Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Nicolás Palacios, president de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments: "Els bancs d'aliments ajuden 1,5 milions de persones, però cada any augmenta el nombre de necessitats"

 

Nicolás Palacios és, des d'abril, el nou president de la Federació Espanyola de Bancs d'Aliments. Aquesta institució reuneix 55 bancs d'aliments distribuïts pel territori espanyol i compta amb un Premi Príncep d'Astúries de la Concòrdia. Teixida amb la feina de 2.700 voluntaris estables (i prop de 85.000 esporàdics), aquesta gran xarxa solidària gestiona cada any 120 milions de quilos de menjar que eviten que 1,5 milions de persones passin gana a Espanya. En un país amb vora 4,5 milions d'aturats, segons les últimes dades del Ministeri d'Ocupació, la seva feina encara és molt necessària: "La recuperació econòmica de què parlen encara no la percebem", assegura Palacios.

Quin és el principal objectiu dels bancs d'aliments d'Espanya?

Hi ha dos objectius fonamentals. El primer és ajudar els necessitats, aconseguir que puguin gaudir, almenys, d'un àpat diari. El segon repte és lluitar contra el malbaratament d'aliments, que és enorme. Les dades diuen que el 40% del menjar i els béns consumibles a Espanya es malgasta i acaba a les escombraries.

Cada espanyol malgasta 63 quilos de menjar a l'any, segons la FAO. Mentre que tres milions de ciutadans viuen en situació de pobresa severa, segons Càritas.

És urgent frenar aquest malbaratament d'aliments. Una gran proporció es malgasta a les llars espanyoles. Tanmateix, de moment, és complicat actuar en aquest àmbit. A la Federació tenim un nou projecte per a aprofitar el que les grans superfícies i els supermercats d'Espanya anomenen minves o descarts, i que acaben a les escombraries. Per posar-ho en marxa, estem en contacte amb el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, encara que alguns bancs d'aliments ja estan fent les seves proves.

Quants quilos de menjar recull i reparteix la Federació a l'any?

L'últim any hem repartit 120 milions de quilos d'aliments entre 1,5 milions de persones. Signifiquen 80 quilos de menjar per persona i any.

Són suficients?

Per desgràcia, no. La quantitat de menjar necessària perquè una persona pugui menjar una vegada al dia és de 100 quilos per persona i any. El nostre objectiu és aconseguir aquesta xifra. Cada any augmenta el nombre de necessitats però, per desgràcia, els quilos d'aliments disponibles no creixen al mateix ritme. Això ens preocupa i estem lluitant per revertir aquesta situació.

Com és el seu procés de treball?

Amb els nostres propis mitjans, recollim la mercaderia que ens ofereixen, allà on sigui. En aquest punt, és fonamental la feina dels voluntaris. Per exemple, poden trucar-nos d'un mercat a les 6 del matí perquè tenen un sobrant. Un voluntari del banc gestiona la trucada i organitza un petit equip per a recollir la mercaderia. També hi ha empreses privades que ens ajuden a transportar la mercaderia per Espanya sense cap cost. Això ens proporciona una gran mobilitat.

I, d'allà, a les persones necessitades.

Això és. Distribuïm la mercaderia per mitjà d'entitats benèfiques que tenen contacte directe amb les persones necessitades. Els dotem d'aliments i elles els els fan arribar. El producte no perible (llegums, arròs, pasta), el lliurem una vegada al mes i el perible (fruites, verdures, peix, carn) s'ha de repartir immediatament.

La pobresa afecta un de cada cinc adults i un de cada quatre nens a Espanya, segons l'Enquesta de Condicions de Vida de l'INE. Hem passat el pitjor de la crisi?

La ministra d'Agricultura, Isabel García Tejerina, em preguntava fa poc si notava una millora de la situació econòmica. La veritat és que no, els nostres necessitats no ho perceben encara. El Banc d'Aliments ha passat en dos anys d'atendre un milió de persones, el 2011, als 1,5 milions de persones actuals. És mig milió de persones més. Mentre l'atur continuï en els nivells actuals, el nombre de necessitats no baixarà.

Què és el projecte "Gran Recapte d'Aliments"?

És una enorme col.lecta de menjar als supermercats. En dos dies, podem recollir 18 milions de quilos d'aliments, per això la importància que té. Necessitem prop de 84.000 persones. Semblen moltes, però sempre apareix gent disposada a ajudar. És una meravella, perquè els ciutadans han fet el projecte seu. Especialment des de l'arribada de la crisi. En un mateix centre, el mateix mes, amb les mateixes persones voluntàries treballant, recollim dues o tres vegades més que abans.

EROSKI acaba de rebre el premi Espiga d'Or. Quina és la importància de la feina de la iniciativa privada als bancs d'aliments?

Aquest premi, el donem a les entitats que més col.laboren amb el nostre projecte. El grup EROSKI va signar el primer acord amb el Banc d'Aliments de Biscaia el 1997. Després, aquesta col.laboració s'ha estès també a la Federació. Necessitem aquesta iniciativa privada per a complementar i captar els aliments que menys tenim, per exemple, llegums.

La Fundació EROSKI també col.labora aquest Nadal amb la Federació.

És un projecte conjunt que es materialitza per mitjà de les Bosses Solidàries i de la campanya "Un Euro per Client", que ens permetrà reunir més aliments. El Nadal és un moment sensible. Hi ha molta necessitat i estem rebent una allau de gent que necessita menjar.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto