Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

José María González Cano, pediatre i autor del llibre "Víctimes de la lactància materna": "Les dones que donen el biberó no són males mares"

 

José María González Cano ha creat polèmica. És cap de la Unitat de Gastroenterologia Infantil i Nutrició de l'Hospital General de Castelló i acaba de publicar el seu segon llibre, Víctimes de la lactància materna. Ni dogmatismes ni trinxeres!, en el qual dóna suport al deslletament parcial o total dels nadons a partir dels quatre mesos, en contra de les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Amb quatre llargues dècades de treball en nutrició infantil a l'esquena, i com a membre de la Societat de Gastroenterologia Infantil, Hepatologia i Nutrició d'Espanya, es defensa ara de les moltes crítiques rebudes: "La llet materna és l'alimentació ideal per als nadons els primers mesos de vida. Però cal fer-ho amb control, amb informació i sense pressions".

Vostè és de pit o de biberó?

La gent que no ha llegit el llibre m'acusa de ser "de biberó", però és fals. La lactància materna és magnífica durant els primers mesos de vida, però quan la mare no vol o no pot donar pit, les llets adaptades actuals són d'una fiabilitat nutricional extraordinària.

Quin és el seu consell per a les mares recents?

Els beneficis de la lactància materna són de tipus nutricional, defensiu i de vincle per contacte pell amb pell. Però aquests beneficis només són constatables, des d'un punt de vista científic, durant els primers mesos de vida. El meu consell per a les mares és que intentin arribar als quatre mesos amb lactància materna exclusiva i, a partir de llavors, iniciar de forma progressiva el deslletament parcial. Ara bé, si l'alletament és molt difícil, recomano iniciar un complement amb llet adaptada.

Però l'OMS aconsella la lactància materna exclusiva fins als sis mesos.

El deslletament tardà és una font de problemes per als nadons, ja que els nens tenen una fixació tan gran pel mugró, que són molts els que rebutgen les farinetes. Això condueix al seu deteriorament, ja que a aquestes edats la secreció làctica no pot cobrir les necessitats energètiques i proteiques per al desenvolupament correcte del nen. El meu criteri és que, a partir dels quatre mesos, s'iniciïn amb les primeres farinetes de cereals i que, als cinc mesos, s'incorpori la fruita. D'aquesta manera, l'acceptació de les farinetes és molt més fàcil. Les recomanacions de l'OMS estan pensades per als països del tercer món, no per a Europa ni per als EUA. Han salvat moltes vides en aquests països, però aquesta situació no té res a veure amb la nostra.

El deslletament és un tema que genera desacords. La Societat Europea de Gastroenterologia Pediàtrica, Hepatologia i Nutrició (ESPGHAN per les sigles en anglès) contradiu l'OMS i aconsella introduir l'alimentació complementària abans: entre les 17 setmanes i les 26 setmanes de vida del nadó.

Les societats científiques no s'atreveixen a dir amb claredat el que els seus membres ja fan en les seves consultes. Fins i tot l'ESPGHAN aconsella que s'iniciï l'alimentació complementària a partir dels quatre mesos de vida!

Només el 52% dels nens de tres mesos prenen llet materna en exclusiva i la xifra es redueix al 36% quan el nadó fa sis mesos, segons l'Associació Espanyola de Pediatria. Per què hi ha tantes dones que abandonen?

Fins i tot aquestes xifres em semblen inflades. Moltes mares que diuen que donen lactància exclusiva ja estan donant als seus nadons alguns biberons intercalats. Amaguen la veritat per no ser titllades de "males mares". No crec que arribi al 25% la proporció de nens que només prenen llet materna als tres mesos de vida. La lactància materna és més dura que el biberó. De vegades hi ha hipogalàctia, talls al mugró, mugrons invertits, abscessos mamaris i altres patologies que fan molt difícil o impossible alletar. En aquest cas, hi ha dues alternatives: deixar que el nen acabi desnodrint-se o bé donar-li una fórmula adaptada. Altres cops, és la incorporació al treball, la valoració de l'aspecte estètic dels seus pits, el fet de no poder suportar estar tot el dia alletant, etc. Cada mare té les seves raons i totes han de ser respectades. No és admissible que siguin pressionades i molt menys qualificades de "males mares" o de "frívoles". És inadmissible: les converteix en autèntiques víctimes de la lactància materna, amb pèrdua d'autoestima i del seu vincle maternofilial.

És perillós abandonar la lactància materna abans dels quatre mesos de vida del nadó?

No. Les fórmules adaptades actuals són una còpia gairebé exacta de la llet humana: porten lactoferrina, lisozima, probiòtics, àcids grassos Omega-3, etc. Una mare que no vol o no pot donar el pit pot estar tranquil.la alimentant el seu fill amb una llet adaptada.

I, per contra, allargar la lactància materna pot implicar riscos, si no es controla bé o si no hi ha seguiment mèdic?

Als nens, comencen a sortir-los les dents als sis mesos, per la qual cosa un nen sa d'un any ja ha de menjar absolutament de tot, encara que sigui triturat totalment o en part. La lactància materna a partir de l'any de vida ja no té cap significat ni nutricional ni defensiu. Encara que això no significa que no pugui donar-se pit a aquestes edats. Si per a la mare és satisfactori, s'ha de respectar la seva decisió. Aconsello prudència, equilibri i sensatesa.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto