Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Concepción Ornosa, professora de la Universitat Complutense de Madrid experta en abelles: "Si es prenen les mesures necessàries, les abelles no han de desaparèixer"

 

Recerques científiques d'arreu del món demostren una gran reducció de la quantitat d'abelles de la mel i la desaparició de moltes altres espècies d'aquests insectes. Concepción Ornosa, professora de la Universitat Complutense, ha elaborat diversos d'aquests estudis i assenyala les causes i els problemes que origina la pèrdua d'abelles, uns animals essencials per al medi ambient i l'economia. Lluny d'alarmismes catastrofistes que apunten la fi de la humanitat si desapareixen les abelles, aquesta experta explica les mesures que es poden prendre per a millorar l'estat d'aquests éssers vius.

Per què preocupen les abelles?

El 2006, als EUA i en altres països es va detectar un "col.lapse de les colònies", ruscs que de sobte es quedaven sense abelles. La pol.linització dels cultius agrícoles mou molts diners als EUA, així que van saltar les alarmes i es van iniciar centenars de recerques a tot el món. Les de la mel (Apis mellifera) no són l'única espècie d'abella: hi ha més de 20.000 espècies silvestres, més importants fins i tot per als ecosistemes. Per exemple, els abellots, que pol.linitzen millor que les de la mel. D'aquest total, han desaparegut moltes arreu del món i d'altres estan en perill crític. A la península Ibèrica ja no hi ha espècies que hi havia fa 30 anys.

Per què són tan importants, les abelles?

Segons l'Organització de Nacions Unides per a l'Alimentació i Agricultura (FAO), les abelles pol.linitzen dos terços del nostre menjar. Si els éssers humans haguéssim de fer la tasca de pol.linització de les abelles de la mel, ens costaria uns 30.000 milions d'euros a tot el món. El 2012, la FAO va xifrar aquest cost per a totes les abelles en 265.000 milions d'euros.

S'ha dit que sense abelles la humanitat desapareixeria. És cert?

Aquesta afirmació s'ha atribuït a Einstein, sense saber si realment la va dir. No és comprovable, i segurament no desapareixeran totes, perquè sempre hi haurà unes espècies que substituiran unes altres. Ara bé, es perd biodiversitat i això mai no és bo. Hi ha espècies de flora amenaçada perquè desapareixen les abelles que només pol.linitzen aquestes flors. Si es prenen les mesures necessàries, les abelles no han de desaparèixer.

Per què desapareixen?

Per multitud de factors: malnutrició per presència de monocultius i intensificació agrícola com el cereal, del qual no poden alimentar-se; ús de pesticides, especialment, els neonicotinoides; paràsits que es transmeten ràpidament als ruscs, com l'àcar Varroa o el fong Nosema ceranae; pèrdua de pasturatges i praderies; construccions humanes i homogeneïtzació del paisatge.

Com afecta el "col.lapse de les colònies"?

Afecta més uns països que d'altres. El projecte europeu STEP assenyala que Finlàndia o el Regne Unit només tenen el 25% de les abelles de la mel que necessitarien per a la pol.linització. A França o Alemanya, oscil.la entre un 25% i un 50%. A Espanya, encara es conserva un 70 %. En els casos més seriosos, per fer-hi front hauran d'utilitzar abelles d'altres llocs, a més de mesures preventives.

A Espanya, quins són els factors més amenaçadors per a les abelles?

El Centre Agrari de Marchamalo (Guadalajara) ha demostrat que, en les abelles de la mel, el més important és el fong Nosema ceranae. En els abellots, de la seva banda, són els pesticides i la pèrdua de pasturatges.

La UE ha prohibit tres dels pesticides neonicotinoides. Fins a quin punt són nocius?

Afecten les respostes neurològiques de qualsevol insecte, no només les plagues dels cultius. Els agricultors els han utilitzat els últims anys amb gran intensitat perquè no són tòxics per a l'ésser humà. Alguns estudis assenyalen que s'han utilitzat dos terços més del necessari. A més, penetren en tota la planta, es transmeten per l'aigua i el vent, i els seus efectes duren setmanes i fins i tot mesos. El pol.len i el nèctar contaminats que mengen i recullen les abelles també provoquen la mort de les seves companyes que l'ingereixen al niu.

Des del sector agrícola s'han sentit crítiques a la UE.

La moratòria de la UE impedeix usar tres de nou neonicotinoides durant tres anys per estudiar la seva evolució (si bé se sap que el seu efecte és real). Els agricultors tenen altres sistemes, com el control biològic amb insectes parasitoides que acaben amb les plagues. A més, no poden abusar dels plaguicides, especialment, quan les flors no estiguin obertes, i evitar les fumigacions aèries.

Quines mesures s'haurien de prendre per a millorar l'estat de les abelles?

Disminuir els pesticides, seguir investigant, restaurar pasturatges, praderies i paisatges naturals, introduir en els cultius zones de vegetació natural amb flora local o restaurar pol.linitzadors d'espècies autòctones si han desaparegut o disminuït.

Què hi poden fer els ciutadans?

Respectar les abelles, valorar la importància dels insectes en general. Ens han educat malament en la por dels insectes. Una abella no té interès a picar-nos. Si ens espantem i li donem un cop de mà pot ser que sí. Si estem quiets ens ignoren.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto