Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: pizzes: Pizzes, gust rodó d'Itàlia sobre la taula

S'han de consumir esporàdicament, però hi ha opcions més saludables, com les pizzes casolanes si s'elaboren amb farina integral, sense formatge (o amb molt poc), sense embotit i amb poca sal (millor si és iodada)

 

Cada segon es consumeixen 350 porcions de pizza i, cada any, es venen cinc mil milions de pizzes al món. Amb aquestes dues dades és fàcil entendre que la recepta més representativa d'Itàlia, la pizza, no és un aliment qualsevol. En realitat, encara que la paraula pizza es va documentar per primer cop a Itàlia (l'any 997 després de Crist), hi ha registres de productes molt similars des de l'època neolítica. Sabem que els antics egipcis, romans i grecs ja cuinaven pans plans amanits amb diversos ingredients. Els antics grecs, per exemple, elaboraven un pa pla anomenat plakous que condimentaven amb herbes, ceba i all, mentre que els etruscs cuinaven la focaccia, un altre pa pla que cobrien amb olives, entre altres ingredients.

La història de l'alimentació a Espanya, de fet, també compta amb elaboracions relacionades, com la coca (dolça o salada), típica a Catalunya, València i les Illes Balears. Encara més, si revisem documents sobre història d'alimentació en altres parts del món, també trobarem aliments molt semblants, tant en diversos països d'Europa com en altres continents.

En tot cas, en la història de la pizza hi ha una data que és imprescindible esmentar: el 1889. L'11 de juliol d'aquell any, la regna consort d'Itàlia, Margarida de Savoia, va visitar Nàpols. Potser avorrida de l'alta cuina francesa, va demanar consumir el mateix que els seus súbdits. Res millor per a això que acudir a la pizzeria Brandi, on el cuiner Raffaele Esposito va crear una pizza amb guarnició de tomàquets, mozzarella i alfàbrega, que representava els colors de la bandera italiana. Una pizza que la reina Margarida, pel que sembla, va assaborir amb fruïció. Des de llavors, aquesta pizza va agafar el seu nom, l'arxiconeguda "pizza margarida", i és molt probable que la benedicció de la reina suposés un abans i un després en la història de la pizza italiana. Malgrat tot, no va ser fins a la dècada de 1940 quan la pizza va traspassar les fronteres d'Itàlia, segons les dades que va recollir la professora d'història Carol Helstosky en el seu llibre Pizza: una història global.

L'autenticitat

La primera pizzeria, tal com les coneixem avui dia, es deia Antica Pizzeria Port'Alba. Es va crear a Nàpols el 1738 com a suport als venedors ambulants de pizza, encara que no va ser inaugurada de forma oficial fins al 1830, al centre de la ciutat. Com que la majoria dels seus clients eren persones humils, les pizzes tenien pocs ingredients, a diferència del que ocorre avui dia, que podem trobar infinitat de productes alimentaris damunt d'una pizza.

Una altra pizzeria important és Da Michele, també situada a Nàpols i fundada poc després, el 1870. Tant en aquest com en altres locals "puristes" de la pizza, només ens serviran dos tipus de pizza. La raó la trobem en la mateixa pàgina web de Da Michele. Allà, després d'informar que cinc generacions de mestres pizzers han seguit la tradició i les instruccions del fundador, l'avi Michele, assenyalen de forma categòrica que només hi ha dos tipus de pizza napolitana, la margarida i la marinera, i que en la seva elaboració no s'han de fer servir "deixalles", ja que això "podria alterar el seu sabor i la seva autenticitat mundialment famosa".

Aquestes dues pizzes, les preferides per molts italians, són, com al començament, plats ben senzills. Ja s'han esmentat els (pocs) ingredients bàsics de la pizza margarida. La marinera no en conté gaires més: compta amb un farciment de tomàquet, orenga, all i oli d'oliva verge extra. El seu nom es justifica perquè era la pizza que preparaven les esposes dels mariners als seus marits quan tornaven de pescar a la badia de Nàpols.

L'autenticitat és un assumpte molt seriós en la gastronomia tradicional. I la pizza no és l'excepció a aquesta regla. Hi ha, de fet, una associació que estableix una sèrie de regles molt concretes per a elaborar una autèntica pizza napolitana, l'Associazione Verace Pizza Napoletana (Associació de la Veritable Pizza Napolitana). Fundada el 1984, selecciona pizzeries de tot el món que elaboren "veritables pizzes napolitanes" i difonen la seva filosofia. La seva tasca ha donat fruits. Al cap d'uns anys, el 2009, la pizza napolitana va ser reconeguda "Especialitat Tradicional Garantida" per la Unió Europea.

I a Espanya?

 

A Espanya consumim, sens dubte, molta menys pizza que a Itàlia. Hi ha dades que xifren en gairebé 500 euros el que gasta anualment un italià mitjà en pizzeries, quatre vegades més del que hi gasten els nord-americans, que també són grans consumidors de pizza.

A Espanya, som lluny d'aquestes xifres. Una dada reveladora és la que va observar un estudi dut a terme per la consultora DBK el 2013. La seva avaluació va constatar que el tancament de locals i la tendència a la baixa en la facturació mitjana és molt habitual a les pizzeries espanyoles. L'informe va xifrar en 1.130 les pizzeries presents a Espanya, moltíssimes menys que a Itàlia, que compta amb més de 25.000 d'aquests locals, que facturen cada any 5,3 milions d'euros. És cert que a Itàlia hi ha més habitants que a Espanya (60 milions a Itàlia enfront dels 47 milions que hi ha Espanya), però la diferència no es justifica per aquest detall. En proporció, a Espanya hauria d'haver-hi unes 20.000 pizzeries, una xifra molt allunyada de les poc més de 1.000 que tenim al nostre país.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto