Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

Λ

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Anàlisi documental per a elaborar un diagnòstic sobre la situació de la publicitat dels aliments al nostre país: Publicitat dels aliments: l'amenaça de la confusió

Els experts consideren que la publicitat dels aliments introdueix conceptes confusos, malgrat que la llei i els codis ètics tracten de protegir als consumidors

 

Molts experts nutricionistes i científics consideren que, en la publicitat dels aliments, és habitual introduir conceptes confusos, exagerats i contradictoris, que generalment creen falses expectatives als consumidors. I tot malgrat que la llei i els codis ètics tracten de protegir-los garantint-los llibertat d'elecció, seguretat alimentària, lluita contra el frau i control de la informació incorrecta.

I, mentrestant, les xifres d'obesitat no paren d'augmentar. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), el 20% dels homes i el 23% de les dones a Europa ja són obesos. A més, les malalties no transmissibles -moltes de les quals, originades en una mala alimentació i uns hàbits de vida sedentaris- causen el 87% de les defuncions a Europa.

Sens dubte, en aquesta matèria, el públic més vulnerable són els nens. Sobre ells s'exerceix una gran pressió comercial d'aliments insans, una gran amenaça tenint en compte les elevades xifres d'obesitat infantil: 42 milions de nens en edat preescolar pateixen sobrepès o obesitat al món i, a Espanya, dos de cada cinc nens d'entre 7 i 8 anys sofreix excés de pes.

Per tot això, EROSKI CONSUMER va voler efectuar un diagnòstic sobre la publicitat dels aliments al nostre país, per a la qual cosa ha dut a terme una anàlisi documental basant-se en diverses fonts. D'una banda, en dos estudis de referència ("L'alimentació i el consumidor", monogràfic de l'Enquesta Nacional de Sanitat de 2013, i "Alimentació, consum i salut", de l'Obra Social Fundació La Caixa), i també s'han consultat reflexions d'experts i periodistes especialitzats, com Julio Basulto, Michael Collan i Ana Isabel Gutiérrez.

D'altra banda, s'han incorporat informacions d'entitats que intervenen en el món de la nutrició, com ara l'Organització Mundial de la Salut (OMS), Consumers International (CI), la Fundació Basca per a la Seguretat Alimentària (ELIKA) o Justícia Alimentària Global (VSF), entre d'altres. A més de blogs sobre alimentació i nutrició: "El Comidista", "Mi dieta cojea" o "El nutricionista de la general".

Publicitat i alimentació

Vivim immersos en la publicitat. Veiem o sentim missatges publicitaris a tota hora: quan esmorzem amb la ràdio encesa o mentre llegim el diari en la tauleta, o fins i tot quan caminem, ens tracten de seduir en marquesines i aparadors. Segons l'empresa Zenith Media, rebem una mitjana de 3.000 impactes publicitaris al dia. Amb prou feines queden llocs que no s'hagin convertit ja en un suport per a la publicitat.

El 2014, la inversió a Espanya en aquest sector va créixer prop d'un 6% respecte de 2013 i va superar els 11.000 milions d'euros, segons dades d'InfoAdex, empresa que controla i investiga el sector publicitari al nostre país.

Entre els diversos mitjans utilitzats, la publitramesa personalitzada i la televisió són els que més inversió s'emporten (1.900 i 1.800 milions d'euros, respectivament). El monogràfic de l'Enquesta Nacional de Salut de 2013 (d'ara endavant, ENS) destaca els avantatges de la televisió a l'hora d'arribar al públic: rapidesa de penetració (impacta en poc de temps), flexibilitat geogràfica i temporal i permet un missatge de qualitat.

El sector de l'alimentació és un dels més importants quant a volum d'inversió: ocupa el sisè lloc en el rànquing, amb una inversió publicitària de 279,2 milions d'euros, un 7,3% del total de la inversió publicitària controlada (3.821,4 milions d'euros).

Però el seu valor no rau només en una qüestió monetària. Per a l'ENS, la publicitat alimentària i aquella relacionada amb els cànons de bellesa i moda és especialment important als països industrialitzats, ja que és "capaç d'influir en els comportaments alimentaris de tots els estrats socials i etaris (de la mateixa edat) de la població".

Entorn "obesogènic"

L'OMS va alertar fa uns mesos que, el 2030, Europa s'enfrontarà a una crisi d'obesitat. Aquell any, es preveu que sis de cada deu dones i set de cada deu homes tindran sobrepès. Encara més, situa Espanya entre els països que sofriran un important increment d'aquests problemes, amb un 30% d'obesitat i un 70% de sobrepès.

La relació entre obesitat i publicitat causa certa controvèrsia. D'una banda, tal com s'explica en l'estudi elaborat per l'Obra Social Fundació La Caixa, "la indústria alimentària, les grans cadenes de restauració ràpida i els seus aliats sostenen que la consecució d'una dieta i un nivell d'activitat física conduents a l'equilibri calòric, el control del pes i la salut és fonamentalment un assumpte de responsabilitat personal".

No obstant això, els experts de la recerca insisteixen que, si bé és cert que les decisions alimentàries són, en principi, responsabilitat individual, també ho és que l'obesitat és un assumpte públic: "No prenem les nostres decisions sobre menjar en el buit. Seleccionem la nostra dieta en un entorn mercantilitzat, en el qual s'inverteixen milers de milions de dòlars a convèncer-nos que els consells nutricionals són tan confusos i menjar de manera sana tan impossiblement difícil, que no val la pena molestar-se a menjar menys d'un aliment o categoria o un altre".

En aquest punt, apareix l'expressió "ajust obesogènic". Per a l'informe de l'Obra Social Fundació La Caixa, "la recent tendència global a l'obesitat té les arrels en un 'entorn obesogènic', que promou una ingesta creixent de calories i que alhora redueix la despesa energètica associada a l'activitat física a la feina i en els nostres desplaçaments, i que escapa en gran manera al control dels individus".

Coincideix amb aquestes afirmacions Tim Lobstein, expert de l'Associació Internacional d'Estudis de l'Obesitat (IASO en les sigles en anglès): "Vivim en un entorn ple d'estímuls que ens animen a menjar, a fer menys exercici i sobretot a consumir. Es tracta d'un entorn gestionat comercialment".

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto