Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Salut

Λ

El cuidador també necessita un respir

Atendre una persona o un familiar dependent repercuteix en la qualitat de vida i la salut del cuidador

 

L'esperança de vida i la població més gran de 80 anys continua creixent. També ho fa el nombre de persones de totes les edats amb algun tipus de deficiència o discapacitat per malaltia o accident. A Espanya, s'estima que hi ha més de 600.000 persones amb algun grau de dependència. Tots ells necessiten atenció continuada, per la qual cosa la presència d'un cuidador és cada vegada més habitual a les llars espanyoles.

La majoria de vegades, la família s'encarrega de vetllar pels membres que més ho necessiten. En aquest moment, la vida del cuidador fa un gir de 180 graus. Pot ser una feina molt satisfactòria, però també es produeixen canvis en les relacions familiars, laborals, socials i també en la situació econòmica.

De la mateixa manera, pot afectar el seu estat d'ànim, causar fatiga i fins i tot alts nivells d'estrès que poden afectar la seva salut. Diversos estudis asseguren que les persones cuidadores tenen pitjor salut, consulten més el metge i, a més, triguen més a recuperar-se de les malalties.

Amb cara de dona

Segons l'Enquesta Nacional de Salut 2011-2012, les dones assumeixen principalment la cura dels menors i de les persones dependents. Així, vora el 85% dels casos, el paper de cuidador informal l'exerceix una dona (esposa, mare o filla). Les dones, a més, inverteixen molt més temps a cuidar que els homes i se solen veure sobrecarregades pel treball que això implica: l'atenció, l'acompanyament i la vigilància de la persona dependent.

Diverses recerques esbossen el perfil següent de la dona cuidadora: és un familiar directe de la persona dependent, no té feina i també és responsable de les tasques domèstiques, té un nivell educatiu baix i és de classe social baixa. Moltes altres es veuen arrossegades a haver d'abandonar el seu treball per la impossibilitat de compaginar les tasques familiars amb les professionals. La sobrecàrrega i l'estrès derivat de cuidar durant llarg temps una persona dependent afecta la seva qualitat de vida i l'estat general de salut.

Les seves necessitats

Les conseqüències de proporcionar cures a una persona dependent o amb discapacitat s'han estudiat extensament. La despesa d'energia i el temps que s'inverteix en això provoca cansament, disminució del temps d'oci, abandonament de les relacions socials, sentiment de depressió, deteriorament de la pròpia salut, abandonament del treball, problemes econòmics, menys temps per a cuidar els altres membres de la família i un mateix, entre d'altres. Per aquesta raó, les persones o famílies amb persones dependents al seu càrrec necessiten suport emocional i fer una pausa per a recuperar forces.

Per a evitar els efectes de cuidar una altra persona i fer-ho amb qualitat, és fonamental cuidar-se un mateix en tots els vessants: físicament, psicològicament i emocionalment. Això s'aconsegueix quan es tenen en compte aspectes com ara delegar tasques i no intentar assumir tota la responsabilitat de la cura, acceptar qualsevol ajuda, conèixer i acceptar les pròpies limitacions per a evitar frustracions, posar límits en la cura de la persona i cuidar la pròpia salut amb la prevenció de malalties, entre d'altres.

Per a prevenir situacions extremes, l'ideal és demanar ajuda perquè alleugin la càrrega de l'atenció a un familiar dependent, ja sigui a altres membres de la família o a la comunitat. En aquesta última, hi ha disponibles serveis, tant públics com privats, que es coordinen amb l'àrea de salut del municipi i es gestionen des dels Serveis Socials del municipi o de la comunitat autònoma de la persona sol.licitant. En són algunes des de l'atenció domiciliària, les associacions d'ajuda mútua, els programes de respir familiar o de vacances amb suport fins a les ajudes de caràcter tècnic, material o econòmic.

El maltractament

 

Un dels problemes relacionats amb la cura de llarga durada a la persona dependent és el maltractament, tant en institucions com en l'esfera domèstica. I la figura maltractadora habitual a la llar és la parella o els fills (entre el 50% i el 60% dels casos) de la persona dependent. A Espanya, diversos estudis estimen la seva incidència entre el 4,5% i el 12%. No obstant això, la Guia d'Actuació del Ministeri del Treball i Afers Socials, titulada "Maltractaments a gent gran", assenyala que és possible que entre un 5 i un 7 de cada 8 casos de maltractament no es detectin i que, en molts casos, són les mateixes víctimes els qui ho amaguen, per la qual cosa els percentatges podrien ser molt superiors.

L'estrès i la sobrecàrrega derivada de cuidar una persona dependent, sobretot si sofreix algun trastorn emocional o psíquic, els problemes familiars i econòmics, els antecedents psicopatològics del responsable del cuidador i de violència familiar són algunes de les circumstàncies associades al maltractament. Sol produir-se per negligència o abandonament i és habitual que una persona sofreixi més d'un tipus de maltractaments.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto