Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: iogurts: Iogurt, un incondicional a la nevera

De diferents sabors, formats i preus, aquest producte aporta proteïnes de qualitat i quantitats notables de calci. El seu consum ha augmentat molt els últims anys. Avui, de mitjana, un adult en pren 53 grams al dia i un nen, 120 grams

No és del tot clar quan i on es va originar el iogurt, però sí que sembla consensuat com va aparèixer a les nostres vides. El "quan" es pot remuntar a milers d'anys, en alguna de les moltes ocasions en què els nòmades transportaven la llet fresca. Ho feien en sacs elaborats amb pell de cabra i la calor, juntament amb els bacteris presents en aquests sacs, van fer que la llet fermentés i la van convertir en iogurt.

Pel que fa a l'"on", alguns historiadors situen l'origen als Balcans (a Bulgària o a l'Àsia central), mentre que molts altres apunten a Turquia. Una pista important per a donar crèdit a aquesta última hipòtesi és que el nom "iogurt" prové del terme turc "jugurt", relacionat al seu torn amb "jogmak", un verb ja obsolet en aquest idioma, però que es traduiria com "quallar" o "coagular".

El que sí que se sap és que la tècnica de la fermentació, com la que produeix el iogurt, va ser una de les primeres estratègies utilitzades pels humans per a preservar els aliments en bon estat durant molt de temps. Conservar els nutrients de la llet com ho fa el iogurt (o altres derivats lactis), ha estat molt important en la història de la nutrició humana.

 

Ara bé, en l'actualitat, el iogurt és un incondicional de les nostres neveres. Per a explicar aquesta evolució, cal remuntar-se als escrits més antics, que atribueixen aquesta tasca a l'escriptor, naturalista i militar Plini el Vell (nascut l'any 23 de nostra era). Plini va escriure que certs "pobles bàrbars" sabien com "espessir la llet en una substància amb una acidesa agradable". Un segle més tard, el metge Galè de Pèrgam (nascut a Grècia l'any 130) va atribuir efectes beneficiosos al iogurt per als problemes d'estómac. Malgrat això, no va ser fins a començaments del segle XX que aquest aliment va començar a formar part habitual de l'alimentació de la població. Ho va fer, en gran manera, gràcies a Isaac Carasso, el primer empresari que va comercialitzar el iogurt el 1919. Carasso va fundar un petit negoci de iogurts a Barcelona i va denominar la seva empresa Danone, en honor d'un dels seus fills, anomenat Daniel (encara que l'apel.latiu familiar que rebia el nen era "Danón"). La marca es va expandir als Estats Units sota la denominació (encara vigent) "Dannon". L'èxit de la iniciativa de Carasso és fora de dubte. Avui, hi ha moltes més marques comercials de iogurt al món, això per no parlar de les nombroses varietats que es troben al mercat. Tantes que, de vegades, és difícil trobar en un supermercat un iogurt natural.

Al món

El iogurt s'ha elaborat de forma tradicional a partir de la llet de vaca, d'ovella o de cabra. El "quefir", elaborat amb llet de vaca, és conegut com "iogurt búlgar" i els seus orígens se situen a la zona del Caucas. El "koumis", per la seva banda, nascut a l'Àsia central, també s'elabora amb llet de vaca, encara que s'hi pot utilitzar llet d'egua. Als països anglosaxons, el "buttermilk" (llet de mantega) sempre s'elabora amb llet de vaca. Hi ha molts altres lactis fermentats al món, com el "tarho", a Hongria; el "biokys", a la República Txeca; o el "dadhi", a l'Índia. Cadascun compta amb diversos soques de microorganismes que li atorguen unes característiques particulars d'aroma, textura, acidesa i, per descomptat, sabor.

Un gran assortiment

 

El iogurt natural tradicional ha donat pas a una llarga llista de productes fermentats. En primer lloc va néixer el iogurt ensucrat, seguit del iogurt amb sabor de fruites o amb trossets de fruites (tots dos ensucrats). Més tard, van aparèixer el iogurt desnatat i el iogurt amb edulcorants acalòrics. Quan semblava que l'assortiment de iogurts ja havia tocat sostre, van néixer els iogurts líquids, els iogurts "bífidus", amb L-Casei, amb fibra dietètica o amb esterols vegetals (substàncies que poden disminuir les xifres de colesterol). No hi ha proves científiques sòlides, segons l'Autoritat Europea de Seguretat Alimentària, que facin pensar que diferents soques de microorganismes ("bífidus", "L-Casei", etc.) exerceixin beneficis clars sobre la salut. Per la seva banda, els iogurts amb esterols o estanols vegetals (fitoesterols o fitoestanols) sí que poden disminuir les xifres de colesterol entre el 7% i l'11,3% en persones amb hipercolesterolèmia, després de 2 o 3 setmanes. Així i tot, convé que el consum d'aquests productes es faci amb assessorament dietètic o mèdic i cal no oblidar que prendre'n més quantitat no aconseguirà una reducció més gran.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto