Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: patates fregides de bossa: Patates fregides de bossa, explosió de sabor cruixent

Amb una àmplia varietat d'alternatives, aquest producte atreu tots els públics per la seva gran palatabilitat, tot i que se situa en el vèrtex de la piràmide nutricional

Anàlisi nutricional

Semàfor nutricional

 

A l'hora d'analitzar les patates fregides de bossa des d'un punt de vista nutricional, s'han seleccionat 23 mostres de producte (els més representatius del mercat), categoritzades d'acord amb la classificació de l'AFAP. En total, s'han inclòs 6 unitats de tipus bàsic, 5 de sabors, 4 de selecció, 3 de xurreria ("estil casolà" o "tradicional"), 4 de light i 1 de color morat. Aquest últim tipus destaca per l'alt contingut en midó i antocianines (pigments responsables del seu color morat) i, per tant, amb propietats antioxidants i antimicrobianes. El seu inconvenient és que a aquestes patates fregides violetes se'ls confereix una aparença gourmet i poden arribar a ser fins a 12 vegades més cares que unes altres patates d'estil bàsic. Un obstacle, des d'un punt de vista de nutrició comunitària, a l'hora de realitzar una elecció saludable, ja que va en contra de la prevenció de sobrepès i obesitat del nostre país.

En qualsevol cas, el semàfor nutricional (vegeu la taula a la pàgina següent) es basa en una ració de consum de 30 grams, és a dir, una bossa petita de patates fregides. Amb tot, l'anàlisi va revelar que una bossa de patates fregides sol fregar els 120 grams i el valor energètic mitjà d'una d'aquestes bosses sol superar les 700 kcal, o el que és el mateix, l'equivalent a tot un àpat saludable (com el compost per una amanida verda abundant, una rodanxa de salmó a la planxa amb puré de patata i espàrrecs de marge, fruita i una llesca de pa integral).

Al mercat ja existeix la versió light de moltes patates fregides. Això indica que, segons la legislació, han de contenir un 30% menys de calories en relació amb el producte original. Ho aconsegueixen reduint el temps de fregida i cuinant-les al forn. Així i tot, cal seguir considerant aquest producte com a altament energètic, amb una mitjana de 460 kcal per cada 100 grams.

D'altra banda, les patates fregides de bossa analitzades contenen els hidrats de carboni habituals en aquestes hortalisses, entre un 50% i un 60% del producte. És curiós comprovar que les light contenen més quantitat d'aquest nutrient que la seva versió original, que inclou més greixos.

Pel que fa als greixos, és un producte de tall fi on l'absorció d'oli és considerable. Això significa que el valor mitjà per 100 grams de producte sol ser d'uns 20 grams per a la versió light i d'uns 35 grams per a la versió tradicional.

Dos dels factors que influeixen en l'absorció d'oli són el gruix de la patata i la seva composició. D'una banda, les patates fines absorbeixen més oli que les de tall gruixut, i de l'altra, si a més de patata hi han afegit farines o fècules de patata, també influirà en l'absorció dels olis, encara que llavors ja no tindrem patates fregides sinó un snack processat.

Segurament per evitar l'excés de greixos, ja fa alguns anys es van comercialitzar les patates fregides "al forn". Encara que és cert que absorbeixen molt menys oli, no estan exemptes de polèmica. L'agència del govern dels Estats Units responsable de la regulació d'aliments, medicaments, cosmètics, aparells mèdics, productes biològics i derivats sanguinis (FDA, en les seves sigles en anglès) adverteix que, quan la patata es cou al forn, la formació d'acrilamides pot triplicar les que es formen en una fregida convencional. L'acrilamida és un compost orgànic resultant de la "reacció de Maillard" que es produeix en els aliments com les patates quan es fregeixen o les galetes quan es couen al forn. Aquest compost és el responsable del color i sabor típic de les fregides, però també està reconegut per l'Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, en les seves sigles en anglès) com un probable cancerigen per a l'ésser humà.

Quant a la qualitat del greix, els olis de fregir més utilitzats són el de gira-sol i el vegetal, sense especificar-ne la procedència. També s'hi fan servir olis de blat de moro, oliva, gira-sol alt oleic i fins i tot oliva verge extra. Això produeix una variabilitat enorme dels percentatges d'AGS (àcids grassos saturats). Encara que els fabricants tenen cada vegada més en compte aquest paràmetre i tracten de millorar-lo, encara continuen trobant-se algunes marques amb percentatges molt allunyats de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

D'altra banda, les patates no es consideren una font proteica d'interès en cap de les seves versions. A més, la quantitat de fibra que contenen és petita si es compara amb la de fruites, verdures i hortalisses. Només aporten entre 2 i 7 grams per cada 100 grams, quantitats petites si es comparen amb les de les fruites, verdures i hortalisses.

Sal, un punt en contra

 

Quant als minerals, la fracció menys saludable d'aquest producte és la sal. Pot expressar-se en grams de sal o de sodi. En aquest últim cas, per a saber exactament a quina quantitat de sal fa referència, només s'ha de multiplicar aquesta quantitat per 2,5.

L'OMS dicta que la quantitat diària de sal que no ha de superar-se és la de 5 grams (o 2 grams de sodi) al dia. A Espanya, l'Agència Espanyola de Consum, Seguretat Alimentària i Nutrició (AECOSAN) ha signat un conveni amb l'AFAP, pel qual el sector de fabricants d'aperitius es compromet a la reducció addicional d'un 5% del contingut mitjà de sal en patates fregides i snacks els pròxims cinc anys. Poques vegades hi ha tanta unanimitat sobre aquest tema. Cal recordar que el consum excessiu de sal implica un factor de risc elevat de patir hipertensió, malalties cardiovasculars o accidents cerebrovasculars.

La quantitat de sal de les patates fregides varia segons el fabricant. En l'anàlisi nutricional, s'ha comprovat que el tipus de patata no determina la quantitat de sal. Podríem pensar que les patates saboritzades, o les anomenades "al punt de sal", són més salades que les bàsiques o qualsevol altra. Res més lluny de la realitat. És únicament una formulació del fabricant.

Segons indica el semàfor nutricional, el valor aproximat d'una bossa estàndard (120 grams) pot estar al voltant dels 2 grams de sal, de manera que només quedarien 3 grams de consum de sal. Si tenim en compte que els mateixos aliments, fins i tot l'aigua, contenen sodi, la quantitat que queda per salar és mínima, més aviat cap. Aproximadament el 10% de la ingesta de sodi comestible prové dels aliments frescos. Al voltant d'un 15% és afegit durant la seva preparació o a taula i la resta prové dels aliments processats. Davant d'aquesta realitat, les patates baixes en sal són una opció que cal tenir en compte, no tan sols per a individus amb patologies, sinó per a tothom. Per això convé, a més, comprar bosses petites i no grans.

Finalment, la vitamina que més destaca en les patates és la vitamina C, però per a aconseguir una vuitena part de les necessitats diàries caldria consumir més d'una bossa de les grans, fet que no compensaria en absolut. El mateix ocorre amb les vitamines B1, B6 i els folats. És més aconsellable menjar una peça de fruita o una hortalissa fresca.

Concisió en les etiquetes

 

Amb l'arribada del reglament europeu 1169/2011, els etiquetatges dels aliments han de ser més transparents. El punt fort d'aquesta norma és la llista de 14 al.lèrgens. Els defineix tots i exposa com haurien de tractar-se, tot amb la finalitat que el consumidor final disposi de tota la informació.

Així mateix, aquest reglament fa referència als greixos i a la seva descripció. Quan entri en vigor, els olis o greixos vegetals podran agrupar-se sota el nom "olis vegetals" o "greixos vegetals", però tot seguit, i heus aquí la novetat, cal indicar-ne el vegetal específic. Per tant, s'espera que s'esmenti amb exactitud l'oli amb el qual es fregeixen les patates, ja que aquest oli forma part del producte com a ingredient. Això sí, encara caldrà esperar una mica, perquè no serà fins al 13 de desembre (d'aquest mateix any) que aquesta part del reglament entrarà en vigor definitivament.

TAULA COMPARATIVA

PROPIETATS PRINCIPALS DE LES PATATES FREGIDES DE bossa:* QUÈ ENS MOSTRA EL SEMÀFOR NUTRICIONAL?

Una ració de producte:
30 G (UNA boSsa petita)

ENERGIA GREIX GREIXOS SATURATS SUCRES SAL FIBRA
(kcal) % IR(1) (g) % IR(1) (g) % IR(1) (g) % IR(1) (g) % IR(1) (g) % IR(1)
Bàsiques 159,4 8,0 11,0 15,6 2,3 11,3 0,2 0,2 0,4 8,0 1,2 5,2
Sabors 164,1 8,2 11,5 16,5 1,9 9,6 0,8 0,9 0,6 12,0 1,1 4,8
Selecció 158,5 7,9 11,3 16,1 1,2 5,9 0,2 0,3 0,5 10,1 1,0 4,3
Xurreria 157,5 7,9 11,4 16,3 1,1 5,7 0,2 0,2 0,5 10,2 1,7 7,1
Light 139,4 7,0 5,1 7,2 0,2 1,2 0,2 0,3 0,6 11,1 0,7 2,9
Morades 159,6 8,0 -- -- 1,1 5,4 0,7 0,8 0,2 4,1 -- --
*Semàfor nutricional de 23 tipus de patates fregides de bossa (6 unitats de tipus bàsic, 5 de sabors, 4 de selecció, 3 de xurreria, 4 de lights i 1 de color morat), segons una ració de consum: 30 grams, és a dir, una bossa petita. (1) Indica la proporció aportada respecte de la Ingesta de Referència (IR) que una persona adulta necessita ingerir de cada nutrient: 2.000 kcal, 70 g de greix, 20 g de greix saturat, 90 g de sucres, 5 g de sal i 24 g de fibra. El semàfor nutricional es basa en un sistema de colors: verd-baixa quantitat (l'aportació és menys del 7,5% de l'IR), groc-quantitat mitjana (entre el 7,5% i el 20%) i taronja-quantitat alta (més del 20%).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto