Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Anàlisi documental per a elaborar una radiografia del sector dels productes agroalimentaris amb qualitat diferenciada (DOP i IGP): DOP i IGP, senyals d'identitat, tradició i diversitat

175 productes agroalimentaris a Espanya comptaven el 2013 amb els segells de qualitat de denominació d'origen i indicació geogràfica protegides (sense comptar vins i altres begudes alcohòliques)

DOP i IGP: nombre i diferències

Gran diversitat

 

Un total de 175 productes agroalimentaris a Espanya comptaven el 2013 amb una distinció que reconeixia els seus atributs de qualitat, segons dades proporcionades pel MAGRAMA (no s'han tingut en compte els vins, la sidra i les begudes espirituoses, per ser begudes alcohòliques). Es classifiquen en 15 sectors: formatges, carns fresques, pernils i espatlles, oli d'oliva verge, fruites fresques; forn, pastisseria i rebosteria; hortalisses fresques, peixos i mariscs, arròs, embotits i altres elaborats carnis, condiments i espècies, mel, mantega, llegums i vinagres.

Des de 1988 (un any després que Espanya ingressés en la Comunitat Econòmica Europea), el nombre d'aliments destacats amb segells de qualitat (DOP o IGP) no ha deixat d'augmentar i s'ha multiplicat per 11: ha passat de 15 en aquella època als 175 de 2013. Destaca l'increment experimentat als anys 90, amb percentatges de creixement d'entre el 20% el 1990 i del 56% l'any 2000 (quan es van aconseguir els 78 productes agroalimentaris amb segells de qualitat).

El 2013, els sectors amb el nombre més elevat d'aliments diferenciats amb aquest tipus d'atributs van ser l'oli d'oliva verge (amb 29), els formatges (28), les hortalisses (24) i les fruites (21). Els quatre aglutinen tres de cada cinc segells de qualitat atorgats a Espanya.

Tanmateix, aquest panorama ha canviat molt en 25 anys. El 1988, els únics sectors que disposaven de DOP o IGP eren els formatges, l'oli d'oliva verge, els pernils, les hortalisses, l'arròs i els llegums. Durant tres dècades, s'hi han sumat altres grups alimentaris: entre els sectors analitzats, la majoria va aconseguir segells de qualitat a la dècada dels noranta, excepte els peixos i mariscs, els vinagres, les mantegues i els cereals transformats, que ho van fer una vegada creuada la barrera de l'any 2000.

Per comunitats autònomes, les DOP i IGP es concentren majoritàriament a Andalusia (n'hi ha 29), Catalunya (20), Galícia (18), Castella i Lleó (17), Castella-la Manxa (13), València (11) i Extremadura (10). Les set regions concentren un 67% dels productes agroalimentaris espanyols amb segell de qualitat. A més, hi ha vuit DOP i IGP que són supraautonòmiques i abasten productes desenvolupats en més d'una comunitat.

IGP o DOP: quina és la diferència?

Dels 175 productes agroalimentaris amb segell de qualitat, un 55% són DOP i el 45%, IGP. Tots tenen una qualitat diferenciada protegida per la normativa europea (Reglament (UE) Núm. 1151/2012 del Parlament Europeu i del Consell, de 21 de novembre de 2012), de manera que compleixen unes condicions diferencials quant a qualitat (s'exigeix el compliment d'una sèrie de requisits superiors als que es demanen per a la resta d'aliments). Hi ha diverses categories:

 

Denominació d'origen protegida (DOP): són els productes que tenen una qualitat o unes característiques relacionades amb el medi geogràfic de producció i amb els seus factors naturals i humans. S'obtenen, es transformen i s'elaboren sempre a la zona geogràfica d'on prenen el nom. El 2013, 96 dels 175 aliments agroalimentaris amb qualitat diferenciada van entrar en aquesta categoria. En els sectors de l'oli, l'arròs, la mantega, els condiments i les espècies i el vinagre, tots els productes pertanyien a aquesta categoria. Alguns exemples són l'oli de La Rioja, l'arròs del Delta de l'Ebre, la mantega de Soria, el pebrot de La Vera i el vinagre de Jerez.

 

Indicació Geogràfica Protegida (IGP): aquests productes posseeixen alguna qualitat determinada, alguna reputació o altres característiques que poden atribuir-se a un origen geogràfic. Es produeixen, es transformen o s'elaboren a la zona d'on prenen el nom. El 2013, 79 dels 175 aliments agroalimentaris amb qualitat diferenciada van entrar en aquesta categoria. Tots els aliments aglutinats en els sectors de carns fresques, embotits i altres productes carnis, cereals transformats i forn i rebosteria pertanyen a aquesta categoria. Com a exemples poden destacar la vedella gallega, el botillo del Bierzo, la cecina de Lleó, el gofio canari o el sobao pasiego.

 

Especialitats tradicionals garantides (ETG). Es tracta de productes que tenen trets específics diferenciats d'altres aliments de la seva mateixa categoria. A més, han de produir-se a partir de matèries primeres tradicionals o presentar una composició, una forma de producció o una transformació tradicional o artesanal. A Espanya, només n'hi ha 4: pernil serrà, llet de granja, panellets i coques d'oli de Castilleja de la Cuesta.

Finalment, hi ha la producció ecològica. Engloba aquells productes que reuneixen un recull de tècniques agropecuàries que exclouen, normalment, l'ús de productes químics amb l'objectiu de preservar el medi ambient, mantenir o augmentar la fertilitat del sòl i proporcionar aliments amb totes les seves propietats naturals. Se'n poden esmentar com a exemple els ous ecològics, la fruita de producció biològica i els formatges ecològics.

Convé distingir entre totes les categories i conèixer molt bé el seu significat. El motiu és que, el 2013, Origen Espanya va calcular que es van perdre més de 90 milions d'euros per frau en productes genèrics que es van designar com a productes amb qualitat diferenciada i que van usurpar el nom de les 42 DOP i IGP associades llavors al col.lectiu. Asseguren que fins al 15% de les vegades, el producte referenciat no es correspon amb el protegit amb algun dels segells DOP o IGP. Tot malgrat els Consells Reguladors, els encarregats de vetllar pel compliment i el manteniment d'uns paràmetres estrictes.

El vi: origen dels segells de qualitat

 

No es pot parlar de denominacions d'origen ni d'indicacions geogràfiques deixant de banda els vins. I és que aquestes begudes formen part de la història dels segells de qualitat diferenciada. Segons Mercasa, a Espanya, les denominacions d'origen van sorgir (igual que a França i a Itàlia) per a protegir els vins.

Al nostre país, els vins amb qualitat diferenciada tenen una presència molt important. El 2013, el MAGRAMA va comptabilitzar un total de 102 vins amb DOP i 41 amb IGP-Vins de la terra. Les comunitats amb més nombre de vins de qualitat diferenciada són: Castella-la Manxa (en té 17), Castella i Lleó (12), Catalunya (12) i Canàries (11) amb el segell DOP; i amb l'atribut IGP, Andalusia (16).

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto