Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI CONSUMER responen

Per a valorar si el pes d'un adult és normal, s'utilitza l'Índex de Massa Corporal o IMC, que s'obté després de dividir el nostre pes (expressat en quilos) per la nostra altura (en metres) al quadrat. A tall d'exemple, un adult que pesi 80 quilos i mesuri 1,80 metres tindrà un IMC de 24,7 kg/m2 (80/1,82). Un pes normal és el que oscil.la entre 18,5 kg/m2 i 24,9 kg/m2. Quan la xifra d'IMC és inferior a 18,5, es considera que la persona presenta baix pes. Fins al 1995, es considerava primesa un IMC inferior a 20 kg/m2, però a partir d'aquesta data, es va ampliar el rang de la normalitat. L'Organització Mundial de la Salut havia constatat, en una publicació titulada "L'estat físic: ús i interpretació de l'antropometria", que la major mortalitat que s'observava en persones amb IMC menor a 20 kg/m2 era atribuïble a altres factors i no a l'excés de pes.

En qualsevol cas, una recerca realitzada per Joo Young Lee i els seus col.laboradors, titulada "Baix pes i mortalitat" i publicada en la revista Public Health Nutrition, rebutja la suposició que presentar baix pes estigui associat, per si mateix, a un increment en la mortalitat. L'estudi indica que és necessari eliminar a les persones la primesa de les quals és causada per una malaltia (per exemple, càncer). Són casos en què cal tractar la malaltia, que és causa del baix pes.

Vitamina D per a nadons

 

Entitats com l'Associació Espanyola de Pediatria recomanen suplementar els nadons lactants amb vitamina D, atès que la llet materna no sol contenir quantitat suficient d'aquest important nutrient (necessari, entre altres coses, per a la formació correcta dels ossos). Alguns experts consideren que aquesta mesura s'ha de personalitzar en funció de la zona i dels hàbits dels pares. En tot cas, la suplementació, no s'aplica a nadons que reben succedanis de llet materna, atès que estan enriquits amb vitamina D.

A més, un estudi publicat a l'octubre en la revista Pediatrics acaba de concloure que suplementar la mare que alleta amb certa dosi de vitamina D serà positiu tant per a la mare com per al nadó, que rebrà prou quantitat de la vitamina a través de la llet materna. Menys de la meitat de les mares segueixen els consells del pediatre pel que fa a la suplementació de vitamina D i, en alguns casos, hi ha errors de dosatge de la vitamina (que sol donar-se en gotes), cosa que pot posar en risc la salut del nadó. Un excés de vitamina D pot resultar tòxic en humans.

Congelar peix i marisc poc cuit

Les infeccions alimentàries per microorganismes presents en peixos i mariscs són cada vegada més freqüents. Hi influeix el fet que cada vegada consumim més productes del mar. Segons l'Organització Mundial de la Salut (OMS), des de 1961 el consum total de peix presenta un augment anual d'un 3,6 %.

Però un dels factors més implicats en l'increment d'aquestes patologies és que cada cop és més freqüent menjar peix o marisc cru o poc cuit. Per exemple, el sushi i el sashimi, dos típics plats japonesos. Si aquests plats no s'elaboren bé, la seva ingesta s'associa a un risc notable de patir patologies com l'anisakiosi, una malaltia ocasionada per un paràsit present en molts peixos crus anomenat anisakis. Cada any es comptabilitzen uns 20.000 casos d'anisakiosis, molts dels quals a Espanya.

Sigui com sigui, encara que l'anisakiosi no és l'única patologia causada pel consum de peix cru, la solució a la majoria d'aquestes passa per congelar bé el peix abans d'elaborar els plats crus o poc cuits. El consell de les autoritats sanitàries és congelar a -20ºC durant 48 hores el peix o el marisc que s'hagi d'utilitzar per a elaborar plats com carpaccios, cebiches, escabetxos, fumats freds, sashimi, sushi, tataki o seitons en vinagre.

Coquetes d'arròs, millor evitar-les en nens

 

Un comunicat recent publicat per les autoritats sanitàries de Suècia ha desaconsellat el consum de coquetes d'arròs en menors de sis anys, després de detectar-hi alts nivells d'arsènic (un metall pesant que a llarg termini pot suposar un risc per a la salut humana). Fins avui, se sabia que les begudes d'arròs eren desaconsellables en nens pel mateix motiu, segons va detallar el 2014 el Comitè de Nutrició de la Societat Europea de Gastroenterologia, Hepatologia i Nutrició Pediàtrica (ESPGHAN). No obstant això, després d'analitzar diversos aliments, Suècia acaba de constatar que les coquetes d'arròs també són desaconsellables en nens.

El govern suec, en qualsevol cas, insisteix que el fet que els nens ja hagin pres notables quantitats de coquetes d'arròs no suposa que la seva vida corri perill. Caldria una exposició de nivells molt alts d'arsènic durant molt de temps perquè fos així. Amb tot, els estudis en humans realitzats no han observat problemes en les persones que consumeixen una quantitat més gran d'arròs que la mitjana de la població. D'acord amb el principi de precaució, el més recomanable és evitar que els nens consumeixin begudes i coquetes d'arròs. Aquest consell no s'aplica a altres preparacions a base d'arròs, com l'arròs bullit.

Tinc un nadó de 12 mesos i em preocupa molt la seva alimentació. Solc mirar l'etiquetatge dels productes i em sorprèn que molts continguin oli de palma. És present en la llet de continuació i en molts potets elaborats amb fruita. És recomanable el seu consum? Quins efectes pot tenir a la llarga?

 

És bo preocupar-se per l'alimentació del seu nadó perquè un dels factors que més influeixen sobre el patró d'alimentació infantil, a llarg termini, és l'exemple que donem els pares amb els nostres propis hàbits alimentaris.

Dit això, l'oli de palma present en llets de continuació o en potets elaborats amb fruita no suposa un perill per al nadó: els aliments dirigits a nens passen per controls exhaustius i tenen una legislació específica que evita que en la seva composició puguem trobar substàncies que puguin posar en risc la salut infantil. No hem d'oblidar, en qualsevol cas, que la llet més recomanable per a qualsevol nadó sempre serà la llet materna.

De tota manera, tant l'oli de palma com l'oli de llavor de palma són molt utilitzats per la indústria alimentària en productes superflus, com ara brioixeria o certes salses. Els dos olis tenen un alt nivell de greixos saturats, relacionats amb un risc cardiovascular més alt a llarg termini, però el menys recomanable dels dos olis és el de llavor de palma (mentre que l'oli de palma té un 50% de greixos saturats, el de llavor de palma arriba a contenir més del 80% dels seus greixos en forma de greixos saturats). L'Acadèmia Americana de Nutrició i Dietètica considera que l'addició d'olis de palma o de coco en productes superflus és desaconsellable perquè pot elevar els nostres nivells de colesterol sanguini.

Tinc gairebé 70 anys i les últimes anàlisis de sang indiquen que tinc un desequilibri en els nivells de magnesi i de sodi. No sé si és a causa de la dieta, ja que prenc bastanta fruita i verdura i, com que sóc hipertens, quasi no utilitzo sal en els menjars. Potser hauria de canviar la dieta?

 

En primer lloc, en el seu cas, el més important és que no prengui complements alimentaris sense el consell adequat del seu metge, després de valorar les anàlisis de sang. Molts d'aquests complements contenen quantitats importants de magnesi, fins i tot encara que aquest no sigui l'ingredient principal del producte.

Tot això és extrapolable, per descomptat, als complements alimentaris de magnesi que contenen una dosi d'aquest mineral que poden generar-li problemes. En nombrosos casos, són complements que s'acompanyen de falses i il.legals declaracions de salut, com ara "calma l'estómac", "regula la pressió arterial", "millora la salut hormonal", "alenteix l'envelliment" o altres afirmacions similars, que no compten amb una base científica rigorosa.

Quant a la seva hipertensió, és desaconsellable que prengui grans quantitats de sal, com ja sap, encara que potser no és conscient que la nostra principal font de sal en la dieta no és la que afegim de forma voluntària en la cuina (durant la cocció dels aliments) o en la taula (amb el saler), sinó que prové sobretot de quatre aliments: pa, formatges, derivats carnis (embotits, pernil, salsitxes, etc.) o aliments precuinats.

Amb tot, el seu metge, i si pot ser un dietista-nutricionista, haurien d'assessorar-lo en el seu cas particular sobre les característiques de la seva dieta, ja que les xifres sanguínies que vostè comenta poden fluctuar amb el temps.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto