Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: begudes vegetals: Begudes vegetals: substitutes d'èxit

El calci, la fibra i els greixos saturats són els tres nutrients que marquen la diferència entre aquest tipus de begudes i la llet de vaca tradicional

 

Les begudes vegetals són extractes líquids de llegums (com la soia), fruites seques (com les ametlles) o cereals (com la civada). De manera resumida, el procés d'elaboració consisteix a remullar el gra, moldre'l i colar-lo per obtenir un líquid amb un valor nutritiu variable en proteïnes, grasses, carbohidrats, vitamines i minerals, en funció del sistema d'obtenció i de la matèria primera utilitzada. Amb freqüència, els fabricants hi afegeixen nutrients després de la seva elaboració per intentar que la seva composició s'assembli a la de la llet de vaca. És per això que aquestes begudes s'anomenen sovint "succedanis de la llet de vaca". En el cas de l'orxata, que prové d'un tubercle (la xufla), s'hi afegeix una quantitat bastant elevada de sucre. Per aquest motiu, i també perquè la seva composició nutricional s'allunya molt de la de la llet de vaca, no s'ha inclòs en l'anàlisi d'aquesta guia.

L'origen, en un molí mil.lenari

Les begudes vegetals no són noves. Ben al contrari, la seva història sembla que es remunta a 200 anys abans de Crist, si s'ha de jutjar per la troballa d'un molí de pedra que es feia servir per a extreure el líquid de la soia remullada. El molí es va trobar a Huainam (Xina) i va pertànyer a la dinastia Han Occidental. Així, la història de les begudes vegetals compta amb més de 2.000 anys, encara que no es van popularitzar a Occident fins al segle XIX.

 

Per descomptat, va ser necessari més d'un molí per a estendre la seva popularitat. L'èxit de la beguda de soia (que de forma indirecta va produir un increment en el consum de la resta de begudes vegetals) va augmentar gràcies a un nou mètode de processament desenvolupat al segle XX, que va reduir el fort sabor de la beguda, desagradable per a la majoria dels occidentals. Quant a la llet d'ametlles, se sap que era molt consumida a l'edat mitjana, tant en el món islàmic com en el cristià.

En l'actualitat, els consumidors som cada vegada més proclius a comprar substituts de la llet de vaca, com les begudes de soia, de civada o d'ametlles. Encara que abans de l'any 2000 de la nostra era ja en consumíem, des d'aquesta data fins a l'actualitat la nostra ingesta d'aquests productes s'ha multiplicat, com a mínim, per dos.

L'oferta no deixa d'augmentar i diversificar-se: mentre que fa uns pocs anys aquests productes només els podíem trobar en cooperatives d'aliments naturals i en botigues de dietètica, avui podem adquirir-los en supermercats convencionals. Així mateix, el col.lectiu de persones interessades en aquestes begudes és molt més ampli. Abans, eren els vegetarians o les persones amb algun tipus d'al.lèrgia els seus usuaris gairebé exclusius, quan ara mateix els consumeix bona part de la població.

L'increment de les persones vegetarianes o semivegetarianes, així com un augment en els diagnòstics (i també autodiagnòstics) d'al.lèrgies i intoleràncies alimentàries, com l'al.lèrgia a la proteïna de la llet de vaca o la intolerància a la lactosa, han afavorit també la seva presència en el mercat.

Però, a més del sabor i de les al.lèrgies i intoleràncies, cal esmentar un factor determinant en l'èxit de les begudes vegetals: la creença cada vegada més estesa (encara que molt poc justificada) que la llet de vaca és un dels aliments més implicats en les actuals taxes de malalties cròniques i també en alguns mals menys severs, com les mucositats.

Malgrat que s'ha demostrat de forma fefaent que la llet i les mucositats no tenen cap relació i, tot i que hi ha poques dades científiques rigoroses que relacionin la llet amb malalties agudes o cròniques, els mitjans de comunicació, alguns sectors interessats i determinats personatges poc formats, però molt mediàtics, han contribuït a la difusió de l'opinió que "la llet de vaca és nociva". Una opinió infundada.

Ni elixirs ni verins: el pes dels mites dietètics

La beguda de soia és la més popular, en part perquè la seva composició nutricional és bastant similar a la de la llet de vaca, tret del seu contingut en calci (per això se sol enriquir amb aquest nutrient). La segueixen de prop les begudes de civada i arròs.

 

Així i tot, cal esmentar que als Estats Units, el 2013, va ocórrer un fet inesperat: el consum de begudes d'ametlles va superar el de les begudes de soia. És molt probable que això tingui a veure no tant amb uns suposats beneficis per a la salut atribuïbles a les begudes d'ametlles, sinó amb un cosa semblant al que ocorre amb la llet de vaca: moltíssimes persones creuen, de manera infundada, que la soia és perillosa per a la salut. No obstant això, els estudis mostren una vegada i una altra que la ingesta de derivats de soia (beguda de soia, tofu, tempeh, etc.), a més de ser del tot segura, podria exercir determinats beneficis per a la salut.

Hi ha infinitat de mites dietètics en relació amb les begudes vegetals. Un exemple clar és el que ocorre amb les begudes de soia, a les quals s'atribueixen tant beneficis proverbials (curar l'obesitat o tractar les malalties cardiovasculars), com conseqüències malèfiques (càncer de tiroide, osteoporosi, etc). La veritat és que el consum de derivats de soia no ha mostrat grans millores per a la salut ni tampoc l'increment del risc de sofrir patologies.

A la llet d'ametlles, per la seva banda, se li atribueix la capacitat de millorar la digestió o de millorar les xifres del colesterol sanguini, quan els estudis científics ben dissenyats en humans no ho sustenten.

El mateix es pot dir d'altres begudes vegetals i diverses patologies o malalties. Ni són la clau d'una dieta sana, ni són la causa de malalties agudes o cròniques.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto