Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

^

EDICIÓ IMPRESA.
Gener 2017

Catherine L'Ecuyer, divulgadora educativa i autora d'"Educar en la sorpresa": "No és imprescindible que un nen vagi a escola abans dels 6 anys"

 

Si no se'ls escolaritza abans dels 6 anys, els nens no estan perdent oportunitats úniques de desenvolupament que mai no podran recuperar. Són paraules de la divulgadora educativa Catherine L'Ecuyer, canadenca establerta a Barcelona, que col.labora amb el Mind Brain Center de l'Institut Cultura i Societat (ICS) de la Universitat de Navarra (UNAV) i imparteix conferències sobre la importància d'"Educar en la sorpresa". Precisament, aquest és el nom del seu llibre que, amb la seva divuitena edició, s'ha convertit en un dels supervendes educatius dels últims anys. L'Ecuyer opina que els nens estan excessivament estimulats avui dia i que no haurien de tenir deures en educació infantil.

Quina seria l'edat escolar de començament ideal?

Això ho decideixen els pares. No és imprescindible que un nen vagi a escola abans de 6 anys. Si hi va abans, no és perquè és obligatori o ho necessiti, sinó perquè els pares treballem i els horaris són els que són. El que més necessita un nen en aquesta etapa és crear un vincle d'inclinació segura amb el seu cuidador principal, no estimular la seva intel.ligència. Els arguments del "període crític" i de la necessitat d'un entorn enriquit a l'educació infantil són mites. Qualsevol expert en neurobiologia de l'educació dirà el mateix. Ara bé, si hem d'escolaritzar-los en aquestes edats, farem el possible perquè la seva experiència sigui positiva. El parvulari ha de procurar ser l'extensió de la llar, un lloc en el qual el nen pugui tenir respostes a les seves necessitats afectives.

Què és el "període crític"?

És un període en el qual una determinada destresa o habilitat ha de desenvolupar-se necessàriament, una oportunitat que si passa no es repeteix mai més. No hi ha evidències científiques que certifiquin l'existència de períodes crítics en l'educació. És un "neuromite" perquè avui sabem que la plasticitat cerebral (la capacitat del sistema nerviós per a canviar l'estructura i el funcionament al llarg de la seva vida, com a reacció a la diversitat de l'entorn) ocorre durant tota la vida.

No hi ha habilitats que es desenvolupen més fàcilment en aquesta etapa?

Sí, els idiomes. Aprendre'ls a 30 anys serà possible i més en immersió total, només que costarà més que a 2 anys. Els científics prefereixen parlar de "períodes sensitius", durant els quals certs aprenentatges són més fàcils que altres.

En animals i plantes alguns estudis han demostrat que hi ha períodes crítics.

Sí, la manca extrema d'estímuls en certs animals o en plantes s'ha fer servir per a defensar l'existència de períodes crítics en l'educació en humans. Però és un error metodològic. El fet que la manca absoluta d'un estímul comporti danys irreversibles no pot fer-nos concloure que la sobreestimulació sigui beneficiosa, i menys per a l'ésser humà i en un context educatiu. El nen normalment no està en un entorn de manca absoluta d'estímuls, tret que estigui lligat en una habitació a les fosques. Segons el neurobiòleg americà Dan Siegel, "els nens necessiten una quantitat mínima d'estímuls, en un entorn normal". Això ho pot donar perfectament una llar.

Es pot augmentar la intel.ligència dels nens amb l'estimulació primerenca?

No. L'estimulació primerenca és un frau. És un mètode importat dels Estats Units els anys 80 basat en un tractament ideat per Doman i Delacato per a nens amb lesions cerebrals. Va ser traslladada després a l'àmbit educatiu. Neurology, la màxima autoritat en neurociència al món; l'Acadèmia Americana de Pediatria; i altres associacions internacionals aclareixen que no té base científica i no dóna resultats. Encara més, avui sabem que sobreestimular un cervell per sobre del necessari pot causar efectes perjudicials.

En els seus llibres parla d'"educar en la sorpresa i en la realitat". En què consisteix?

Els nens neixen amb sorpresa, que significa no donar el món per sabut. La bellesa de la realitat sorprèn. Els nens ho necessiten perquè el cervell humà està fet per a aprendre en clau de realitat. Els últims estudis en neurociència confirmen que els nens no aprenen per mitjà de discursos, fitxes o pantalles, sinó que necessiten experiències reals i relacions interpersonals en directe.

Quins són els "neuromites" principals que esmenta en les seves obres?

"Els tres primers anys són crítics per a l'aprenentatge", "només fem servir el 10% del nostre cervell", "tenim una intel.ligència infinita", "l'entorn enriquit afavoreix l'aprenentatge", "els estils d'aprenentatges haurien de dependre de la dominància cerebral (dreta o esquerra)", etc. Un estudi recent assenyala que un percentatge relativament alt de mestres els creuen. Per això és important donar veu a experts que parlen de temes científics en un llenguatge assequible.

Amb tants deures i extraescolars, els estem prenent la infantesa?

No estic en contra dels deures amb moderació, però mai n'hi hauria d'haver en educació infantil. És l'edat del joc desestructurat, que contribueix a desenvolupar les funcions executives, importants per al bon progrés del nen. L'important no és que l'entorn posi el nen en marxa, sinó que el nen es posi en marxa mitjançant el seu entorn.

Estan els nens d'avui dia massa estimulats?

Sens dubte. Cal abaixar el nivell d'estrès, de frenesí, de consum. Cal respectar els seus ritmes interns, les seves etapes. Més naturalesa, més misteri, més realitat perquè és lenta i tempera el nen; més bellesa...


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto