Saltar el menú de navegació i anar al contingut

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Actualitat i oci > Tema de portada

^

Les dades, informacions, interpretacions i qualificacions que apareixen en aquesta informació corresponen exclusivament al moment que es van realitzar i tenen, per tant, una vigència limitada.

Enquestades 1.700 persones per a avaluar els hàbits alimentaris i les característiques dietètiques de la població en relació amb la seva salut: Només un 11% dels enquestats canvia la seva dieta per malalties cròniques

  • Els qui han modificat els seus hàbits alimentaris els últims 6 mesos solen reduir la ingesta de sal i d'aliments rics en greixos
  • Un 29% dels entrevistats sofreix una malaltia crònica: les més comunes estan relacionades amb nivells alts de tensió arterial i colesterol

Quants àpats fem? Com mengem?

3 àpats al dia

A hores d'ara, l'alimentació és un tema fonamental que està en boca de tothom. I no només entre la població i la comunitat científica, també és un tema al qual es recorre amb especial freqüència en els mitjans de comunicació (digitals o tradicionals). Cada avanç, cada descobriment i cada pas que es fa en les ciències de l'alimentació i de la nutrició, en les últimes dècades, revela la importància que té portar una alimentació adequada com una de les millors vies de promoció de la salut i del benestar físic i emocional.

Una de les recomanacions principals dels nutricionistes per a seguir una alimentació saludable és distribuir les ingestes del dia en 5 preses. L'objectiu és aconseguir que el cos disposi, durant tota la jornada, de l'energia suficient per a afrontar l'activitat diària. També facilita la digestió i evita els afartaments en arribar al dinar o al sopar amb molta gana.

 

Tanmateix, segons ENPE, malgrat aquest consell, els enquestats continuen distribuint les seves ingestes diàries en tres àpats principals: esmorzar, dinar i sopar. Només el 33% fa diàriament l'esmorzar de mig matí i un altre 37% també berena cada tarda.

Així, l'esmorzar mereix una atenció especial. La seva importància es troba en el fet que aporta els nutrients i l'energia que l'organisme requereix en despertar. Després de 10 o 12 hores de dejuni, el cos necessita "gasolina" per a realitzar bé les activitats diàries.

En l'estudi, el 90% dels enquestats van assegurar que esmorzaven tots els dies, però un 10% va indicar que no sempre duu a terme aquesta rutina (d'aquests, el 2% admet que mai no pren res quan es lleva).

Per etapes d'edat, s'observen diferències importants. Entre els menors, mentre que el 94% dels més petits (de 3 a 8 anys) esmorzen tots els dies, aquesta proporció descendeix fins al 89% quan pertanyen al període de 9 a 18 anys. També es perceben diferències en l'edat adulta: un 88% dels entrevistats d'entre 19 i 64 anys esmorzen diàriament, una proporció que augmenta fins al 98% quan són més grans de 65 anys.

Amb tot, hi ha determinats factors que influeixen en les conductes alimentàries de la població. Entre d'altres, elements geogràfics, socioculturals i econòmics. La disponibilitat d'un determinat aliment circumscrit a una regió facilita la tradició en el seu consum: en regions costaneres el consum de peix serà més freqüent que en les de l'interior. També les particularitats del clima, l'orografia i el tipus de terra, entre d'altres, són elements que han condicionat la disponibilitat d'aliments concrets en una regió determinada i, per tant, el seu consum.

De la mateixa manera, aspectes religiosos i culturals han promogut des de fa anys diferents hàbits alimentaris: la prohibició d'alguns productes per part de determinades creences, la seva forma de preparació o de presentació o els horaris estableixen una sèrie de criteris que defineixen els costums d'un grup.

Les formes de menjar

La durada de l'àpat, menjar acompanyat o no, el caràcter d'aquesta companyia, l'entorn més o menys sorollós, menjar mentre es veu la televisió, la presentació del menjar en el plat i, en general, l'entorn condicionen la forma de menjar i la salut del comensal a llarg termini. L'estudi ENPE també ha analitzat algun d'aquests aspectes. En concret, la durada, la companyia i les activitats que es fan mentre es menja.

En primer lloc, un 49% de les persones entrevistades triguen habitualment menys de 10 minuts a esmorzar. Un altre 40% allarga aquest període fins als 20 minuts. Al dinar, se li dedica més temps. Un 47% hi dedica entre 20 i 30 minuts i un altre 20%, entre 30 i 45 minuts. El sopar, en canvi, dura menys. El 35% hi dedica entre 10 i 20 minuts i el 42% entre 20 i 30 minuts. Tots aquests temps s'allarguen lleugerament durant el cap de setmana. En segon lloc, l'esmorzar és l'àpat del dia que se sol fer en solitari amb més freqüència: el 41% dels enquestats assegura que ho fa així. En canvi, durant el cap de setmana, sol estar acompanyat de la família (en el 31% dels casos). Tant el dinar com el sopar es fan de manera més freqüent en família (ho indica el 37% dels enquestats i el 45%, en els seus moments respectius). Per descomptat, durant els caps de setmana, aquest costum augmenta. Finalment, es va consultar els individus de l'enquesta sobre els seus hàbits a taula. La majoria afirma que, mentre esmorza, dina o sopar sol veure la televisió (el 43% en l'esmorzar i al voltant del 65% en el dinar i el sopar) i també sol conversar amb els seus acompanyants (el 40% en l'esmorzar i al voltant del 52% en el dinar i en el sopar). Així mateix, hi ha l'hàbit d'escoltar la ràdio durant l'esmorzar en aproximadament el 10% de les persones enquestades.

Qui són?

Del total de 1.700 individus entrevistats, el 57% són dones. Per grups d'edat, el 71% té entre 19 i 64 anys, el 17% té 65 anys i més, i la resta són menors d'edat (un 8% entre 9 i 18 anys i un 4% entre 3 i 8 anys). Les dues variables, sexe i edat, són representatives de la població espanyola.

 

A més, el 51% dels entrevistats tenen estudis mitjans o superiors, el 32% té una educació obligatòria i un altre 17% no ha completat Primària, EGB o el graduat escolar. En matèria laboral, és destacable que el 26% no té feina. Tot i això, el 67% estudia o treballa: el 18% es dedica a les feines domèstiques o és cuidador, el 14% és professional o empleat estable, el 11% és treballador manual qualificat i el 7% no qualificat, el 8% és autònom, l'1% treballa en el negoci familiar i, finalment, un 8% és estudiant. D'altra banda, un altre 7% és pensionista.

Finalment, pel que fa al tipus de llar, només un 10% viu sol. El 37% ho fa amb el cònjuge o la parella i el 51% amb familiars (el 26% amb fills, el 16% amb pares i el 9% amb germans). La resta, un 2% conviu amb altres persones que no són família o parella.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto