Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

EDICIÓ IMPRESA.
Gener 2017

Dietes per a aprimar-se: no serveix qualsevol

Abans de sotmetre's a un tractament dietètic, cal consultar amb especialistes en dietètica i nutrició i no creure les falses promeses

 

Moltes de les malalties més comunes en la nostra societat es podrien prevenir i controlar amb canvis en l'estil de vida; és a dir, amb canvis en la nostra dieta i activitat física. Aquest és el cas de la hipertensió, la diabetis, els nivells excessivament alts de colesterol i triglicèrids, el càncer i, és clar, l'obesitat. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 39% de les persones adultes de més de 18 anys d'edat presenten sobrepès i el 13% tenen obesitat.

Avui dia, prevalen uns models estètics que promouen la primesa com una forma de bellesa i, malgrat que hi ha gran una conscienciació social sobre els hàbits alimentaris correctes, no hi ha polítiques ni formació suficients perquè la població pugui i aconsegueixi adoptar uns hàbits alimentaris i d'estil de vida adequats.

Pas 1: Què hi diuen els experts?

 

Abans de decidir quin tipus de dieta volem seguir, hem de preguntar-nos què és el que diuen els experts respecte de les dietes i a la pèrdua de pes. Per tant, haurem de recórrer als especialistes en dietètica i nutrició per a organitzar de manera correcta la nostra alimentació.

Abans de dissenyar un dieta, el dietista-nutricionista farà una entrevista exhausta per conèixer els antecedents patològics, els paràmetres antropomètrics (pes, talla, índex de massa corporal o IMC, pes habitual, etc.) i els hàbits alimentaris de la persona. És a partir d'aquesta valoració individual que es pot optimitzar el tractament dietètic.

Els experts recomanen que el tractament dietètic es basi en la restricció calòrica moderada (de 500 a 1.000 calories diàries menys respecte de la dieta habitual), evitant plantejaments més restrictius (és a dir, aportacions calòriques per sota de 1.000 o 1.200 kcal/dia en dones i 1.200 o 1.600 kcal/dia en homes). També assenyalen que s'ha de controlar, sobretot, la ingesta de greixos i hidrats de carboni.

A més, per a aconseguir un control òptim del pes, el tractament dietètic ha d'evitar les situacions següents:

  • Causar situacions de desnutrició o dèficit de diferents nutrients, com ara vitamines o minerals.
  • Empitjorar el risc cardiovascular.
  • Augmentar el risc de patir trastorns de la conducta alimentària, com ara l'anorèxia nerviosa o la bulímia.
  • Transmetre conceptes erronis sobre l'obesitat i el seu tractament.
  • Promoure el sentiment de frustració, afectant negativament l'estat psicològic de la persona obesa.
  • Induir canvis en el metabolisme energètic que produeixin estats de "resistència" a la pèrdua de pes amb la realització de dietes successives.

En canvi, sí que s'haurien d'aconseguir aquests objectius:

  • Disminuir el greix corporal preservant al màxim la massa muscular.
  • Ser realitzable durant un temps prolongat.
  • Ser eficaç a llarg termini per tal de mantenir el pes perdut.
  • Prevenir futurs guanys de pes.
  • Comportar una funció d'educació alimentària que bandegi errors i hàbits alimentaris inadequats.
  • Disminuir els factors de risc associats a l'obesitat (hipertensió arterial, hipercolesterolèmia o hipertrigliceridèmia, diabetis, etc.).
  • Millorar altres problemes vinculats a l'excés de pes (apnea del son, artrosi, risc de càncer, etc.).
  • Induir a una millora psicosomàtica amb recuperació de l'autoestima.
  • Augmentar la capacitat funcional i la qualitat de vida.

Pas 2: Quines dietes cal evitar?

  • Dieta Dukan. Està estructurada en diferents fases i promou, sobretot, el consum de proteïna d'origen animal (carn, peix, ous i lactis) per a aconseguir la pèrdua de pes. Es basa en normes alimentàries arbitràries i sense cap base o rigor científic, i pot implicar problemes de salut greus.
  • Dieta Atkins. Promou el consum d'aliments rics en greixos i proteïnes, i la disminució del consum d'aliments rics en carbohidrats. No hi ha recerques a llarg termini en les quals s'hagi pogut estudiar els possibles efectes adversos associats a aquest tipus de dieta, però cap societat científica la recomana en l'actualitat, ja que pot augmentar el risc cardiovascular de l'individu que s'hi sotmet i causar restrenyiment i cetogènesi; a més que promou conceptes erronis sobre una dieta equilibrada.
  • Dieta de la pinya, la carxofa o el xarop d'auró (basades en un aliment). Són dietes completament desequilibrades en les quals es compromet l'aportació de nutrients necessari per a un estat de salut òptim. Són deficitàries en proteïnes, fibra, vitamines i minerals i les seves conseqüències físiques poden ser greus si la dieta s'allarga en el temps (habitualment aquestes dietes solen promoure's per fer-se servir un nombre de dies limitats, de manera que els riscos nutricionals associats solen minimitzar-se). Sense cap mena de dubte, aquestes dietes no promouen un canvi en l'estil de vida dels individus, de manera que els canvis ponderals aconseguits provocaran una ràpida recuperació ponderal quan s'abandona la dieta (el conegut "efecte io-io").
  • Dietes depuratives. Sota el fals concepte de "depurar" o desintoxicar el nostre organisme, aquesta mena de dietes promou reduir la ingesta d'aliments i incorporar, d'altra banda, substàncies a les quals s'atribueix la capacitat d'ajudar en aquest fals concepte de desintoxicació. Segons quin sigui l'"agent desintoxicant" utilitzat, aquest tipus de dietes pot suposar un risc important per a la nostra salut. Però, a més, no hi ha cap base científica que faci pensar que el nostre organisme necessita ser "desintoxicat" de la nostra alimentació.

Pas 3: Què cal fer, llavors?

Cal posar-se en mans d'un dietista-nutricionista abans de sotmetre's a qualsevol tipus de teràpia dietètica. Recordem que una dieta equilibrada, que potenciï la pèrdua ponderal i asseguri alhora un estat de salut òptim, ha de basar-se, segons totes les societats mèdiques i de nutrició, en el consum de verdures, hortalisses, cereals integrals i aliments d'origen vegetal.

Un especialista ha de fer una valoració intensiva individual per a triar la teràpia dietètica més adequada en cada cas, però sempre sota els conceptes de seguretat i base científica.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto