Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

El verat

 

La carn del verat, un peix blau també conegut com cavalla, és rica en àcids grassos poliinsaturats Omega-3 (tan importants en la prevenció de malalties cardiovasculars), proteïnes d'alt valor biològic i diferents vitamines i minerals. Malgrat les seves propietats nutritives indiscutibles, espècies de peixos com el verat són rebutjades per al consum en molts llocs del món.

El verat es captura a poques milles de la costa i el temps que transcorre des de la seva mort fins a la seva comercialització és de només unes hores, per la qual cosa es tracta d'un peix molt fresc. A més de l'alt valor nutritiu que té, és un peix molt assequible. El 2015, l'associació conservacionista Oceana (organització internacional dedicada a la protecció dels oceans) va reunir al Basque Culinary Center de Sant Sebastià una vintena dels millors cuiners del planeta en la campanya "Save the Oceans: Feed the World" ("Salva els oceans: alimenta el món"). L'objectiu és salvar els mars i, alhora, alimentar el món mitjançant el foment del consum d'espècies petites, com el verat o la cavalla, l'anxova, la sardina, el sorell i l'areng. És important crear consciència sobre la conveniència de consumir-les, no només pel seu valor nutricional, sinó també per a promoure un consum més sostenible i responsable.

Lluita contra el desaprofitament d'aliments

L'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) considera les pèrdues d'aliments com una disminució de la seva quantitat o de la seva qualitat. Són productes agrícoles o pesquers destinats al consum humà, que finalment no es consumeixen o que han sofert una disminució en la qualitat que es reflecteix en el seu valor nutricional o econòmic o en la innocuïtat alimentària.

Una part important de les pèrdues d'aliments és desaprofitament; és a dir, aliments inicialment destinats al consum, però que són rebutjats. Entre els factors que més influeixen en el fet que es llenci tant de menjar hi ha els alts estàndards de qualitat que donen massa importància a l'aparença dels aliments i el consum excessiu, o el que és el mateix, comprar més menjar del que necessitem. En un informe sobre la pèrdua i el desaprofitament d'aliments (PDA), la FAO calcula que, cada any, un terç dels aliments produïts al món per al consum humà no arriba a la taula del consumidor.

Al començament de 2016, la FAO va signar un acord amb la Coalició Internacional contra el Desaprofitament d'Aliments per reduir i evitar la PDA en els terrenys local, nacional i mundial, així com en tota la cadena de subministrament d'aliments. Així, s'està treballant en un projecte pilot en el segment del mercat educatiu a Europa.

Les persones sanes no han de tenir una dieta sense gluten

La venda de productes sense gluten ha experimentat un creixement important els darrers anys als Estats Units i comença a créixer de forma considerable a Espanya. Les persones que decideixen fer dieta sense gluten consideren que aquests productes són més sans que els seus equivalents amb gluten, i també hi ha consumidors que opinen que el seu cos no accepta aquests compostos.

Els beneficis de la dieta sense blat per a les persones al.lèrgiques al blat i de la dieta sense gluten per a les persones que pateixen malaltia celíaca o sensibilitat al gluten no celíaca són clars. En canvi, no hi ha evidències científiques que permetin afirmar que la dieta sense gluten tingui efectes beneficiosos en persones sanes o que ajudi a aprimar-se.

De moment, menjar sense gluten no és més sa per a tota la població. Només es pot assegurar que la dieta sense gluten és necessària en pacients afectats per malaltia celíaca o sensibilitat al gluten no celíaca, en què està demostrat que aquesta proteïna és perjudicial. Les dietes lliures de gluten o sense blat han d'estar ben planificades i, per això, és necessari consultar un professional qualificat, de manera que puguin estar perfectament equilibrades.

Millor els aliments sòlids que triturats en la primera infància

 

L'alimentació complementària a demanda o alimentació dirigida pel nadó, també coneguda com Baby Led Weaning (BLW en les seves sigles en anglès), és una manera d'introduir menjars sòlids en la dieta del nen. Es permet així que el petit s'alimenti per si mateix i pugui decidir sobre la quantitat que vol menjar. És clar, amb excepcions: la carn, el peix, els ous i aquells aliments que puguin representar un risc d'ennuegar-se s'introdueixen més endavant. La tasca dels pares és posar a l'abast del nen els aliments adequats des del punt de vista nutricional i variats perquè aquest triï el que vol menjar i en quina quantitat. L'Agència de Salut Pública de Catalunya (ASPC) acaba d'actualitzar una guia de "Recomanacions per a l'alimentació en la primera infància (de 0 a 3 anys)". Basat en les evidències científiques més recents i en el consens de diferents professionals, aquest manual recull els beneficis d'intercalar aliments sòlids a partir dels 6 mesos i els perjudicis d'allargar el subministrament d'aliments triturats, entre d'altres. Incorporar aliments sòlids en comptes de triturats permet al nen menjar de forma autònoma, conèixer nous sabors, olors o textures i regular millor la gana i la sacietat, i evita que mengi més del que necessita.

M'encanten les verdures, sobretot les crues com l'enciam i els espinacs en amanida. He llegit que, si no es renten bé, poden tenir algunes substàncies perilloses per a les dones que, com jo, estem embarassades. La meva mare diu que les renti amb unes gotes de lleixiu, però això no és pitjor? Què s'entén per una verdura ben rentada?

 

Les verdures consumides crues, com l'enciam i els espinacs, que no s'han rentat i desinfectat de forma adequada poden contenir microorganismes patògens causants d'infeccions o intoxicacions com la listeriosi (malaltia transmesa per aliments) i causada per un bacteri (la Listeria monocytogenes) que es troba àmpliament distribuït en el medi ambient. Segons l'OMS, la listeriosi es propaga per la ingesta de verdures crues contaminades, com els espinacs i l'enciam, carns processades, peix fresc o fumat i formatges tous, sobretot els elaborats amb llet crua. Les dones embarassades, com és el seu cas, suposen un dels grups de risc, ja que els canvis hormonals durant l'embaràs produeixen un efecte sobre el sistema immunològic de la mare que la fan més susceptible a contreure la listeriosi.

En el cas de les verdures consumides crues és important rentar-les amb aigua abundant i desinfectar-les minuciosament. Pot fer servir aigua amb lleixiu apte per a desinfecció de l'aigua de beguda (consulti l'etiqueta), submergir les verdures durant almenys 10 minuts i esbandir-les posteriorment de manera abundant amb aigua potable. Així s'aconsegueix una bona rentada de la verdura. Així mateix, convé netejar i desinfectar bé les fustes de tallar, la vaixella i els utensilis utilitzats en la manipulació dels aliments amb la finalitat d'eliminar-ne qualsevol bacteri patogen. D'altra banda, és important separar els aliments crus que seran consumits, de les carns, peixos i aviram crus.

L'educació per a la salut de la població és, juntament amb les mesures de prevenció preses durant la producció, l'elaboració i la distribució, el factor principal per a disminuir els riscos microbiològics per al consum d'aliments. Els consumidors també tenim la responsabilitat de tractar-los tal com estan destinats a ser utilitzats (seguir les recomanacions de conservació, preparació i emmagatzemament indicades en els envasos d'aliments) i seguir unes normes bàsiques d'higienització a casa nostra.

Com que d'aquí a molt poc serem a l'estiu i als meus fills els costa tant prendre sucs, hem comprat una liquadora. Però el pediatre m'ha dit que no abusi dels sucs, encara que siguin casolans, per la quantitat de sucre que contenen. Però, serà millor prendre aquests sucs que res, no?

 

El suc de fruita és una font natural de vitamines i minerals i, encara que manté certes propietats nutricionals i contribueix a la hidratació, també presenta alguns riscos si es consumeix en excés i es pren com a substitut de la fruita fresca. Amb una liquadora, quan s'extreu el suc d'una fruita, es conserva la mateixa quantitat de sucre que la que conté la peça sencera, però alhora s'elimina una gran quantitat de fibra.

El Comitè Científic de l'Associació per a la Promoció del Consum de Fruites i Hortalisses "5 al dia" va assenyalar el 2010 que el suc de fruita no conté els mateixos efectes fisiològics que la fruita sencera. Aquesta última, gràcies a l'aigua i a la fibra que té, combat la sacietat, i així contribueix a frenar els casos d'obesitat infantil i redueix el risc de càries, per la menor aportació de sucres.

A més, l'Organització Mundial de la Salut (OMS) diferència els sucres presents en les fruites fresques senceres dels que es troben als sucs naturals. De fet, quan les autoritats sanitàries aconsellen reduir els sucres de la nostra dieta, no inclouen la ingesta de fruites fresques, però sí la de sucs de fruites.

Per tant, li recomanem alternar els sucs amb el consum de peces de fruita senceres, buscant maneres mes atractives perquè els nens en consumeixin, com ara presentar-les en un escuradents de fusta, a manera de broqueta, o incloure trossos de fruita en llet o iogurt natural.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto