Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Tamara García Cid, professora de Comportament i Convivència amb Animals a la Universitat Autònoma de Madrid: "Tota relació entre animals i nens haurien de supervisar-la els pares"

 

Més d'hora que tard, els nens demanen una mascota. Llavors comencen els dubtes sobre la conveniència d'adoptar un animal quan els fills són petits. Quines precaucions hem de considerar? Tamara García Cid és psicòloga, professora de Comportament i Convivència amb animals a la Universitat Autònoma de Madrid i experta en teràpies assistides amb gossos. A més de revelar els perills d'adoptar una mascota amb nens petits a casa quan no es fa de forma responsable, també ofereix consells per a aconseguir una magnífica convivència entre els petits i els seus animals, perquè arribin a convertir-se en amics inseparables.

A Espanya, almenys 142.000 gossos i gats són abandonats cada any, segons un estudi de l'Observatori de la Fundació Affinity. Han d'adoptar els pares quan els seus fills els demanen una mascota?

Incrementar la família amb un animal és meravellós, però la decisió suposa una responsabilitat i no s'ha de prendre a la lleugera. Cal sospesar-ho i fer entendre al petit el canvi de rutina i les noves tasques que suposen l'arribada d'una mascota.

Visitar un conegut que ja convisqui amb un animal ens pot ajudar a prendre la decisió, servirà per a saber si per al nen la mascota és només un capritx o si es tracta d'un anhel més profund.

La Federació Europea de Fabricants d'Aliment per a Mascotes assenyala que, a les llars espanyoles, hi viuen 5,4 milions de gossos i 4 milions de gats. Quines lliçons aprenen els nens dels seus animals?

Compartir la vida amb un animal és una gran experiència per a un nen. El fet d'estimar un animal, de cuidar-lo, dormir-hi, acaronar-lo i jugar-hi implica una estimulació sensorial, mental, motora i emocional molt important en el desenvolupament infantil. L'animal també és una font de motivació per als petits: podem instar-los que facin els seus deures i, com a recompensa, els oferim jugar amb la mascota.

Quina és la recepta per a una bona convivència entre animals i nens?

Inclou aquests ingredients: passejos, jocs, estimulació i vincle. Els nens han de ser partícips de l'educació de l'animal i responsabilitzar-se de la seva cura. Les criatures es poden apuntar a activitats de grup amb la seva mascota, com ara agilitat canina, recorregut en pista d'obstacles, que uneix esport i joc amb el gos. A més, la feina del professional és essencial per a prevenir i solucionar possibles problemes de comportament de l'animal a casa, ja que aquests són una de les causes fonamentals dels abandonaments.

Què cal ensenyar a un nen sobre el seu animal?

Hi ha exercicis que ajuden els petits a identificar l'estat d'ànim de la seva mascota: esbrinar què diu quan mou la cua, quan posa les orelles cap endavant, cap endarrere, etc. Aquests jocs senzills ajuden el nen a desxifrar quan el seu animal està content o trist, quan vol marxar o quan vol jugar. Els pares han de fer entendre als nens quines són les necessitats de la seva mascota, explicar-los quines coses poden fer i quines no.

S'ha de fer involucrar els nens en la cura dels seus gossos i gats?

Sí, i com més es faci, millor. Malgrat això, les tasques dependran de l'edat del nen. Cal començar amb feines senzilles, com ara posar l'aigua o el menjar de la mascota, oferir-li els premis. També les sortides amb el seu animal són importants per als nens: hem d'ensenyar-los a gaudir-les i mostrar-los com han de passejar amb la corretja sense estrebades i sense fer-los mal.

Quin és l'error més freqüent que cometen els pares quan conviuen nens i animals a casa?

No supervisar el contacte entre els seus fills i els seus animals. Ens refiem per complet de les nostres mascotes, però aquestes poden aixecar-se, espantar-se, fer que el nen caigui o pegar-li amb la pota sense voler i fer mal. Tota la relació entre animals i nens hauria d'estar sota la supervisió dels pares.

Pot ser perillós per a un nen conviure amb un animal?

Sí, pot ser perillós. Per això és tan important la supervisió i la interacció guiada del nen amb la mascota. L'excés d'afecte d'un nen pot resultar molt aclaparador per a un animal, que pot tractar de defensar-se ensenyant-li les dents o mossegant. Els gossos avisen que estan molestos, però si els pares no saben llegir-ho, pot ser que al final mossegui com l'única forma d'alliberar-se.

Hi ha gossos i gats mainaders?

Sí, però no tots els animals són tan afectuosos, ni a tots els agrada el contacte. Per això, no hem de deixar-nos portar per l'aspecte físic de l'animal, sinó fixar-nos en el seu caràcter i deixar-nos assessorar. A més, els gossos petits poden semblar més manejables per als nens, però tenen més activitat. Els gossos grans, en canvi, solen ser més tranquils i resisteixen millor les abraçades i el contacte dels petits.

Llavors, recomana que els nens creixin envoltats de gossos o de gats?

Sí, sens dubte! Però tenint en compte tots els punts esmentats perquè, si no, hi ha moltes possibilitats que surti malament.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto