Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: xocolates desfetes: Xocolates desfetes, una tassa de tradició

Els adults consumeixen una mitjana de 81 grams de xocolata desfeta al mes, xifra que no preocupa les autoritats sanitàries, encara que recorden que, com tot aliment ric en sucre, ha de consumir-se de forma ocasional

 

"Xocolata fred, xocolata a la paret". Així diu un conegut proverbi que ens recorda que és millor servir la xocolata calenta. Però no massa, perquè "les coses clares, i la xocolata espessa". Aquestes dues dites serveixen per a mostrar la importància de la xocolata desfeta en el folklore del nostre país.

Aquest deliciós producte arriba a Europa a començament del segle XVI. Ho va fer envoltat de mites, com el del seu paper en la dieta de déus d'imprecisa antiguitat o els seus suposats poders terapèutics, estimulants o calmants. Quan arriba a Espanya? No és clar, però sembla que els primers espanyols a tastar-la van ser els monjos cistercencs d'Aragó. Sí que se sap que fins al començament del segle XVII no es va depurar la forma de fabricació de la xocolata i, també, que fins al començament del segle XX els espanyols la consideraven una beguda. Ara, però, la paraula ens recorda un producte sòlid a temperatura ambient.

A partir del moment en què la població aprèn a preparar una bona xocolata, apareixen les primeres "xocolatades"; és a dir, el costum de beure xocolata en grup, tal com reflecteixen nombrosos quadres i gravats.

Aviat, sense acabar el segle XVII, la xocolata calenta deixaria de ser exclusiva de l'aristocràcia per ser consumida en totes les llars espanyoles. Tanmateix, el gran moment de la xocolata és el segle XVIII, quan es va imposar a tot arreu fins al punt que als carrers de Madrid era normal trobar moltíssims llocs de venda de xocolata en xicres (tassetes de pisa).

Al segle següent, l'esmorzar tradicional de mig Europa, però sobretot d'Espanya, era la xocolata. El seu preu baix, la seva aportació calòrica i, sobretot, el seu deliciós sabor, que combina dolçor i amargor, van contribuir sens dubte a l'èxit de xurreries com ara "Can Culleretes" a Barcelona, que va néixer el 1786, o una altra encara de més antiga, que data de 1700, "Can Joan de S'Aigo" (a Palma de Mallorca). També ha estat famosa, a Madrid, "Doña Mariquita", ja desapareguda.

No en totes les ciutats d'Espanya s'acompanyava la xocolata desfeta amb el mateix element. Mentre que a Barcelona se servia amb melindros i secalls, a València ho feien amb porres i bunyols i, a Madrid, amb xurros (de fet, moltes xocolateries s'anomenen avui "xurreries"). El que sí que tenien en comú totes aquestes xocolateries era la textura de la xocolata, molt més espessa del que era en altres països europeus.

La xocolata desfeta comença a perdre pes en la nostra dieta amb l'aparició de la xocolata en estat sòlid (com les rajoles i les bombons), cap al 1870. Aquest tipus de xocolates es va poder produir gràcies a enormes avanços tecnològics que van forjar l'èxit de grans indústries de la xocolata com Suchard, Lindt i Nestlé. També a Espanya neixen en aquesta època empreses xocolateres emblemàtiques com Nutrexpa, Elgorriaga, Valor o Lacasa. Al començament del segle XX, l'èxit de les xocolates d'unça és tan inqüestionable com el seu paper en els berenars: pa amb xocolata.

La Guerra Civil va reduir el consum de xocolata a causa de la falta de proveïment, fet que va donar lloc a substituts com la xocolata de garrofa. La xocolata desfeta també va sofrir un altre revés inesperat: l'èxit de les cafeteries. L'acte social de compartir una xocolata al costat de familiars o amics se substitueix de forma progressiva per prendre cafè. Els consumidors s'inclinen cada vegada més per les cafeteries en detriment de les xocolateries, que passen a conservar només un paper important a l'hivern.

Sigui com sigui, ara mateix Espanya es troba entre els primers productors mundials de xocolata per a confiteria i el nostre consum d'aquest producte va en augment.

Tipus

La xocolata desfeta tradicional s'anomena "a l'espanyola". Encara que sorprengui, la veritat és que s'elabora amb aigua i no amb llet.

Per a fer quatre tasses, s'escalfa un litre d'aigua i s'hi afegeix, quan sigui calenta, 250 grams de xocolata per coure. Quan es dissolgui, es torna a escalfar fins que bulli. En el moment en què comença a bullir, es retira la cassola del foc i s'espera que deixi de bombollejar. En aquest moment, es torna a posar la cassola al foc, de nou, fins que bulli. Aquest procés ha de repetir-se tres vegades (sempre sense deixar de remenar amb una cullera de fusta). L'objectiu és que quedi una xocolata ben densa.

Si en comptes d'aigua es fa servir llet, llavors es tracta de xocolata "a la francesa", i si s'afegeix nata muntada a la tassa de xocolata (meitat xocolata, meitat nata), és una "xocolata suïssa".

En tot cas, els tres tipus més habituals de preparats per a elaborar xocolata desfeta que es troben al mercat són:

  1. A partir de cacau ensucrat en pols.
  2. A partir de rajoles de xocolata.
  3. Ja llesta per consumir (n'hi ha prou d'escalfar el preparat).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto