grassos majoritàriament insaturats) no són tan perjudicials per a la salut, sempre dins d'un patró de consum moderat. Si bé el nostre fetge s'encarrega de limitar parcialment l'absorció de colesterol exogen (el procedent dels aliments), això no ens eximeix de la responsabilitat de fer-ne un consum moderat i de triar intel·ligentment els aliments que conformen la nostra dieta, sempre que els equilibrem amb una bona aportació de productes vegetals frescos.
  • Olis. Ens trobem amb conserves que inclouen la llegenda "En oli d'oliva" o "Amb oli d'oliva". La primera significa que el líquid de cobertura és oli d'oliva en un 100%, mentre que en la segona l'oli d'oliva és un ingredient secundari en la composició de la conserva i l'oli principal sol ser un altre (de soia o gira-sol).
  • Aigua. En les conserves "al natural" no s'inclou l'oli com a líquid de cobertura, tan sols aigua de cocció del producte i sal com a saboritzant i conservant. És fàcil deduir que aporten menys calories que els seus equivalents "en oli". En qualsevol cas, entre les conserves de cefalòpodes és més habitual trobar les versions en oli o amb diferents salses.
  • Conservants i colorants. Una de les característiques de les conserves, pel seu procés d'elaboració, és que no porten additius conservants o que es fan servir en petites quantitats. En paral·lel, poden emmagatzemar-se a temperatura ambient, es poden obrir i degustar en molts llocs i situacions. Entre els colorants utilitzats més comunament hi ha l'E-153 i l'E-160c: el primer aporta el color negre-carbó i el segon és l'extracte de pebre vermell (paprika).

Els calamarsons amb tinta i amb salsa americana contenen ingredients comuns com ara tomàquet, oli d'oliva o gira-sol, ceba, midó modificat o espècies, a més de sal, sucre i, en alguns casos, els colorants esmentats.

Els calamarsons farcits s'elaboren omplint-los amb els seus tentacles picats fins, acompanyats de diferents salses (americana, oli d'oliva, allada, gallega...), que els confereixen tocs diferents -picant, dolç, especiat, etc.- per realçar-ne el sabor.

El pop es presenta en general en preparacions més senzilles, amb oli d'oliva o amb allada; s'elabora a partir dels tentacles del mol·lusc, tallats a mà, per a gaudir del sabor autèntic i característic.

Semàfor nutricional

De totes les opcions i varietats que trobem al mercat, cal destacar que els millors valors nutricionals, els aporten les conserves amb menys ingredients i elaboracions més senzilles, com el pop i els calamarsons en trossos, ja siguin amb allada o en oli d'oliva.

El seu contingut en greixos saturats és inferior a les versions en salsa més elaborades, com l'americana, que al seu torn són més altes en sucres i sal. Aquestes opcions més saludables són idònies per a oferir-les als més petits o per als membres de la família que, per qüestió de salut, necessiten mantenir a ratlla la ingesta de sal/sodi i greixos.

També és molt destacable l'aportació de proteïnes d'aquestes conserves, ja que per ració de 115 grams els valors oscil·len entre 7,8 g i 30 g. Es tracta d'uns marges molt amplis que fan més que recomanable llegir amb atenció l'etiquetatge. Les conserves amb menys proteïnes contenen, en general, menys quantitat de l'ingredient principal (cefalòpodes).

El medi ambient i els productes químics

 

El sector conserver és responsable amb el medi ambient, ja que la independència de la refrigeració per a la seva conservació genera un estalvi d'energia important, a més d'utilitzar envasos reciclables.

Per la seva fabricació i elaboració, la producció de llaunes de conserva té beneficis tangibles per a la seguretat ambiental. En primer lloc, l'envàs que conté aquest aliment, així com la caixa en la qual va empaquetat, respecta totes les normes de reciclatge. Les llaunes estan fetes amb el metall que més es recicla del món i, després de patir un procés de transformació, es reutilitzen. A més, per a mantenir unes garanties òptimes de conservació no necessiten estar refrigerades, per la qual cosa es produeix un estalvi d'energia important. I això, en els temps en què vivim, té dos beneficis: l'econòmic, per al consumidor, i el mediambiental. En aquest sentit, el sector de les conserves continua treballant en el respecte al medi ambient durant tots els processos productius, des de la pesca de les espècies fins a l'envasament posterior.

Pel que fa a compostos químics tòxics, el bisfenol A o BPA és un derivat plàstic molt utilitzat en la indústria alimentària com a material de recobriment de llaunes de begudes de refrescos, llaunes de conserves o brics. Aquest "plastificat" evita que el contingut de la llauna l'oxidi, forma part dels materials en contacte amb els aliments, i segueix en contínua avaluació el risc de migració als aliments. Aquest risc potencial de contaminació s'evita si es trien conserves envasades en pots de vidre.

La Unió Europea, per mitjà de l'Agència Europea de Seguretat Alimentària (EFSA), té regulat el nivell màxim d'aquesta substància, límits establerts que són segurs per a la població, encara que en certs països -com França- la regulació és encara més restrictiva. Encara així, els darrers temps s'està exercint pressió des de l'Associació de Fabricants (Anfaco) cap als productors. Així, és cada vegada més alt el percentatge de llaunes que es comercialitzen lliures de BPA, i s'està invertint en l'estudi i la millora d'aquests envasos.

TAULA COMPARATIVA

PRINCIPALS PROPIETATS DELS CALAMARS, POP I CALAMARSONS EN LLAUNA

QUÈ ENS MOSTRA EL SEMÀFOR NUTRICIONAL?*

En una ració de producte (115 g) ENERGIA GREIX GREIX SATURAT SUCRES SAL FIBRA
(kcal) %IR(1) (g) %IR(1) (g) %IR(1) (g) %IR(1) (g) %IR(1) (g) %IR(1)
Calamarsons sencers farcits amb tinta CALVO en oli d'oliva 220,0 11,0 13,8 19,7 2,1 10,5 1,5 1,7 0,8 16,0 0,0 0,0
Calamarsons sencers farcits CALVO en oli d'oliva 207,0 10,4 13,8 19,7 2,1 10,5 1,1 1,2 1,8 36,0 0,0 0,0
Calamar amb tinta CALVO (3x80 g o 1x115 g) 247,0 12,4 16,1 23,0 2,5 12,5 0,0 0,0 2,0 39,0 0,0 0,0
Pop en oli d'oliva 111 g FRINSA 152,0 7,6 1,7 2,4 0,4 1,8 0,0 0,0 1,7 34,0 0,0 0,0
Pop amb allada en oli d'oliva 115 g VALCARCEL 152,0 7,6 5,4 7,7 0,9 4,5 0,0 0,0 1,7 34,0 0,0 0,0
Calamars trossos en salsa americana 115 g o 3x80 g EROSKI 259,0 13,0 20,7 29,6 2,3 11,5 4,9 5,4 1,1 22,0 0,0 0,0
Calamars trossos amb tinta 115 g o 3x80 g EROSKI 258,0 12,9 21,9 31,3 2,3 11,5 4,4 4,9 1,0 19,6 0,0 0,0
Tentacles de calamar en trossos amb allada 115 g EROSKI 176,0 8,8 6,1 8,7 0,8 4,0 0,0 0,0 1,7 34,0 0,0 0,0
Tentacles de calamar en trossos en oli gira-sol 3x85 g EROSKI 176,0 8,8 6,1 8,7 0,8 4,0 0,0 0,0 1,7 34,0 0,0 0,0
Calamarsons sencers farcits en oli d'oliva EROSKI 111 g 268,0 13,4 17,3 24,7 2,9 14,5 0,0 0,0 1,0 20,0 0,2 0,8
Calamar farcit en oli d'oliva DANI 190,0 9,5 10,4 14,9 1,8 9,0 0,0 0,0 0,7 14,0 0,0 0,0
Daus de pota gegant del Pacífic en salsa gallega DANI (2x78 g o 1x111 g) 178,0 8,9 6,9 9,9 1,2 6,0 0,0 0,0 1,6 32,0 0,0 0,0
Calamarsó farcit amb tinta CUCA 115 g 271,0 13,6 20,9 29,9 4,1 20,5 0,0 0,0 0,7 14,0 0,0 0,0
Calamarsó farcit en oli d'oliva CUCA 115 g 212,0 10,6 10,8 15,4 1,2 6,0 0,0 0,0 0,7 14,0 0,0 0,0
*Semàfor nutricional resultant de comprar 14 tipus de mol·luscs en llauna (calamar, pop i calamarsó), segons una ració de consum: 115 g. (1) Indica la proporció aportada en relació amb la Ingesta de Referència (IR) que una persona adulta necessita ingerir de cada nutrient: 2.000 kcal, 70 g de greix, 20 g de greix saturat, 90 g de sucres, 5 g de sal i 24 g de fibra. El semàfor nutricional es basa en un sistema de colors: verd-baixa quantitat (l?aportació és menys del 7,5% de l?IR), groc-quantitat mitjana (entre el 7,5% i el 20%) i taronja-quantitat alta (més del 20%).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto