Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa

Λ

Sexe després del part

Els canvis fisiològics i hormonals que experimenta la dona durant el part i el postpart repercuteixen en la seva resposta sexual després del naixement d'un fill

 

L'augment de pes i de volum de l'abdomen, la sensibilitat més gran a les mames i la zona genital i el cansament i la pesadesa que experimenta la dona durant l'embaràs són alguns dels factors que poden influir en la vida sexual de la parella durant la gestació d'un nadó.

Però, què passa amb les relacions sexuals després del part? També canvien amb l'arribada d'un nadó i, encara que la majoria de les parelles reprenen l'activitat sexual normal després del puerperi, pot passar fins un any perquè tot sigui igual que abans de l'embaràs.

Reiniciar l'activitat sexual

Després del part, el cos de la dona no és el mateix i necessita temps per a reprendre l'activitat sexual. Segons una enquesta realitzada pel British Pregnancy Advisory Service entre més de 1.300 dones, una quarta part de les parelles reinicien les relacions sexuals a partir de la sisena setmana després del naixement del nadó, mentre que una de cada deu esperen més de sis mesos.

Més tard o més d'hora l'activitat sexual es reprèn, encara que tot apunta que "les coses no són com abans". Així ho evidencia un estudi publicat en el British Journal of General Practice, que va analitzar les relacions sexuals de 131 parelles després del naixement del seu primer fill. Al voltant del 50% dels pares novells que van participar en aquesta recerca descriu la seva vida sexual vuit mesos més tard del naixement com de "pobre o no gaire bona", i fins i tot una de cada cinc parelles assenyala que li agradaria rebre ajuda en aquest aspecte.

Un altre estudi desenvolupat per l'Escola Nòrdica de Salut Pública de Göteborg (Suècia) confirma aquesta sensació. Encara que les més de 800 parelles participants en la recerca científica es mostren felices amb la seva relació al cap de sis mesos del part, tant els homes com les dones estan descontents amb la dinàmica sexual. El cansament és un dels principals problemes, sobretot per a les dones. Això comporta que la freqüència de les relacions es limiti a un o dos cops al mes, tal com assenyalen els autors de la recerca.

Per què és diferent?

Un dels aspectes que incideix de forma rellevant en la tornada a l'activitat sexual després del naixement del nadó són les seqüeles del part. L'aparició freqüent d'hemorroides o varices i les pèrdues sanguínies són algunes d'aquestes conseqüències que retarden l'activitat sexual, però més significatives són les possibles cicatrius provocades per un esquinçament en el treball de part, una episiotomia (una incisió en el perineu per a facilitar la sortida del nounat) o una cesària. Aquestes intervencions causen un malestar físic important en la dona que li impedeix reprendre les relacions sexuals amb normalitat i que siguin plaents.

D'altra banda, cal tenir en compte els canvis hormonals que experimenten tant l'home com la dona en aquest període. Quant a la dona, l'alliberament de prolactina, l'hormona estimuladora de la lactància, produeix la disminució dels estrògens, hormona vinculada estretament a la libido femenina. I en el cas dels homes, algunes recerques recents han demostrat que la paternitat redueix també els nivells de testosterona, una hormona que té un paper clau en el desig sexual masculí.

Menys testosterona

 

Des de fa temps, els científics saben que en les espècies en què els mascles intervenen en la cura de les cries els nivells de testosterona tendeixen a ser alts durant l'època de l'aparellament i baixen en el moment de criar la descendència.

Aquest model és aplicable als éssers humans. Però el que no era tan clar era quin element n'era la causa i quin la conseqüència; és a dir, si els homes amb nivells més baixos de testosterona eren més propensos a convertir-se en pares, o si era la mateixa paternitat la causant del descens en els nivells hormonals.

Alguns investigadors dels Estats Units i les Filipines es van proposar trobar-hi la resposta. Amb aquest objectiu, van mesurar els nivells de testosterona d'un grup de 624 homes als 21 anys, quan encara no tenien fills, i van repetir la prova cinc anys més tard, quan molts d'ells ja eren pares.

Les conclusions de l'estudi assenyalen que els més propensos a esdevenir pares van ser els homes que en el primer mesurament havien mostrat nivells de testosterona més elevats. També es va comprovar que el descens en les quantitats d'aquesta hormona havia estat en ells molt més alt, sobretot entre els qui dedicaven tres hores diàries o més a la cura dels seus fills.

En aquest sentit, els investigadors van més enllà. Afirmen que la reducció de testosterona és més alta quan els pares comparteixen habitació amb els fills a la nit. I encara decreix més quan els homes dormen en el mateix llit amb els fills (és a dir, els que practiquen el llit familiar).


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto