Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

Intolerància a la lactosa

La lactosa és un sucre present en la llet i en alguns productes lactis (els formatges curats en tenen molt poca). L'intestí prim produeix un enzim denominat lactasa que trenca la lactosa en glucosa i galactosa, i que passa a la nostra sang. Quan els nivells de lactasa són baixos, es produeix l'anomenada «malabsorció de lactosa», és a dir, que el nostre cos no absorbeix bé la lactosa perquè no s'ha pogut dividir en glucosa i galactosa. Si la «malabsorció de lactosa» és pronunciada, s'anomena intolerància a la lactosa. En aquest cas, la lactosa no digerida es manté en l'intestí més del normal i apareixen símptomes com molèsties abdominals, diarrea, inflor o flatulències. Solen ser símptomes lleus i passatgers, a diferència del que passa amb l'al.lèrgia a la proteïna làctica. Per a diagnosticar aquesta intolerància, el metge farà servir tècniques com el test d'hidrogen (després d'ingerir una beguda amb lactosa s'examina l'alè per a valorar la quantitat d'hidrogen que hi ha). És important saber, en tot cas, que nombrosos casos d'intolerància a la lactosa són transitoris (per trastorns digestius puntuals) i que les persones amb aquesta condició poden tolerar, en molts casos, quantitats moderades de lactis en la seva dieta (per exemple, un got de llet en una dosi única), com assenyala l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària.

 

El bisfenol A no és un risc

El bisfenol A (BPA) és un compost químic utilitzat en la fabricació de cosmètics i també de materials en contacte amb aliments, com ara recipients de plàstic o llaunes de revestiments protectors. Els residus de BPA poden migrar als aliments i a les begudes, i poden ser ingerits pel consumidor en petites quantitats. En diversos mitjans, s'ha postulat que el BPA és capaç de simular el comportament de les hormones, per la qual cosa en teoria podria exercir alteracions del metabolisme o estar relacionat amb malalties com la diabetis i alguns tipus de càncer. El 2006, l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA, en les sigles en anglès) va descartar totes aquestes possibilitats, però uns estudis recents han requerit una nova resposta. Així, el panel d'experts l'EFSA de materials en contacte amb aliments (Panel CEF) ha avaluat en profunditat la seguretat del BPA. El seu dictamen, com va ocórrer en 2006, torna a ser tranquil.litzador: el BPA no presenta riscos per a consumidors, amb independència de l'edat, si hem de jutjar pels nivells actuals d'exposició. Segons l'EFSA farien falta exposicions que superessin en més de cent vegades les actuals perquè es produïssin efectes adversos.

Aposta pels integrals

Els beneficis per a la salut associats al consum de cereals integrals (arròs, farina, pa i pasta integrals) van molt més enllà del seu paper conegut en la prevenció de trastorns digestius com el restrenyiment o la diarrea. Les evidències científiques que constaten la capacitat de prevenir malalties dels cereals integrals són aclaparadores. L'última anàlisi sobre aquesta qüestió, publicada en la revista JAMA Internal Medicine, ha revelat que prendre sovint cereals integrals pot disminuir la mortalitat poblacional fins en un 15%. Cada ració diària de cereals integrals (28 grams) es va associar a una disminució de la mortalitat total d'un 5% i de la mortalitat cardiovascular d'un 9%. En l'estudi, també es va constatar que substituir la carn vermella per cereals integrals pot disminuir la mortalitat fins en un 20%. Per tot això, val la pena recordar que la nostra alimentació s'ha de basar en el consum freqüent d'aliments vegetals poc processats. Convé, així mateix, passar a consumir arròs, pa, pasta i farina integrals. El sabor i la textura no s'alteren, però els seus beneficis potencials per a la salut es multipliquen.

Quan donar exemple és el millor argument

Donar bon exemple als nostres fills és fonamental. Així, pretendre que un nen s'alimenti de forma saludable mentre els pares segueixen una dieta desequilibrada és una incoherència que als nens no se'ls escapa i que pot pesar més que qualsevol consell. Diversos estudis han constatat que l'exemple dels pares és una eina molt important per a aconseguir que els nens s'alimentin de forma saludable. Un d'ells, publicat al maig de 2013 en la revista científica American Journal of Clinical Nutrition, va comprovar que el fet que els pares o cuidadors adoptin hàbits alimentaris saludables es pot traduir en una dieta infantil sana. La recerca va constatar que resulta útil encoratjar el nen a menjar de forma sana, però sempre sense fer servir la força, les recompenses o els càstigs. Atès que tant l'alimentació dels adults com la infantil s'allunyen de forma progressiva d'un patró de dieta sana, predicar amb l'exemple es traduirà en beneficis per a pares i fills. Una manera recomanable de transmetre uns bons hàbits és incrementar el nombre d'àpats compartits amb els menors. Les recerques disponibles confirmen que menjar sovint en família s'associa a una millor qualitat de la dieta infantil.

 

El meu fill de 13 anys té bastant acne. El problema és que li encanten els lactis: menja iogurt amb cereals per esmorzar, iogurt líquid per berenar i, després de sopar, pren cereals amb iogurt. Però el metge ens ha recomanat eliminar-los de la dieta perquè són grassos i, pel que sembla, agreugen l'estat en què es troba el brot d'acne. Hi ha aliments que contribueixin que l'acne vagi desapareixent?

El iogurt no és en absolut un aliment gras. Sigui com sigui, des de fa molts anys, es debat sobre si els aliments grassos o ensucrats contribueixen al risc de patir acne. El 1930, es va culpar la xocolata i el sucre o els aliments ensucrats de l'acne. També es deia que la falta de iode causava aquest trastorn. En canvi, cap al 1960 es va revisar aquesta qüestió i es va concloure que aquesta relació no existia. El debat no va acabar aquí. Alguns treballs científics publicats entre el 2005 i el 2008 van suggerir una certa relació (però no gaire clara) entre l'acne en adolescents i el consum de productes làctics. Però els estudis no eren de gran qualitat, ja que no permetien dilucidar si els lactis eren la causa de l'acne o era una simple coincidència. És per això que, ara com ara, cap comitè científic o autoritat sanitària no desaconsella els lactis per la seva suposada relació amb l'acne. La recerca més recent sobre aquesta qüestió és la publicada en la revista Pediatrics el 2013. L'estudi, titulat Recomanacions basades en l'evidència per al diagnòstic i el tractament de l'acne en pediatria conclou que no hi ha evidències clares sobre possibles manipulacions dietètiques que millorin l'acne. En tot cas, consumir molts lactis desplaçarà el consum dels aliments que han de formar la base d'una dieta saludable: els d'origen vegetal poc processats. Convé que, a casa, hi hagi una gran varietat de fruites, hortalisses, llegums, fruites seques no saladers i cereals integrals (pa, pasta, arròs o farina integrals).

M'agradaria saber quins aliments són els que més gasos produeixen per a evitar-ne la ingesta. No sé per què, però a la nit, mengi el que mengi, se m'infla bastant la panxa. Pot ser que sigui perquè solc menjar amanida per sopar. És el que m'han comentat.

Per començar, ha de saber que no només és normal, sinó que a més és desitjable produir gasos. Segons el Col.legi Americà de Gastroenterologia, una prova de salut intestinal és emetre de 10 a 20 gasos al dia. Una dieta rica en aliments d'origen vegetal genera més producció de gasos per part del nostre intestí. Això pot ser molest, però més molestes són les malalties que prevé aquesta dieta: càncer de còlon, diabetis, hipertensió, hipercolesterolèmia i un llarg etcètera. La formació de gasos, excepte si hi ha una patologia de base, és bon senyal, atès que és la prova que el nostre intestí alberga una flora beneficiosa i que el ritme de defecació es mantindrà millor. Si la quantitat de gasos és molt elevada o molt molesta, és molt probable que sigui a causa d'un increment brusc de la ingesta d'aliments d'origen vegetal poc processats, sobretot cereals integrals, llegums o fruites seques. Això ocorre perquè la flora intestinal no està acostumada a una dosi més alta de fibra dietètica. Si n'augmentem el consum de forma progressiva, la tolerància serà més alta. Altres consells que poden ajudar són: cuinar bé els llegums, distribuir les ingestes, mastegar bé, evitar les begudes carbonatades o la cervesa i demanar ajuda per a deixar de fumar (en cas que tingui aquest hàbit). Finalment, hi ha aliments que fan que els gasos tinguin més mala olor. Són els ous, la carn i les crucíferes (col, coliflor, cols de Brussel.les, etc.).


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto