Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Anàlisi documental per a conèixer els hàbits d'ús de les xarxes socials per part de la població infantil i adolescent: Nens i adolescents captivats per les xarxes

El 66% dels joves d'entre 10 i 17 anys ja tenen el seu propi perfil en una xarxa social, una eina d'interacció i expressió de la seva identitat, al marge dels adults

 

Les xarxes socials a Internet han canviat de forma radical la nostra forma d'interactuar amb les persones. Segons IAB Spain, l'associació que representa al sector de la publicitat en mitjans digitals a Espanya, més de 15,4 milions de persones amb una edat d'entre 16 i 55 anys fan servir habitualment les xarxes socials al nostre país. En canvi, per als anomenats "nadius digitals", aquells que han nascut connectats a la xarxa de xarxes, aquestes plataformes en línia no són cap novetat. Encara més, ni tan sols diferencien entre la vida en línia i la vida fora de línia.

EROSKI CONSUMER ha volgut conèixer la forma en què els més joves s'acosten a les xarxes socials i l'ús que en fan. Ha fet servir, per a aquest fi, diverses fonts d'informació: l'Institut Nacional d'Estadística (INE), el Ministeri d'Interior, l'Agència Espanyola de Protecció de Dades, l'Associació per a la Recerca de Mitjans de Comunicació (AIMC), la xarxa de recerca de la Comissió Europea (EU Kids Online), l'Institut de la Joventut (Injuve), el Centre de Seguretat d'Internet per als Menors a Espanya (Protégelos), PantallasAmigas i IAB Spain; a més de diversos estudis elaborats per investigadors de l'àmbit universitari.

Evolució en l'ús

Fa temps que els nens i els adolescents han incorporat les noves tecnologies al seu dia a dia: segons l'INE, el 94% de la població infantil d'entre 10 i 15 anys fa servir Internet. Dins d'aquest món virtual immens, les xarxes socials ocupen un lloc prioritari entre les activitats digitals dels més joves.

El 2011, EU Kids Online, una recerca feta amb més de 1.000 menors espanyols d'entre 9 i 16 anys que feien servir Internet, va detectar que el 59% d'ells també utilitzava les xarxes socials, encara que només fos una visita als perfils d'uns altres.

Un altre estudi sobre els "Hàbits d'ús a Internet i a les xarxes socials dels adolescents espanyols", publicat el 2013 en la revista científica Comunicar, confirmava aquest ús elevat de les xarxes socials. En l'estudi, els professors Antonio García, Mª Cruz López d'Ayala i Beatriz Catalina García, de la universitat Rey Juan Carlos de Madrid, van enquestar més de 2.000 adolescents d'entre 12 i 17 anys. Van detectar que un 75% es connectava amb molta freqüència a aquestes plataformes. Per edats, els de més edat hi accedien amb més assiduïtat: el 84% dels enquestats d'entre 15 i 17 anys, enfront del 68% que tenien entre 12 i 14 anys.

El 2014, segons l'"Enquesta sobre hàbits d'ús i seguretat a Internet de menors i joves a Espanya", elaborada pel Ministeri d'Interior a més de 1.500 nens i adolescents de 10 a 17 anys, el 94% assegurava haver vist vídeos a Youtube l'últim mes, el 82% feia servir la missatgeria instantània i el 68% visitava perfils de xarxes socials (el seu o el d'una altra persona).

Al final de 2014, la penetració de les xarxes socials entre adolescents de 14 a 17 anys era del 97%, segons IAB Spain (va enquestar 105 persones amb aquesta edat). Per regla general, accedeixen a aquestes plataformes virtuals amb l'ordinador a mitja tarda i amb el mòbil a mitjanit.

Facebook és la seva xarxa social preferida, seguida de Twitter i Instagram. Tanmateix, aquesta classificació no es correspon del tot amb les xarxes socials més utilitzades entre aquests adolescents: primer és Facebook, després Youtube i, finalment, Twitter. Els segueixen Instagram i Tuenti (aquesta última va desaparèixer com a xarxa social al febrer de 2016) i, a la cua, hi ha Spotify, Google+, Badoo, LinkedIn i Pinterest.

Construir identitat

La combinació xarxes socials i menors és inseparable, i el motiu, en part, té a veure amb la mateixa idiosincràsia de ser adolescent. Les investigadores Belinda de Frutos i Tamara Vázquez (de les universitats de Valladolid i CEU Sant Pablo, respectivament) van elaborar un estudi qualitatiu titulat "Les xarxes socials en adolescents i joves: un aprenentatge cap a l'autoregulació", basat en la informació proporcionada per grups de discussió amb joves d'entre 15 i 19 anys. Segons el parer de les dues expertes, les xarxes socials són importants per als adolescents perquè es perceben com "una eina que cristal.litza la seva necessitat d'interacció, els possibilita construir la seva pròpia imatge personal i expressar així la seva identitat, al marge del món dels adults".

També ho creu així Lucía Merino en l'anàlisi feta per Injuve, "Joves en xarxes socials: significats i pràctiques d'una sociabilitat digital", en la qual enquestava més de 300 joves d'entre 14 i 17 anys: "Estar en contacte és una part crucial del procés dinàmic de construcció de la seva identitat i les noves tecnologies els permeten estar en contacte constant amb els seus amics, per mitjà de les xarxes socials i els serveis de missatgeria instantània".

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto