Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Estudi sobre el comportament i la percepció dels consumidors espanyols sobre la gestió dels recursos i dels residus: Irresponsabilitat en el consum

Per als consumidors no és prioritari el criteri mediambiental en el moment de la compra

Hàbits de reciclatge

Reciclatge a casa

Segons la investigació, tots els consumidors consultats reconeixen la importància de la consciència mediambiental en el reciclatge. Es recicla perquè cal fer-ho, perquè hi ha una consciència més o menys que els efectes de l'activitat humana se'ns han anat de les mans.

Així, es va comprovar que al voltant del 85% dels entrevistats separen al domicili els envasos de vidre i el paper i cartró. Els residus d'envasos -llaunes, plàstics, brics, etc.- els recicla també un percentatge rellevant de consumidors consultats, un 78%, i en una proporció semblant (un 76%) asseguren que separen piles, olis, electrodomèstics i altres deixalles reciclables.

Quant als residus orgànics, la incidència dels qui els separen de forma independent (55%) o juntament amb la resta de residus (53%) entre el conjunt de la població és més baix, fet que es produeix perquè el sistema de recollida selectiva de matèria orgànica (contenidor marró) no està implantat en totes les comunitats autònomes.

Però, consideren còmode reciclar a casa? Hi influeix la capacitat de la llar i el nombre de contenidors. En aquest sentit, l'estudi mostra que hi ha una relació directa segons la qual l'augment dels contenidors a les cases augmenta la incomoditat que aquests representen.

En l'estudi es va comprovar que un 50% dels entrevistats indica la barrera de la incomoditat en tres contenidors, a diferència del 74% que la situa en quatre. Així, es confirma que hi ha un percentatge majoritari i rellevant de persones per a les quals l'acumulació de contenidors a casa suposa un problema a l'hora de separar i reciclar els residus.

De fet, haver de disposar de diversos contenidors per a separar els diferents residus generats ha comportat que moltes llars hagin optat per reciclar uns residus o d'altres, basant-se en criteris mediambientals i d'espai. Així, es va posar de manifest que algunes llars tendeixen a reciclar, per exemple, el vidre, encara que sempre ocupi més que els envasos de plàstic o llaunes, perquè consideren que és perfectament reciclable i pel seu impacte mediambiental nul. En altres casos, i de forma negligent, es força la similitud entre materials, utilitzant els contenidors domèstics com a destinació final per a qualsevol objecte que correspondria dipositar, altrament, en un punt net.

Tanmateix, la conseqüència de triar entre un tipus de contenidor o un altre a l'hora de dipositar els residus generats a casa és que la resta de contenidors acullen més materials dels que deurien, fet que en dificulta el tractament posterior. És el clar exemple del contenidor de fracció residu, que s'ha convertit en un autèntic calaix de sastre.

Persisteixen els dubtes?

La meitat dels ciutadans enquestats té clar com es recicla. Així, un 51% dels enquestats afirma que mai o gairebé mai dubta a l'hora de separar el tipus de deixalles que es generen a la llar o a quin contenidor correspon cada cosa. Tres de cada deu diuen que poques vegades dubten i només representen un 15% els qui declaren tenir bastants dubtes i molts dubtes.

Amb tot, una de les dificultats principals per a reciclar és la manca de coneixement sobre el que correspon a cada contenidor, i això comporta que els contenidors disponibles a casa s'omplin d'objectes inadequats o impropis que correspondrien a altres contenidors.

Per tant, segons la investigació, això denota que hi ha un marge de millora en els sistemes actuals de separació i reciclatge dels residus d'aliments produïts en l'àmbit domèstic.

Dubtes sobre els SIG

El sistema de gestió de residus (SIG) és ben conegut per tothom. Però tot i que aquest model de gestió dels residus ja porta temps implantat, encara continua havent-hi alguns dubtes.

Durant la investigació, es va comprovar que l'usual és que no es coneguin els agents que intervenen en el procés ni tampoc quina és la relació que mantenen entre ells, de manera que finalment no es té clar si l'Administració rep algun tipus de benefici del reciclatge o bé és pagadora neta.

Tampoc es coneix bé quin és el cicle (tan sols a grans trets) i, quina és l'eficàcia real de tots els esforços individuals i de l'organització d'aquest sistema. Compleixen amb la seva part en la mesura que entenen que té un sentit col.lectiu i que apunta a aquesta finalitat raonable o a la consciència ambiental. En canvi, sorgeixen demandes de "compensació" o de "retribució" d'aquest esforç individual, perquè, en última instància, es desconeix de quina manera concreta es beneficien els ciutadans del seu propi esforç per a reciclar.

Pel que fa al funcionament, s'entén de manera vaga que encara queda molt per fer fins a arribar a una situació ideal de reciclatge del 100% dels residus domèstics.

En canvi, consideren que el sistema actual té errors. Alguns d'aquests estan relacionats amb la distribució desigual i incompleta de contenidors a les diverses zones d'una mateixa ciutat, fet que constitueix el principal límit per a la cooperació ciutadana. Destaquen que l'esforç individual arriba fins on el sistema permet, de manera que els errors d'aquest sistema produeixen l'error humà corresponent: ningú no torna a emportar-se a casa les escombraries només perquè els contenidors estan plens.

I sobre l'SDDR? El Sistema de Dipòsit, Devolució i Retorn (SDDR) és un sistema que implica el pagament d'un dipòsit en el moment de la compra i afecta el 9% dels envasos. El dipòsit es podria recuperar en el cas que el consumidor retornés l'envàs al punt de venda en perfectes condicions: sense esclafar, buit i amb l'etiqueta intacta.

L'estudi ha detectat tres elements negatius associats a l'SDDR. En primer lloc, l'increment del nombre de contenidors necessaris en l'àmbit domèstic, fet que perjudica les llars amb menys renda i en àmbits urbans. En segon lloc, que els envasos s'hagin de conservar i retornar en perfecte estat. I, finalment, vincular als moments de compra la pràctica de desfer-se dels residus, limitada als horaris comercials.

Davant de la necessitat de coexistència dels dos models, SIG i SDDR, el consumidor qüestiona que el destí final del producte recollit és el mateix que el del sistema actual, el reciclatge, i no la reutilització de l'envàs.

En conseqüència, els consumidors interpreten que es tracta d'un canvi de model en el qual preval la coerció enfront de la sensibilització ambiental, i penalitza els qui ja reciclaven, mentre que no assegura la incorporació de les persones que mai reciclen.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto