Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Jesús Manzano, director executiu de la Fundació Amics de les Abelles: "Les abelles estan en declivi a tot el planeta"

 

El declivi de les abelles és un indicador del dany que sofreix el seu entorn natural. Així ho assegura Jesús Manzano, director executiu de la Fundació Amics de les Abelles, una organització que treballa per protegir i recuperar aquests insectes. Segons aquest expert, es tracta d'un problema global que afecta també Espanya, encara que les dades aportades al nostre país no reflecteixen la realitat, ja que molts apicultors no declaren la mort de part dels seus ruscs per no perdre les subvencions de la UE.

Què els passa, a les abelles?

El seu declivi és un símptoma dels abusos de l'agricultura industrial i el seu cercle viciós de monocultius extensos, adobs artificials, tòxics contra les plagues i eliminació de la biodiversitat. Per a una major productivitat, el camp es converteix en fàbriques d'aliments uniformes.

La UE ha imposat una moratòria d'ús per a diversos pesticides. Serà suficient?

A més dels neonicotinoides, creixen les sospites sobre altres agents tòxics comuns als camps. Es requeriran llargs informes científics i lentes legislacions, mentre les abelles i milers d'espècies pol.linitzadores perden la batalla de la vida després d'una evolució de cent milions d'anys.

Per què són tan importants les abelles?

Les abelles són indicadores de la salut dels nostres ecosistemes i l'anella terrestre que garanteix la reproducció de les plantes. L'impacte econòmic no és inferior, ja que el 84% de la collita europea depèn de pol.linitzadors. Sense elles, no sobreviurien plantes importants per a l'ésser humà, com l'arròs.

Quin és el seu estat actual?

Estan en declivi a tot el planeta, excepte en algunes zones aïllades. Els apicultors amb prou feines aconsegueixen reposar les seves pèrdues. A més, la demanda d'abelles creix a més velocitat que l'oferta. Hi ha llocs sense abelles i els camperols pol.linitzen a mà cada flor de pomeres, ametllers, etc. La Xina té tres grans regions sense pol.linitzadors.

I a Espanya?

Segons l'última enquesta europea, la mortalitat és inferior que als països del nord. Però molts apicultors no declaren la mort de part dels seus ruscs per no perdre les subvencions de la UE per a medicaments. Les regions dependents d'usos agraris intensius són les que més sofreixen, encara que afecta tot el territori peninsular. Les abelles tenen una enorme mobilitat a Espanya, a causa de l'intercanvi de ruscs i del destacat mercat de la transhumància.

Es parla de la vespa asiàtica com una amenaça més. Fins a quin punt?

Aquesta espècie invasora, la vespa velutina nigritorax, és una amenaça certa al sud de França, al nord de Portugal i, a Espanya, a la cornisa cantàbrica i a les regions pirinenques. Aquesta vespa grossa acaba amb un rusc en poques hores per alimentar amb abelles les seves larves. Hi ha plans d'actuació en totes les zones afectades i s'espera frenar la seva expansió. Des dels mitjans de comunicació i Internet, es fomenta la persecució de la vespa xana (vespa crabro), que, a més d'innocent, és la nostra principal arma de contenció, ja que defensa el seu territori enfront de l'invasor.

Es pot viure de l'apicultura?

Espanya és el principal productor de mel d'Europa. Hi ha 23.000 apicultors, dels quals només el 20% tenen explotacions professionals. Andalusia, Extremadura i València concentren el 62% del sector. L'extracció de la mel centra el 90% del negoci, a diferència d'altres països, diversificats amb la resta de productes del rusc: pròpolis, cera, pol.len, gelea reial, cria d'abelles o l'apitoxina , el seu verí. Per a mantenir una explotació que permeti l'autoocupació, cal aportar entre 50.000 i 80.000 euros. Les abelles no són fàcils de governar. Molts apicultors novells abandonen el primer any. Cal estudiar molt i treballar almenys un any com a voluntari als ruscs d'un professional experimentat.

Quines mesures s'haurien de prendre per a millorar l'estat de les abelles?

Les mateixes que per a millorar la salut i la seguretat alimentària de les persones. Cal induir un canvi en el model de producció agrària. Amb més diversitat de plantes, es necessitaran menys tones de químics. També fa falta un pla de formació dels apicultors i una legislació sanitària que forci els aficionats a notificar les malalties de les seves abelles i a aplicar les mesures adequades.

En alguns països es posen ruscs a les ciutats per a salvar les abelles i produir mel de qualitat. Què en pensa?

Les abelles tenen més salut a les ciutats, als seus parcs i espais tenen més diversitat floral i molts agrotòxics hi són prohibits. L'experiència d'altres països no es pot comprovar encara a Espanya: la legislació prohibeix la seva presència a les ciutats. Si arribés el moment, caldria evitar introduir espècies que no tenen res a veure amb el nostre ecosistema. En tot cas, només es poden esperar beneficis per a tothom.

Què hi poden fer els ciutadans?

Limitar l'ús de productes químics-fitosanitaris, assegurar el subministrament d'aliments de qualitat per als pol.linitzadors, fer costat a l'apicultura, crear consciència per influir en l'agricultura, en les autoritats i empreses i construir xarxes per treballar junts.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto