Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Medi ambient

Λ

Viure sense plàstic

Els "plasticarians" són persones que eviten el malbaratament de productes amb plàstic per reduir el seu enorme impacte

L'ús, o més aviat l'abús, del plàstic s'ha disparat les últimes dècades i està produint conseqüències negatives importants en el medi ambient, en la salut i en l'economia de tot el planeta. Els consumidors que reciclen els envasos plàstics al contenidor groc contribueixen a millorar aquesta situació, però el problema dels residus plàstics va més enllà dels envasos.

Al mercat es poden trobar multitud de productes i materials plàstics. Reduir-ne l'ús, com marquen les tres erres del consum ecològic, sembla per tant molt difícil, però no impossible. Cada vegada més ciutadans es converteixen en "plasticarians", com els va definir el diari The Independent. Es tracta de ciutadans que intenten evitar aquest material o, almenys, reduir-ne l'ús indiscriminat; especialment, els més nocius, com els productes d'un sol ús, l'aigua embotellada o les bosses de plàstic rebutjables.

Alguns d'aquests productes, fins i tot, demostren un activisme especial en pro d'un planeta amb menys deixalles plàstiques. Aquestes són algunes iniciatives particulars:

  • Chantal Plamondon i Jay Sinha són una parella canadenca que el 2006 va crear Life Without Plastic ('Vida sense plàstic') (http://www.lifewithoutplastic.com/store/), després d'uns anys pensant en la millor manera de contribuir a reduir la gran quantitat de residus plàstics generats a tot el món. En aquesta pàgina web s'ofereix tota mena d'informació i una completa botiga en línia amb centenars de productes de consum quotidià sense plàstic.
  • Beth Terry és una californiana que el 2007 va veure la foto d'una au morta a la platja amb restes de plàstics a l'interior. Impactada per això, va començar a reduir el consum de plàstic i a conscienciar la societat per mitjà del seu blog, My Plastic Free Life ('La meva vida sense plàstic', http://myplasticfreelife.com/); d'un llibre (Plastic Free), que ha rebut el suport de famosos com el músic Jack Johnson o l'actriu Rosanna Arquette; a més de crear vídeos, conferències, etc.
  • Sandra Krautwaschl és una fisioterapeuta austríaca que es va interessar per aquest tema després de veure el documental Plastic Planet de Werner Boote i d'afrontar les preguntes dels seus tres fills. Va convèncer la seva família per viure un mes sense plàstic i explicar-ho a la seva pàgina web Kein Heim für Plastik ('Llar sense plàstic', http://www.keinheimfuerplastik.at/) i al llibre Plastikfreie Zone ('Zona lliure de plàstic'). Assegura que no cal imposar-se prohibicions absolutes, sinó consumir menys i de més qualitat.
  • Javi Terrón, Marion de La Porte i Javier Barrios van crear el 2014, a Bilbao, Sinplástico (http://www.sinplastico.es/), una cooperativa que promou la reducció de l'ús indiscriminat del plàstic i consciencia sobre aquest problema. Des de la seva botiga en línia venen més de 400 alternatives sense plàstic per a nadons, la cura personal i la llar.

La invasió del plàstic

La producció anual de plàstics a escala mundial ha augmentat d'1,5 milions de tones el 1950 a 245 milions de tones el 2008, dels quals uns 60 milions corresponen a Europa, i s'espera que continuï creixent a un 5% anual, segons dades de la Comissió Europea. A Espanya, fa mig segle, cada ciutadà en consumia uns 300 grams anuals; en l'actualitat, 115 quilos.

Els plàstics s'elaboren en la gran majoria a partir del petroli, de manera que per utilitzar-los de manera massiva es contribueix a un ús insostenible d'un recurs no renovable i amb un impacte ambiental considerable en forma de contaminació o de canvi climàtic. Segons Manuel Maqueda, impulsor del web "El plàstic mata" (http://elplasticomata.com/), el plàstic triga fins a mil anys a biodegradar-se i de seguida es fragmenta en trossets que absorbeixen i acumulen contaminants tòxics. A més, assegura, tots els ecosistemes del planeta, fins i tot l'Antàrtida, sofreixen els seus efectes nocius. Des del seu web i des de l'ONG Plastic Pollution Coalition, Maqueda tracta de conscienciar sobre les conseqüències de l'ús incorrecte del plàstic.

La generació de residus plàstics és cada vegada més gran i no només s'acumulen en abocadors, on arriben bona part d'aquestes deixalles. El problema és especialment cridaner als mars i als oceans de tot el planeta. Per a Miquel Canals, investigador de la Universitat de Barcelona (UB) i partícip en un treball internacional de mostreig en mars europeus, «algunes àrees dels fons marins semblen autèntics abocadors».

Les xifres de l'acumulació de residus plàstics als ecosistemes marins són complicades de precisar. Un estudi recent, impulsat per l'organització 5 Gyres Institute, que lluita contra aquest problema, assegura que hi ha uns 5 bilions de plàstics surant als mars del planeta, unes 270.000 tones que podrien omplir uns 11.000 camions de transport internacional. Un altre sondeig, elaborat per un equip d'investigadors espanyols, és més prudent i estima aquesta quantitat en unes 10 vegades menys, una xifra en qualsevol cas preocupant.

En realitat, no hi ha illes flotants de deixalles plàstiques, com s'ha arribat a dir, sinó una cosa molt pitjor: «Sopes de plàstic en suspensió amb fragments d'una mida mitjana de quatre mil.límetres i bilions d'ells microscòpics -matisa Maqueda-, que maten més d'un milió d'aus marines i més de 100.000 mamífers marins i tortugues cada any».

L'impacte econòmic de la contaminació causada per les deixalles plàstiques ascendeix a uns 13.000 milions de dòlars, segons les estimacions més conservadores, donades a conèixer per Mette Løyche Wilkie, directora de la Divisió d'Implementació de Política Ambiental del Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA).

La realitat del plàstic

Consum

  • A Espanya, l'evolució en 50 anys del consum de plàstic per persona i any:
  • Actualitat: 115 quilos de plàstic.
  • Fa mig segle: 300 grams.

Conseqüències

  • Els grans perjudicats són els MARS i OCEANS del planeta perquè es creen sopes de plàstic en suspensió que, a l'any, maten:
  • Més d'1 milió d'aus marines.
  • Més de 100.000 mamífers marins i tortugues.

Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto