Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Economía doméstica

Λ

La llum: un bé de luxe

La intervenció dels diferents governs amb primes a les energies renovables i els impostos, llastren les elèctriques i determinen que pugi el rebut de la llum

 

Des que va començar la crisi, la factura de la llum a Espanya no ha parat de créixer a un ritme molt superior al de la resta de la Unió Europea. Entre 2008 i 2014 la llum va pujar un 52% al nostre país, fet que converteix el rebut elèctric espanyol en un dels més cars de la UE, només per darrere de Dinamarca, Alemanya i Irlanda.

El pitjor de tot és que aquest elevat increment del preu elèctric -que afecta sobretot el petit consumidor i la seva llar- està relacionat amb costos aliens al subministrament elèctric (generació i distribució de la llum) i que el Govern carrega al rebut de l'electricitat.

Així, els motius principals que expliquen aquest increment es troben en l'augment dels impostos i en els costos de les ajudes de les polítiques de suport a l'energia renovable i la cogeneració. Ho explica en la recerca "L'efecte tisora" i en un informe comparatiu entre els preus de la llum a Europa i els dels Estats Units, elaborats tots dos per David Robinson, membre de The Oxford Institute for Energy. Sense aquest afegit governamental, la nostra factura elèctrica passaria de ser la quarta més cara d'Europa a ocupar l'onzè lloc.

Càrregues públiques

Segons el treball de recerca dirigit per David Robinson, les càrregues públiques suposen el 46% del total de la factura de la llum. El mateix assenyalen des de l'Associació Espanyola de la Indústria Elèctrica (Unesa), que veuen en els "costos polítics" el problema de l'alt cost d'aquest rebut.

Tot seguit, s'explica exactament quins són i com ens afecten:

  • Les primes a energies renovables i cogeneració suposen milers de milions d'euros anuals. Tot i això, des de l'Associació de Productors d'Energies Renovables s'incideix que les renovables, malgrat les primes, donen al sistema més del que reben. A més, al seu parer, l'electricitat és cara per la retribució excessiva que perceben les nuclears i les plantes hidroelèctriques.
  • El cost derivat de l'aturada de l'energia nuclear és molt gran. El 1984, es va prohibir a Espanya la construcció de noves centrals nuclears i se'n van cancel.lar cinc abans que comencessin a funcionar. Per a compensar les empreses que ja hi havien invertit, es van fixar indemnitzacions. I són milers de milions d'euros els que es paguen per aquest concepte, any rere any, en el rebut de la llum entre tots els consumidors.
  • Els costos de compensació extrapeninsular, el preu pel sobrecost que suposa el subministrament d'electricitat a les illes. Tots els consumidors els abonen. Així, no només els espanyols residents a Canàries o Balears carreguen aquesta despesa.
  • Les primes per al carbó nacional. Per a evitar el tancament de les mines de carbó (que no pot competir amb el d'altres països, més barat i de major qualitat), es cobra un impost especial sobre l'electricitat que subvenciona el funcionament d'aquestes mines.
  • Els costos de transició de la competència. També es paguen en la factura. Es tracta d'unes "indemnitzacions" (de 7.813,2 milions d'euros) que les empreses reben per a compensar la caiguda dels seus beneficis davant l'entrada de nous competidors al mercat amb la llei d'alliberament del sector elèctric. La Plataforma per un Nou Model Energètic estima que es tracta d'una sobrecompensació i que si es posés fi a aquesta ajuda, el rebut de la llum s'abaratiria al voltant d'un 10%.
  • Els impostos. A Espanya, aquesta factura està gravada amb un 21% d'IVA i amb gairebé un 5% d'impost especial sobre l'electricitat. Això, en la pràctica, significa que s'aplica al rebut de la llum (un bé bàsic) la mateixa tributació que suporten els béns de luxe.

Dèficit de tarifa

L'altra gran despesa que encareix el rebut de la llum és l'anomenat dèficit de tarifa. És la diferència entre el cost del subministrament elèctric i el preu de l'electricitat. En teoria, suposa que l'import que cobren les elèctriques no és suficient per a cobrir costos i, per això, se'ls reconeix aquest dèficit, que és un deute de l'Estat amb les elèctriques. I qui l'acaba pagant? Els consumidors; en concret, suposa entre un 6% i un 7% de la factura de la llum.

Què es pot fer per a abaratir la llum?

  El doctor David Robinson proposa en les seves tesis sobre electricitat que una part del cost de les polítiques públiques que provoquen l'increment de la factura elèctrica es financi a través dels Pressupostos Generals de l'Estat o mitjançant un impost sobre el carboni. El membre de The Oxford Institute for Energy també creu convenient fomentar la innovació en tecnologies que redueixin les emissions de CO2, pensa que no s'han de subvencionar tecnologies que no ho necessiten per a competir amb les energies convencionals i aconsella reestructurar les tarifes.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto