Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: pizzes: Pizzes, gust rodó d'Itàlia sobre la taula

S'han de consumir esporàdicament, però hi ha opcions més saludables, com les pizzes casolanes si s'elaboren amb farina integral, sense formatge (o amb molt poc), sense embotit i amb poca sal (millor si és iodada)

Quina trio?

Suggeriments de compra

L'elecció d'un aliment se sol basar en els gustos, sobretot quan es tracta d'un menjar excepcional. Així i tot, abans de triar un tipus de pizza o un altre, una de les primeres coses que hem de revisar, des d'un punt de vista nutricional, és que no contingui mantega, margarina, greixos animals o greixos hidrogenats. També revisarem el seu contingut en sal, que no ha de superar els 1,25 grams per cada 100 grams, i estarem atents, sens dubte, a si es tracta o no de farina integral. La farina integral té, entre altres avantatges, el doble de fibra dietètica que la farina blanca i és un dels motius pels quals totes les entitats de nutrició recomanen consumir-ne sempre que sigui possible. Les recomanacions nutricionals següents són algunes de les que cal tenir en compte a l'hora de triar una pizza, més enllà de la preferència de gustos.

Per als nens.

 

No podem considerar com a "recomanable" cap de les pizzes analitzades, vist el seu alt contingut en greixos saturats i sal. En qualsevol cas, si la mida de la ració és petit i es consumeix de forma esporàdica (poques vegades al mes), no hi haurà problema. Sempre sense oblidar que la resta de l'alimentació del nen ha de respondre a un patró de dieta saludable. Si la fem a casa amb farina integral, poca sal i sense formatge ni embotit (o amb una petita quantitat), tot seran avantatges.

Per a les persones amb diabetis.

 

Les persones amb diabetis tenen un risc més elevat de patir una malaltia cardiovascular que la resta de la població. Així, encara que el contingut en sucre de les pizzes és baix, no és prudent recomanar a una persona amb diabetis cap de les pizzes analitzades, atès el seu alt contingut en greixos saturats i sal. Com en el cas dels nens, el més recomanable és elaborar a casa la nostra pròpia base de pizza amb ingredients com farina integral, oli d'oliva i un polsim de sal iodada. Convé que el farciment de la pizza siguin verdures de temporada amanides amb un raget d'oli.

Per a aquells a qui no agrada el formatge.

 

És difícil trobar en el mercat pizzes sense formatge. Encara més, si traiem el formatge de la pizza abans de coure-la, ens emportarem la resta d'ingredients (encara que en aquest cas podríem aprofitar per a substituir-los per hortalisses acabades de tallar). El millor, en aquest cas, és optar per les masses o bases per a pizza que es comercialitzen sense ingredients. Això ens donarà la possibilitat d'amanir-la i guarnir-la al nostre gust.

Per als vegetarians.

 

Per a les persones ovolactovegetarianes (vegetarians que prenen lactis i ous) no és difícil localitzar pizzes saboroses, atès que moltes només compten amb ingredients vegetals, amb un o diversos tipus de formatge. És molt més complicat trobar pizzes per a persones veganes (vegetarians que no prenen ni lactis ni ous) fora, potser, de les botigues de dietètica especialitzades. Cal, en tot cas, revisar l'etiqueta (és obligatori que hi figurin els ingredients).

Per a aquells a qui no agrada el tomàquet.

 

La pizza amb tomàquet, tal com la coneixem avui, és possible gràcies al descobriment d'Amèrica. Els tomàquets i la massa són una combinació d'èxit, fins al punt que és molt difícil trobar pizzes que no portin aquest ingredient. Les figazzes són un exemple de l'excepció (només porten ceba i orenga), però són més fàcils de trobar en una pizzeria artesanal que no en un supermercat. Entre les opcions que ens ofereix la indústria alimentària, els qui no vulguin prendre tomàquet poden escollir una pizza carbonara, que conté beixamel en comptes de salsa de tomàquet.

Per als qui volen tastar coses noves.

 

Els "aventurers gastronòmics" estan de sort, ja que la innovació és en l'ordre del dia. Algunes pizzes incorporen sabors agredolços, picants, salses de curri o salsa barbacoa. Però, a més, també poden tastar curioses fusions, com la "pizza burguer" que, com suggereix el nom, és una pizza amb format d'hamburguesa. Si cap de les opcions que hi ha al mercat és suficient, el millor és comprar una base de pizza senzilla i afegir-hi a casa els ingredients preferits.

Anotacions per a l'estalvi

 

Les pizzes preparades que es troben al supermercat ens ofereixen uns quants avantatges. Són molt fàcils de fer, n'hi ha una gran varietat i, a més, són barates. Cap no costa més de 5 euros. La diversitat (creixent) de formats i sabors permet complaure gairebé totes les persones, i el fet que ja vinguin llestes per a escalfar-les i consumir-les ajuda (i molt) a salvar un dinar o un sopar invertint poc de temps i diners.

Per descomptat, no han de ser la solució diària. El seu perfil nutricional les converteix en un aliment per a gaudir-ne de manera ocasional i moderada, però si se segueixen les recomanacions dels experts -una ració (160 grams) de manera ocasional-, serà difícil que una pizza ens costi cara, tant en diners com en salut. Així, en l'elecció d'una pizza o una altra, els gustos i les mides que millor s'adeqüin a la nostra família seran més decisius que no els preus. Això s'explica, entre altres coses, perquè la diferència de cost entre les unes i les altres no és tan significativa.

En termes generals, convé recordar el següent:

 
  • Les pizzes congelades són més cares que les altres (les que es venen refrigerades). Hi ha qui explica aquesta diferència pel cost de conservació i hi ha qui l'atribueix a la qualitat del producte, al·legant que la textura i el sabor estan més ben aconseguits. Sigui com sigui, la veritat és que les pizzes congelades són les que costen més, amb independència de les marques. De mitjana, un quilo de pizza congelada costa 9 euros.
  • Dr. Oetker, Buittoni, Aserceli... Els preus de les pizzes congelades no varien molt entre unes marques i d'altres. Les petites diferències en el cost final estan motivades per la presència d'alguns ingredients (el formatge augmenta el preu, a més de les calories) i per les mides, que van dels 310 als 390 grams.
  • Les pizzes refrigerades són l'opció més econòmica. Per descomptat, hi ha unitats amb preus semblants als de les pizzes congelades (com la "Tratorissima", de Campofrío, que costa una mica més de 9 euros el quilo), encara que aquestes són una excepció i no la norma. Un quilo de pizza refrigerada, de mitjana, costa 6,50 euros.
  • En aquestes pizzes, el ventall de preus mitjans oscil·la entre els sis i els set euros el quilo, encara que no sempre és tan fàcil notar-ho perquè les mides -o, millor dit, el pes- de les diferents opcions varia. Per aquesta raó, és important fixar-se en el pes de les pizzes preparades. En termes generals, les més grans (com la pizza "Maxi", de Palacios, de 580 grams) són més barates que els formats més petits, com les pizzes que es comercialitzen per porció, en triangle (Fuentetaja, 210 grams), o les minipizzes de Buittoni o d'Eroski, que vénen amb la mida d'un mos i estan dissenyades més per a un pica-pica que no per a un àpat.
  • A més de tenir aquestes dades en compte, una manera pràctica d'estalviar en la compra d'un aliment és calcular quant se'n necessitarà. En aquest cas, si la porció recomanada és de 160 grams, buscarem els formats que s'ajustin millor a la quantitat de comensals que hi ha a casa. Per estalvi, però també per salut, és preferible acompanyar la pizza d'una amanida com a entrant, uns vegetals de temporada com a acompanyament i una fruita fresca de postres, que no excedir-se en les quantitats d'aquest aliment i excloure' tots els altres.
  • Així mateix, ja a casa, cal recordar que una part del cost de les pizzes preparades no és en el preu, sinó en el que costa cuinar-les. Encara que es fan ràpid (20 minuts basten), cal utilitzar el forn i preescalfar-lo. Per això, sempre que es pugui és important preparar altres aliments cuits per l'endemà, per exemple, i aprofitar la calor residual.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto