Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

 

Un diagnòstic primerenc de l'excés de pes en la infància és crucial no només per a tractar les possibles conseqüències derivades d'aquesta condició, sinó també per a prevenir l'obesitat en l'edat adulta. Per aquest motiu, el Ministeri de Sanitat aconsella, en nens de fins a 18 anys, calcular l'Índex de Massa Corporal (IMC). Per a fer-ho, cal dividir els quilos que pesa el nen entre la seva altura expressada en metres i elevada al quadrat. La dada que s'obtingui s'ha de comparar amb les "taules de la Fundació Faustino Orbegozo" (disponibles a Internet i en la "Guia de Pràctica Clínica de prevenció i tractament de l'obesitat infantojuvenil", elaborada pel Ministeri de Sanitat), que es van efectuar el 1988 i els càlculs de la qual són anteriors al moment en què va aflorar l'actual epidèmia de l'obesitat (escollir unes taules elaborades en l'actualitat distorsionaria el concepte de "pes normal", atès que gairebé tres de cada deu nens tenen excés de pes). En aquestes taules, es considera que el nen té sobrepès si el seu IMC se situa entre els percentils 90 i 97 en relació amb la seva edat i el seu sexe, i obesitat si supera el percentil 97, també segons la seva edat i el seu sexe.

Fibra contra la diabetis de tipus 2

 

Com més alta és la ingesta d'aliments rics en fibra dietètica, més baix és el risc de patir diabetis de tipus 2. És la principal conclusió d'un estudi publicat al final de maig en la revista Diabetologia per l'experta Dagfinn Aune i els seus col.laboradors, de l'Imperial College London. La recerca va avaluar la dieta de més de 29.000 europeus durant una mitjana d'onze anys i ha revelat que els individus que consumeixen més de 26 grams de fibra al dia disminueixen en gairebé un 20% les possibilitats de desenvolupar diabetis de tipus 2 que els qui en prenen menys de 19 grams diaris. Com que la ingesta de fibra dietètica a Espanya oscil.la entre els 17 i 21 grams, segons l'enquesta ENIDE, els resultats d'aquesta nova recerca suposen un motiu més per a recomanar a la població que incrementi el seu consum d'aliments d'origen vegetal poc processats i disminueixi la seva ingesta d'aliments superflus. Els cereals van ser els aliments que més fibra van aportar a la dieta dels participants en l'estudi (el 38%). Segons els autors, és possible que els beneficis dels aliments rics en fibra es deguin al seu paper en el manteniment d'un pes saludable, que al seu torn disminueix de forma considerable el risc de patir diabetis de tipus 2.

Raons per a dubtar de les dietes riques en proteïnes

Bona part de la població considera que la clau d'una pèrdua de pes amb èxit rau a eliminar els carbohidrats de l'alimentació i multiplicar el consum d'aliments rics en proteïna animal. Potser això té relació amb les dietes de moda, com la ja gairebé oblidada "dieta Dukan", el promotor de la qual va acabar sent expulsat del Col·legi de Metges del seu país. La veritat és que les entitats de referència en nutrició sempre han alertat dels possibles riscos que té, a nivell poblacional, consumir més proteïnes animals de les que ja ingereix la població, alhora que han declarat que l'èxit a llarg termini de les dietes riques en proteïna no és més gran que el que s'observa amb una alimentació saludable però baixa en calories.

Un estudi coordinat per la doctora Mónica Bulló (Universitat Rovira i Virgili) ha seguit durant cinc anys més de 7.000 voluntaris de més de 55 anys. Tots tenien o bé diabetis de tipus 2, o bé més de tres dels següents factors de risc cardiovascular: tabaquisme, pressió arterial elevada, nivells de colesterol per sobre del normal, excés de pes o antecedents familiars de problemes cardíacs prematurs. La recerca, publicada recentment en la revista Clinical Nutrition, va constatar que una ingesta més gran de proteïna s'associa amb un risc més alt d'increment de pes i de mortalitat total.

Evitar els grans peixos durant l'embaràs

 

El Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat va publicar el desembre de 2014 una sèrie de consells per a prevenir riscos relacionats amb la seguretat alimentària durant la gestació. Es tracta de riscos que, encara que són poc freqüents, poden revertir de forma negativa en el fetus o en la dona embarassada. Entre aquests consells, recollits en el document titulat "Alimentació segura durant l'embaràs", destaca el d'evitar els grans peixos (com ara el peix espasa, el tauró, la tonyina vermella o el lluç de riu) perquè contenen quantitats elevades de mercuri. Encara que el mercuri forma part de la composició natural de l'escorça terrestre, la seva alta presència en els grans peixos, que el bioacumulen, es deu sobretot a l'acció de l'home.

Aquest metall pot afectar el sistema nerviós central en desenvolupament; per això, tant el fetus com els nens més petits hi són més sensibles. Segons el Ministeri de Sanitat, les dones embarassades, o que puguin arribar a estar-ho, i durant l'etapa de lactància, així com els nens més petits, constitueixen la població més sensible al mercuri. La recomanació d'evitar la ingesta de peix espasa, tauró, tonyina vermella i lluç de riu s'aplica tant a dones embarassades (o que puguin arribar a estar-ho) com a dones en fase de lactància o nens menors de tres anys.

Tinc un fill de sis anys que gairebé no beu aigua, fins i tot l'hem d'obligar a beure quan fa calor. Ho he consultat amb el pediatre i em diu que si no en demana és perquè no en necessita. Tampoc pren altres refrescos i molt pocs sucs. Com puc fer-li beure aigua?

Si el seu pediatre ha revisat l'estat de salut del seu fill i no ha detectat cap raó per alarmar-se, això significa que no té raó per a preocupar-se. El document científic de referència en relació amb les necessitats i recomanacions d'ingesta d'aigua, publicat el 2004 per l'Institut de Medicina d'Estats Units, assegura que "la immensa majoria de les persones sanes cobreixen de forma adequada les seves necessitats d'hidratació diàries guiant-se per la seva pròpia sensació de set". D'altra banda, la doctora Margaret McCartney va publicar el juliol de 2011 una frase que s'ha fet famosa en l'àmbit sanitari (revista British Medical Journal): "Beure de 6 a 8 gots d'aigua al dia no és només un contrasentit, és un contrasentit àmpliament desacreditat". La revisió més recent sobre aquesta qüestió és la publicada a l'octubre de 2014 en la revista científica Extreme physiology & medicine. En aquesta, s'insisteix que és improbable que es produeixi una deshidratació en persones que tinguin accés lliure a aigua i a aliments: n'hi ha prou de beure en funció de la set per a cobrir les demandes hídriques de l'organisme.

En resum, convé que permeti al seu fill decidir quan beure i quan no. Quant als refrescs i als sucs, com menys en prengui, millor, ja que la seva ingesta freqüent es relaciona amb un risc més alt de càries i d'obesitat.

Al meu marit i a mi ens encanten els gelats: a mi, els de boles elaborats amb llet; i a ell, els de gel. Quan anem a comprar-ne, sempre tenim la mateixa discussió: ell diu que els de boles tenen més greix i jo li contesto que els de gel tenen més colorants i que només es menja gel. Quins són els més sans des d'un punt de vista nutricional?

Els gelats cremosos (aquells a què es dóna forma de bola per a posar-la damunt d'una galeta amb forma de cucurutxo) tenen, sense cap mena de dubte, molts més greixos que els gelats de gel. Dues boles de gelat cremós tenen vora 10 grams de greix, mentre que una ració típica de gelat de gel n'aporta menys de 0,5 grams. Quant als sucres, els gelats cremosos també en tenen més quantitat que els de gel, encara que no gaire més: 26 grams en el cremós enfront dels 22 grams en el de gel. Com que un gram de greix aporta 9 quilocalories i un gram de sucre n'aporta 4, no estranya que el contingut calòric de les dues boles de gelat sigui molt superior, més del doble, que el del gelat de gel (200 quilocalories enfront de 90 quilocalories).

Així, com pot constatar, és menys recomanable el consum freqüent de gelats cremosos que el de gelats de gel. Però fixi's que no indiquem quin dels dos és "més sa", sinó quin dels dos és menys recomanable per a un consum habitual. Quant als colorants utilitzats per a qualsevol aliment (i això inclou els gelats), són del tot segurs.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto