Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: xocolates desfetes: Xocolates desfetes, una tassa de tradició

Els adults consumeixen una mitjana de 81 grams de xocolata desfeta al mes, xifra que no preocupa les autoritats sanitàries, encara que recorden que, com tot aliment ric en sucre, ha de consumir-se de forma ocasional

Mites i estudis mal interpretats

Millora la libido?

 

Prendre una xocolata calenta serveix com a afrodisíac natural? Els asteques la feien servir per a millorar la libido, convençuts de les seves propietats afrodisíaques. De fet, hi ha proves que a l'Europa del segle XVII molts professionals sanitaris confiaven en el suposat poder afrodisíac de la xocolata. Tanmateix, ni els asteques ni els antics sanitaris europeus tenien raó.

L'EFSA, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, no troba proves científiques que permetin acompanyar la xocolata o els seus components de millores en l'estat d'ànim, en la libido o en la salut sexual. És probable que aquesta creença tingui relació amb l'exquisit sabor i la palatabilitat de la xocolata.

En realitat, prendre molta xocolata és probable que deteriori a llarg termini la nostra salut sexual, perquè es tracta d'un aliment amb una alta densitat calòrica. Així, un consum habitual i freqüent incrementarà el nostre risc d'obesitat o de diabetis de tipus 2, dos mals que es relacionen amb una pitjor salut sexual. Una recerca recollida en el British Medical Journal el 2010 va anar més enllà: va constatar que qui té una bona salut presenta gairebé el doble de possibilitats d'estar interessat en el sexe que algú amb mala salut.

Les controvertides propietats de la xocolata

Si els asteques atribuïen propietats sobrenaturals a la xocolata i la feien servir en cerimònies religioses, avui molts li atribueixen propietats antioxidants i fins i tot hi ha qui la utilitza en substitució d'un bon estil de vida. Tanmateix, val la pena posar totes aquestes propietats en quarantena.

Alguns estudis han observat possibles beneficis atribuïbles al consum de xocolata negra (la proporció de la qual en una tassa de xocolata dependrà de la quantitat de xocolata que es faci servir), però els seus resultats no són concloents. Un d'aquests beneficis és una modesta disminució de les xifres de tensió arterial.

L'última revisió científica sobre aquesta qüestió la va dur a terme el doctor Dariush Mozaffarian, del Departament de Nutrició de la Universitat de Harvard. Mozaffarian, un dels experts mundials més reconeguts en nutrició, acaba de revisar de forma exhaustiva diversos aliments implicats en la salut cardiovascular. La seva recerca, recollida en la revista científica Circulation, detalla que els possibles beneficis del cacau o de la xocolata són petits. Recorda que hi ha una gran heterogeneïtat en els estudis disponibles, però que no hi ha encara recerques a llarg termini (necessàries per a confirmar les troballes dels estudis preliminars) i que encara no se sap si existeix una dosi-resposta (com més cacau, més beneficis?). En suma, explica que és una qüestió amb moltes controvèrsies i massa incerteses.

Estudis sobre la xocolata mal interpretats

 

Xocolata i premis Nobel: relació, però no causalitat

Fa uns anys, un estudi va avaluar si hi havia relació entre la freqüència de consum de xocolata en un país i el nombre de premis Nobel guanyats per aquest país. En concret, es va observar que Suïssa, Àustria, Dinamarca o Noruega, que prenen més quantitat de xocolata, tenen més premis Nobel.

Tanmateix, encara que molts mitjans de comunicació van comentar la recerca i van atribuir a la xocolata l'èxit acadèmic o intel·lectual, la veritat és que els mateixos autors de l'estudi van especificar que el que volien provar era que "correlació no implica causalitat". És a dir, la xocolata i els premis Nobel estan relacionats, però un no és la causa de l'altre. I aquesta correlació es pot explicar: en els països amb un alt nivell socioeconòmic i cultural, en els quals, per diversos motius, és més freqüent menjar xocolata, és lògic que hi hagi més probabilitats d'obtenir un premi Nobel.

Xocolata, densitat energètica i obesitat

Igual com passa amb l'exemple dels premis Nobel, també s'han interpretat equivocadament alguns estudis relacionats amb la xocolata i l'obesitat.

Així, al febrer de 2014, es va publicar un estudi que va observar una relació entre el consum de xocolata i taxes d'obesitat més baixes. Malgrat que la recerca no va provar que la ingesta de xocolata fos la causa de les xifres inferiors d'excés de pes, molts mitjans de comunicació van exagerar i van mal interpretar els seus resultats.

Les explicacions a l'observació, a més de l'atzar (que ocorre molt sovint), són múltiples. Una d'aquestes és que els pares de nens sense obesitat permeten que els seus fills consumeixin més xocolata perquè no estan tan preocupats per la seva salut. També és plausible que els pares de nens prims posin més xocolata a l'abast dels seus fills perquè s'engreixin. O, com en el cas dels premis Nobel, és possible que les famílies amb un nivell socioeconòmic més alt tinguin més xocolata a casa (el nivell socioeconòmic sol associar-se amb taxes d'obesitat més baixes).

Del que ningú no dubta és que la xocolata és un aliment amb una alta densitat energètica; és a dir, que aporta moltes calories amb poc volum. Està ben establert que, fora d'excepcions (com la fruita seca) el consum habitual d'aliments amb una alta densitat energètica contribueix al risc d'obesitat a llarg termini. En el consens espanyol de prevenció i tractament per a l'obesitat, publicat el 2012, es va arribar a la conclusió que els patrons alimentaris d'alta densitat energètica poden conduir a un increment de pes en adults. També es va indicar que l'augment de pes es pot prevenir mitjançant dietes que continguin aliments amb una baixa densitat energètica.

Es considera que un aliment amb una densitat energètica superior a 225-275 quilocalories per 100 grams incrementa el risc d'obesitat. Tant la xocolata negra com la xocolata amb llet dupliquen aquesta xifra.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto