Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Estudi sobre el consum i la despesa en sucre i edulcorant de la població espanyola, a partir de dades del Panel de Consum Alimentari del MAPAMA: Sucre i edulcorants: el poder del dolç

Cada ciutadà pren al dia un 22% del consum màxim recomanat de sucre (50 grams) i un 67% de la ingesta diària admesa d'edulcorants (una mitjana de 0,93 grams en un adult amb un pes de 70 kg)

Cada ciutadà va pagar 4,28 cèntims d'euro per cada dosi màxima recomanada de sucre i una mitjana d'1,03 cèntims per la d'edulcorant

 

El gust dolç ens atreu i a la gran majoria ens resulta difícil prescindir-ne. Segons l'Associació Internacional d'Edulcorants, els éssers humans tenim una preferència innata pel sabor dolç, que exerceix una profunda influència en el comportament.

No obstant això, també és cert que la població cada vegada es preocupa més per la seva salut i es qüestiona, de vegades amb certa exageració, alguns aliments. És el cas del sucre, l'abús del qual, en l'alimentació occidental, està demostrat que amenaça la salut. De fet, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) n'ha reduït el consum recomanat diari a 50 grams al dia.

Malgrat tot, som incapaços de renunciar a aquest sabor dolç que tant ens atreu. I aquí entren en joc els edulcorants acalòrics o baixos en calories, additius alimentaris que tenen un poder endolcidor molt superior al de la sacarosa o el sucre comú. L'avantatge principal és que aporten molt poques calories o cap i que no influeixen en els nivells de sucre en sang, a més de permetre controlar la càries dental.

Des del seu naixement, els edulcorants han estat objecte de debat entre aquells que creuen que són perjudicials i els que mantenen que el seu consum és segur. La Fundació Basca per a la Seguretat Alimentària Elika recorda que l'ús d'edulcorants artificials està regulat i tots els que estan autoritzats han estat avaluats per les autoritats de Seguretat Alimentària, que han fixat ingestes diàries adequades per a cadascun. Per tant, la seva ingesta moderada no causa problemes de salut.

Amb tot i això, el nutricionista Julio Basulto sentenciava en una entrevista realitzada el 2015 que ni el sucre és verí ni els edulcorants artificials són la panacea, i a l'inrevés.

L'estudi

EROSKI CONSUMER ha volgut estudiar el consum i la despesa actual que la població espanyola fa en edulcorants i sucre. Amb aquest objectiu, durant el mes de febrer passat es van analitzar les últimes dades de consum a les llars de sucre i edulcorants publicats en el Panel de Consum Alimentari del Ministeri d'Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient (MAPAMA). En concret, es va estudiar la quantitat o volum (en milers de kg), el consum i despesa per capita i el preu mitjà del kg entre el juliol de 2013 i el juliol de 2016.

Segons el MAPAMA, dins de la categoria d'edulcorants s'ha inclòs la sacarina i altres additaments químics que proporcionen un sabor dolç, ja sigui en pastilles o en comprimits, líquid, granulat, etc. Com que es desconeixen la resta d'additaments químics utilitzats a més de la sacarina, en aquest estudi es van prendre com a referència els edulcorants sense calories o baixos en calories més consumits a Europa. Segons la revista Nutrició Hospitalària són: acesulfam K, aspartam, ciclamat, sacarina, sucralosa i glicòsid d'esteviol o estèvia.

Un altre aspecte fonamental que cal tenir en compte en aquesta recerca és que les dades publicades pel MAPAMA només tenen en compte les quantitats de sucre i edulcorant externes que adquireix la població espanyola. Es deixen de banda els productes processats que els porten tots dos incorporats (galetes, caramels, xocolates, refrescos, melmelades, etc.).

I és que, en les últimes dècades, la majoria del sucre i edulcorant que s'ingereix prové del que afegeix la indústria alimentària als aliments processats. Encara que l'Enquesta Nacional d'Ingesta Dietètica Espanyola (ENIDE) estima que un 20% de la ingesta dels espanyols procedeix dels hidrats de carboni denominats sucres (sucre, xocolata i derivats, begudes no làctiques i miscel·lània), es desconeix la quantitat concreta de sucre i edulcorant que la població ingereix de manera externa i interna.

No hi ha un estudi que analitzi, per exemple, el consum total de sucre, tot i que és una petició feta per diversos sectors, com ara l'Institut d'Estudis del Sucre i la Remolatxa (IEDAR). Segons la seva directora, Isabel Vasserot, fa molts anys que demanen al Govern que faci un estudi d'ingesta de sucre. Tan sols disposem de dades de la producció de la indústria, i el sucre té molts usos que no són l'alimentari. Per sort, la Fundació Espanyola de la Nutrició publicarà pròximament un estudi sobre aquest tema.

TAULA COMPARATIVA

Dolçor I INGESTA ADMESA D?EDULCORANTS*

Potència

endolcidora(1)

IDA(2)/kg

de pes (en mg)

IDA(2)/Per

70 kg(3) (en mg)

IDA/Per

70 kg(3) (en g)

Acesulfam K 200 9 630 0,63
Aspartam 200 40 2.800 2,80
Ciclamato 30-50 7 490 0,49
Sacarina 300-500 5 350 0,35
sucralosa 600 15 1.050 1,05
EstÈvia 200-300 4 280 0,28
*Tipus d?edulcorants més consumits a Europa segons la revista Nutrición Hospitalaria. (1) Mida utilitzada per mesurar la capacitat endolcidora d?una substància comparada amb la sacarosa o sucre de taula (1 g de sacarosa té un poder endolcidor d?1). (2) IDA: ingesta diària admissible per kg de pes corporal, establerta per l?Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA). (3) Pes corporal mitjà establert per l?Institut Nacional d?Estadística (INE).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto