Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

JUAN LERMA, president de la Confederació de Societats Científiques d'Espanya: "L'experimentació amb animals és necessària"

 

Juan Lerma, defensor de l?experimentació amb animals i president de la Confederació de Societats Científiques d?Espanya, es defineix com un ?biòleg de bata més que de bota". I és que és al laboratori on aquest alacantí troba l?hàbitat natural per a la seva vocació: l?estudi del cervell humà. Encara que li agrada anar al camp, el també president de la Societat Espanyola de Neurociència reconeix no haver compartit mai casa seva amb un animal. ?Mai no he tingut mascotes ni m?ho he plantejat", diu. Lerma ha coordinat un extens treball anomenat L?ús d?animals en la recerca científica, publicat el febrer de 2015, en el qual científics espanyols defensen l?experimentació amb animals.

Els drets animals han de ser similars als humans?

No. Un animal és un animal i un humà és un humà. No s'ha de barrejar una cosa amb l'altra. Els animals tenen drets, però no són els mateixos que els dels humans. Encara que això no significa que no s'hagin de respectar, estimar o cuidar.

El dret espanyol diu que els animals són coses, béns susceptibles d'apropiació i de lliure disposició per part dels seus propietaris.

Hi ha dos plans diferents. Un és el dels animals de companyia. I un altre, el dels animals utilitzats en experimentació. Per això, la legislació també ha de ser diferent. L'ús d'animals en la ciència està extremadament regulat, molt més que la relació de l'humà amb els gossos i gats domèstics. La normativa europea especifica com han de ser tractats, alimentats i curats; quina anestèsia és permesa i com han de ser sacrificats. Tot està regulat. També el nombre d'animals que es pot utilitzar en cada experiment: no es poden fer servir més dels necessaris.

Cal experimentar amb animals per a l'avanç científic en àrees com la salut i el tractament de malalties?

La societat i la medicina moderna han avançat fins als nivells de benestar actuals gràcies a l'experimentació amb animals. Ara com ara, és imprescindible fer servir animals, especialment en la recerca del cervell. Reproduir el cervell en una placa de Petri és impossible.

A Espanya, es fan servir 920.000 animals amb finalitats científiques i docents cada any, segons el Ministeri d'Agricultura. El 85% són rosegadors, ratolins i rates. També hi ha conills, gossos, cavalls i ases, gats i porcs. Estan aquests animals protegits contra el maltractament?

Sí, estan protegits contra el maltractament. No se'ls infringeix dolor: hi ha un comitè ètic que ha d'aprovar l'experiment. A més, com més evolucionat és un animal i més sensible és al dolor, també els requisits de l'experiment es fan més estrictes. A més, cal aclarir que els animals que s'utilitzen en experimentació científica no són agafats del carrer. Són animals que han crescut en captivitat per a aquesta finalitat. Si algú utilitza una mona, no va a la selva i l'agafa. En primer lloc, la mona, el gos o el gat del laboratori no tenen el concepte de llibertat que té l'ésser humà. I, en segon, no el coneix. Per a un ratolí que ha nascut en un animalari, el seu espai natural és la seva gàbia. A més, aquests animals estan controlats per veterinaris, anomenats responsables de benestar animal, que vigilen que no s'estressin i que no sofreixin dolor.

Els científics espanyols han defensat l'experimentació amb animals amb un treball anomenat "L'ús d'animals en la recerca científica", publicat el febrer per la Confederació de Societats Científiques d'Espanya i en el qual han participat experts del CSIC i d'universitats espanyoles.

El treball sorgeix perquè hi ha desconeixement i com a resposta als corrents animalistes europeus que volen la fi de l'experimentació amb animals. En primer lloc, volíem aclarir que la regulació científica en experimentació animal és molt estricta i que inclou principis morals. En segon lloc, que els animals que s'utilitzen són crescuts per específicament a aquesta finalitat. I, en tercer lloc, que no són tants i cada vegada són menys. La ciència redueix el nombre d'animals utilitzats cada any, gràcies al desenvolupament de noves tècniques, com les línies cel·lulars.

Els investigadors van fer servir 920.000 animals el 2013, un terç menys que el 2009, segons el Ministeri d'Agricultura. Està a favor de reduir el nombre d'animals dels laboratoris i que la ciència sigui cada vegada menys tendent a l'experimentació amb vides?

Completament. En experimentació animal, utilitzem la regla de les tres erres: reduir el nombre d'animals, refinar els mètodes utilitzats per a millorar el benestar animal i reemplaçar per cultius cel.lulars, quan és possible. Els científics intentem reduir el nombre d'animals utilitzats dia a dia.

Els filòsofs, juristes i etòlegs autors de l'assaig "El Dret dels animals" polemitzen sobre el maltractament animal, el seu estatut jurídic a Espanya i sobre els experiments amb animals en els laboratoris. Què n'opina?

Cadascú pot tenir les creences que consideri i defensar-les. Però s'han de respectar les dels altres perquè l'experimentació amb animals és, ara com ara, necessària. I també cal actuar dins de la legalitat. Hi ha activistes de bona condició i d'altres que no ho són tant.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto