Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

^

Guia de compra: salses preparades: Salses preparades, un pràctic toc gourmet

La població espanyola pren 15 grams diaris de salses i, encara que tenen la qualitat de fer els aliments més apetitosos, la seva aportació nutricional a la dieta dependrà de la freqüència amb què s'utilitzin i de la quantitat que se'n posi al plat

Característiques de les salses

El seu lloc en la dieta

Convé prendre salses? La pregunta té més d'una resposta per tres raons principals. La primera, perquè pot haver-hi grans diferències nutricionals entre unes salses i unes altres. La segona, perquè dependrà de la freqüència i la quantitat de consum. La tercera, perquè depèn dels aliments que acompanyin.

Així, quan una petita quantitat de salsa fa més apetitós un aliment saludable (com un plat de pasta integral), ningú no dubtarà de la conveniència d'utilitzar-la. Però també pot passar a l'inrevés: podem empitjorar molt el perfil nutricional d'un plat tan sa com una amanida si li afegim diverses cullerades d'una salsa rica en calories i sal (com la salsa rosa).

Els ingredients bàsics de les salses solen ser l'oli i la sal. Encara que el consens espanyol de prevenció i tractament de l'obesitat no va observar una relació clara entre el consum d'oli i el risc d'obesitat, la veritat és que el cas de les salses és particular perquè el seu contingut en sal és molt superior al que hi ha en oli. Això fa que siguin més gustoses i que ens costi més limitar quanta quantitat en consumirem.

 

En aquest sentit, tot i que les salses solen tenir una proporció considerable de sal i, en alguns casos, de greixos (com la maionesa), el més rellevant des d'un punt de vista nutricional serà la freqüència amb què les utilitzem i la quantitat que ens en posem als nostres plats. No és el mateix afegir 10 grams de maionesa a un plat de mongeta tendra dues vegades per setmana que utilitzar 50 grams d'una salsa per a pastes en uns espaguetis cada nit.

En el semàfor nutricional (vegeu-ne la taula), s'observa que la maionesa, la salsa rosa o la salsa brava (passa un cosa semblant amb l'allioli) tenen molts més greixos que la resta de salses, amb la mateixa mida de ració. Així mateix, pot semblar que les salses per a pastes també tenen bastants greixos, ja que en algunes caselles surt el color groc del semàfor nutricional en aquest nutrient. Tanmateix, cal recordar que la mida de ració és més gran en aquest grup d'aliments (30 grams, enfront dels 15 grams de la mida de ració de la resta de salses), perquè se n'utilitza una quantitat més gran per a preparar aquest tipus de plats.

En tot cas, la veritat és que el consum de salses en els adults espanyols no resulta preocupant. L'última enquesta a una mostra representativa de la població espanyola (enquesta ENIDE) va indicar que prenem uns 15 grams diaris de salses. La xifra s'obté de sumar les salses preparades (salsa de tomàquet, bolonyesa, etc.) amb la maionesa (o salses similars) i amb altres salses que cada vegada irrompen amb més força a Espanya, com el quètxup, la salsa barbacoa, la mostassa o similars. Així, encara que és cert que el mercat de salses presenta un creixement constant, el consum de salses en els adults espanyols no suposa una de les principals preocupacions per als experts en nutrició. Amb els nens passa una cosa diferent. La salsa de tomàquet preparada suposa la cinquena font de sal en la seva dieta, d'entre els 200 aliments diferents que va avaluar l'enquesta EnKid. Com que el consum de sal en els nens espanyols és elevat i preocupant, té sentit aconsellar els pares que o bé triïn salses de tomàquet amb menys sal o que intentin que els seus fills consumeixin una quantitat inferior d'aquest producte en el seu dia a dia.

Propietats

La principal propietat dietètica de les salses no és la seva aportació en nutrients, ja que caldria prendre una quantitat molt alta d'una salsa per a cobrir amb aquesta els nostres requeriments nutricionals. La seva qualitat principal és la capacitat que tenen de fer més apetitosos els aliments nutritius. Així, a tall d'exemple, hi ha qui es resisteix a menjar un plat de cols de Brussel.les, que pesa uns 225 grams, pel seu gust peculiar. En canvi, gairebé ningú no dubta de qualificar d'exquisidesa el mateix plat (saludable on n'hi hagi) després d'afegir-hi una petita quantitat de maionesa.

En el semàfor nutricional (vegeu la taula) s'inclouen 20 tipus de salses que es divideixen en tres grans grups:

  • Les "comodí", com la maionesa, el quètxup, la salsa rosa, la mostassa, la salsa brava o la barbacoa.
  • Els condiments per a amanides, com ara mostassa amb mel, salsa de iogurt, Cèsar, especial per a amanides o salsa còctel.
  • Les salses per a pastes, com la carbonara, la pesto, la de quatre formatges, la napolitana o la bolonyesa.
 

La mida de les racions incloses en el semàfor nutricional és diferent segons el tipus de salses. Així, una ració de salsa de tomàquet equival a 30 grams, mentre que una ració de maionesa, mostassa o salsa Cèsar -per exemple- està fixada en 15 grams, la meitat. Això és així perquè la quantitat de maionesa, mostassa o salsa Cèsar que necessitem per a condimentar una amanida o acompanyar un canapè és molt menor que la que utilitzem de salsa de tomàquet per a preparar un guisat o un plat de pasta.

En qualsevol cas, la primera salsa que s'ha d'esmentar és la salsa de tomàquet, ja que gaudeix de mala fama en certs àmbits, bé pel seu contingut en sal o per la seva aportació en sucres. La veritat és que si observem el semàfor, podrem constatar que és molt més saludable del que es pensa i que el consum habitual d'aquesta salsa no desequilibrarà l'alimentació, tret de si la ració utilitzada és molt alta. És el que passa en els nens, en els quals s'observa que aquesta salsa suposa una de les principals fonts de sal en la seva dieta. Per fortuna, en el mercat disposem de salses de tomàquet baixes en sodi que resulten una alternativa molt recomanable.

D'entre la resta de salses que s'han inclòs en la mateixa categoria que la salsa de tomàquet (les "comodí"), mereixen un esment a banda la maionesa, la salsa rosa o la salsa brava, pel seu contingut en greixos. Si no es respecta la mida de la ració o en consumim diverses vegades per setmana, és probable que desequilibrin l'alimentació pel seu notable contingut en greixos. No hem d'oblidar, a més, que aquestes salses fan molt més saborosos els plats, la qual cosa pot provocar que mengem més quantitat d'aliment del que hauríem consumit si no n'hi haguéssim afegit.

Quant al grup "condiment per a amanides", el semàfor nutricional només "s'encén" en els greixos totals per a la salsa Cèsar (que s'elabora amb oli, formatge i ou) i en els greixos saturats per a la salsa còctel (pel seu contingut en oli vegetal i rovell d'ou).

En les salses per a pastes, destaca la notable aportació de greixos totals i l'alt contingut de greixos saturats de la salsa carbonara. No sorprèn, ja que entre els seus principals ingredients destaquen la cansalada de porc, la cansalada viada i la nata. És una salsa, per tant, molt saborosa i d'agradable textura que val la pena reservar per a ocasions especials. Qualsevol salsa de formatge o elaborada amb formatge (com la salsa pesto) també aportarà bastants greixos totals i greixos saturats, així que convé moderar el seu consum, sobretot si es pateix d'hipercolesterolèmia, diabetis de tipus 2 o obesitat. Finalment, el contingut de sal en les salses amb formatge o en la salsa bolonyesa és destacable, per la qual cosa qualsevol persona amb hipertensió arterial o problemes cardiovasculars farà bé de reservar-les per a ocasions comptades.

 

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto