Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: sucres i edulcorants: Sucres i edulcorants: dolçor a taula

L'OMS recomana no superar el consum de 50 grams de sucre diaris, però a Espanya se'n prenen una mitjana de 111 grams cada dia

 

Durant segles, el sucre ha exercit un paper protagonista en la fabricació d'aliments apetibles. I ho ha fet des que els habitants d'Índia van descobrir el "gur", un producte que donaria lloc al sucre tal com el coneixem avui. Va ocórrer cap a l'any 500 abans de Crist, quan, a partir de canya bullida, es va obtenir un sucre brut que es va denominar "gur", paraula que significa 'cosa agradable, dolça i apegalosa'. L'ús del sucre va començar a generalitzar-se a Europa a partir de l'any 1000 de la nostra era, però no va ser fins al segle XVIII que la major part de famílies van poder comprar sucre morè a un preu assequible.

El sucre blanc va arribar a les nostres taules a partir de la revolució industrial, que va comportar l'elaboració d'aliments a gran escala, molts dels quals amb dosis elevades de sucre refinat. Des de mitjan dècada de 1920 fins al 1970, el consum de sucre de canya es va mantenir bastant constant, excepte durant la Segona Guerra Mundial, a causa dels racionaments. De fet, en èpoques de carències nutricionals generalitzades, l'aportació energètica del sucre ha estat determinant per a contribuir a cobrir les necessitats calòriques de bona part de la població.

Des de 1970, al consum de sucre blanc s'ha afegit el d'edulcorants (substàncies que donen sabor dolç) procedents de fonts diferents de la canya de sucre, com és el cas del xarop de blat de moro. De fet, els edulcorants de blat de moro representen avui dia el 50% dels sucres que es consumeixen. Això explica que si s'analitza de manera aïllada la ingesta de sucre blanc, no es percep un augment en el seu consum, però si es considera la ingesta de sucres procedents d'altres fonts, es constata que les últimes tres dècades el nostre consum s'ha elevat al voltant d'un 50%.

Aquesta última dada té molt a veure amb els canvis en els estils de vida des del començament de 1900. Abans, es consumia el sucre de forma directa a les llars -un sucre que no es feia servir només per a donar sabor dolç, sinó també per a conservar aliments-. En canvi, des de llavors i fins ara, la majoria prové del que afegeix la indústria alimentària als aliments processats, com els productes de cuits al forn o les begudes. Així, mentre que el 1925 només una tercera part del sucre provenia dels aliments processats, avui supera les dues terceres parts. Tot això explica que el sucre no només exerceixi un paper important en la nostra nutrició, sinó que també ho fa en l'economia i fins i tot en la política de molts països.

Blanc o morè?

 

Des del punt de vista nutricional, les diferències entre el sucre blanc i el morè, així com els nutrients que aporten tots dos, són insignificants. El sucre blanc o refinat s'obté mitjançant un llarg procés de neteja, depuració, evaporació i cristal.lització de la canya o la remolatxa de sucre (les dues principals matèries primeres per a l'obtenció de sucre). En un dels últims passos, s'obté un subproducte denominat melassa que, quan es barreja amb sucre blanc, dóna lloc al sucre morè. Aquesta melassa atorga el sabor i el color característics al sucre morè, que també es pot obtenir mitjançant un procés semblant al que es fa servir per al sucre refinat (encara que això és menys habitual).

Però, a més del sucre blanc i el morè, en trobem infinitat de presentacions i formats: des dels clàssics terrossos o sobres fins al sucre de llustre, el turbinat, el perla, el candi, el granulat, etc. Les principals diferències provenen de la forma d'elaboració. Així, a tall d'exemple, quan s'humiteja el sucre i es premsa en un motlle, s'obtenen els terrossos; si es deixa més temps del normal el sucre en el cristal.litzador, s'obté sucre candi; i si el sucre es mol molt, s'aconsegueix sucre de llustre.

En funció del grau d'humitat, de color o de mida del gra, el sucre morè rep diferents noms: turbinat, de canya, demerara, etc. En tot cas, tal com apunta en el seu blog l'expert en tecnologia alimentària Miguel Ángel Lurueña, les diferències nutricionals entre aquests tipus de sucre és mínima.

Els altres noms del sucre

 

La major part del sucre que consumim prové d'aliments processats. No obstant això, no és fàcil detectar la seva presència en les etiquetes perquè de vegades no hi trobem la paraula "sucre", encara que s'hi hagi afegit aquest ingredient.

El problema és que hi ha moltes paraules que són sinònims de "sucre", malgrat que no tothom ho sap. Encara més, també hi ha altres substàncies que donen sabor dolç i amb la mateixa aportació calòrica i el mateix efecte metabòlic que el sucre.

Els possibles noms amb què els fabricants inclouen sucre en els ingredients del producte són els següents:

  • Dextrosa
  • Fructosa
  • Fructosa cristal.lina
  • Glucosa
  • Maltosa
  • Nèctar d'agave
  • Sacarosa
  • Suc de canya de sucre evaporat
  • Xarop de blat de moro
  • Xarop de fructosa
  • Xarop de malt

En les etiquetes, és obligatori enumerar els ingredients en ordre de pes. Això significa que quan revisem la llista d'ingredients d'un aliment, hem de fixar-nos en quin lloc hi apareix el sucre (o qualsevol dels noms detallats més amunt). Si és un dels primers ingredients, és molt probable que ens trobem davant d'un aliment amb molt de sucre.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto