Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

^

Nuria Ferres, experta en estimulació primerenca: "Mai no tornarà a ser tan fàcil aprendre com en els primers anys de vida"

 

La millor edat per a desenvolupar la nostra intel.ligència és entre els 0 i els 6 anys, quan el cervell dels nens té una gran plasticitat. Així ho subratlla Nuria Ferres, experta en estimulació primerenca i creadora d'un curs perquè els pares puguin augmentar les capacitats intel.lectuals dels seus fills en aquestes edats. Per fer-ho es basa en el mètode de l'investigador nord-americà Glenn Doman, que recalca la importància que tant progenitors com fills en gaudeixin, com en un joc. Segons aquesta experta, que també té un blog, estimulaciontemprana.com, tot ésser humà té, en néixer, el potencial de ser un geni si disposa de les oportunitats necessàries.

Quins avantatges i inconvenients té el model educatiu actual pel que fa al començament de l'escolaritat?

En moltes escoles l'edat d'entrada és als 3 anys, de manera que, encara que no sigui obligatori, t'arrisques a no tenir plaça al centre si t'esperes fins als 6. El problema rau més en com està organitzada la societat, cal avançar més en la conciliació familiar i laboral. A Finlàndia, exemple tan esmentat pels seus èxits escolars, són els pares els que gaudeixen ensenyant a llegir els seus fills i entren a l'escola a 6 o 7 anys, amb l'èxit escolar assegurat perquè ja són bons lectors des de casa.

Quina seria l'edat escolar del començament ideal?

El que una mare o un pare pot aconseguir en el desenvolupament del seu fill no es pot comparar amb la feina de cap professional. La meva recomanació és gaudir i educar el fill fins a 6 anys, o almenys fins a 3 anys, en els quals el desenvolupament cerebral és més alt que en cap altre moment posterior.

Defensa l'educació primerenca i el mètode Doman. En què consisteix?

El cervell té una gran plasticitat, especialment els primers anys de vida. Fins i tot algunes finestres d'aprenentatge es tanquen si no s'aprofiten en edats primerenques, com l'accent d'un idioma estranger. D'aquí ve la importància de l'educació o l'estimulació primerenca. Glenn Doman ho sabia molt bé, i també que ningú com una mare podia ensenyar el seu fill en edats primerenques. La combinació d'aquests dos factors la va portar a desenvolupar cursos per a ajudar els pares en el desenvolupament físic i intel.lectual dels seus fills, que van aportar grans beneficis.

Com ajuda els nens amb problemes neuronals?

Tots els nens, bé siguin sans o amb problemes neuronals, tenen les mateixes necessitats, no només fisiològiques o emocionals, sinó també neurològiques. El cervell, a més dels seus nutrients bàsics, necessita estímuls per a funcionar. Aquesta necessitat neurològica els primers anys de vida es pot cobrir millor amb l'estimulació primerenca i, quan es fa així, la capacitat física i intel.lectual de tots els nens millora.

Com es pot augmentar la intel.ligència dels nens?

La mare i el pare són els millors aliats del nen per a aconseguir-ho i està a l'abast de qualsevol família. Per exemple, parlar al nen sovint amb explicacions i riquesa de vocabulari és un bon començament. A més, convé fer correctament activitats que proporcionin estímuls informatius al nen al mateix temps que se'n gaudeix, com en un joc. I el vincle afectiu entre pare i fill s'enforteix.

Hi ha qui critica aquest mètode per considerar-lo "radical i sense base científica".

Sovint es critica sense conèixer. Doman sempre va recalcar la importància de passar-ho bé mentre s'educa el fill, amb amor i respecte cap al nen; fins i tot recomanava deixar-ho si no gaudien pares i fills. Això és radical? Quant a la base científica, fa més de 60 anys que els Instituts de Doman a Filadèlfia fan la seva tasca per a nens sans i amb lesió cerebral. Allà han anat esbrinant què funcionava millor per a desenvolupar la intel.ligència. Ara que investigo en el CBC (Center for Brain and Cognition) a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) vaig comprovant i trobant explicació científica a moltes de les seves propostes.

Qualsevol pot ser un geni?

Tot ésser humà té, en néixer, el potencial de ser un geni. Tot i això, les oportunitats per a ser-ho no formen part de l'entorn de tots, malauradament. Experiència en la seva major part i genètica en menor part conformen la intel.ligència de cada persona. El nombre de gens involucrats en la formació i el funcionament del sistema nerviós és el mínim necessari per a especificar tan sols una petita part del conjunt normal de neurones i connexions neuronals, perquè la resta, la major part, queda adaptable a l'entorn després del naixement.

Els nens que no aprofiten la seva edat primerenca, poden utilitzar després un altre mètode per a millorar les seves capacitats?

Pot haver-hi neurogènesi, és a dir, naixement de noves neurones, al llarg de tota la vida en determinades zones del cervell com l'hipocamp, relacionat amb l'aprenentatge. Per tant, sempre hi ha oportunitats per a millorar. Malgrat això, mai no serà tan fàcil ni amb tan bons resultats com en els primers anys de vida. Proporcionar un entorn ric en estímuls i moltes oportunitats d'aprenentatge des de la infància és la millor inversió que un pare pot fer pel seu fill.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto