Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Guia de compra: embotits: Embotits, tradició gastronòmica que es renova

Han aportat sabors i textures a la dieta al llarg de la història, a més de permetre millorar la capacitat de conservació i seguretat dels productes carnis. Pocs aliments poden presumir d'haver estat presents en tantes èpoques històriques, en tants berenars i en tantes taules com els embotits. Solució humil moltes vegades -refrigeri en llargues jornades de treball i molts parcs infantils-, els embotits formen part de la nostra cultura gastronòmica, de la literatura costumista, de la infància, del passat i del present. Potser per això els historiadors no es posen d'acord en l'origen d'aquest senzill aliment, per bé que és clar que és molt antic: algunes fonts apunten a l'època romana, mentre que d'altres es remunten a centenars d'anys abans de Crist. On sí que hi ha consens és que el seu descobriment va ser, com moltes altres troballes, fortuït: la cerca de la comoditat en la manipulació de la carn degué portar a l'ús d'embolcalls a base de budells d'animals per a transportar-la. El budell natural conté substàncies que, a més d'ajudar en la curació i la conservació de la carn, milloren el seu sabor. La clau, en tot cas, es troba en l'ús de salnitre (nitrat de potassi), que preserva la carn, a més de proporcionar-li un color rosat-vermellós.

El concepte d'aquest aliment és senzill: es tracta de l'intestí net d'un animal farcit de carn (en general, de porc) condimentada amb espècies i altres ingredients. En l'actualitat, la carn no sempre està "embotida" dins d'un intestí, sinó també en la membrana d'altres vísceres o en cobertes sintètiques comestibles. Encara més, tant en l'àmbit acadèmic com als mercats i xarcuteries, s'inclou en la categoria d'"embotits" altres carnis processats, des del pernil curat i el pernil cuit fins a la vianda freda de pit de gall dindi o el bacó fumat.

Revolució al món de la xarcuteria?

Els embotits no solament han aportat sabors i textures a la dieta al llarg de la història, també han permès millorar la capacitat de conservació i seguretat dels productes carnis. Això s'aconsegueix gràcies al procés d'elaboració i a l'ús d'ingredients com la sal, els nitrits i altres conservants. Així, en el passat, els embotits permetien a les famílies conservar durant tot l'any la carn de la matança del porc. Resulta curiós constatar que, en la majoria dels casos, l'origen dels diferents tipus d'embotits està relacionat amb les condicions ambientals de la regió en la qual es van crear. Els embotits crus-curats (com el xoriço, el fuet o la llonganissa) es van originar sobretot al sud d'Europa, on és poc probable que es facin malbé gràcies al clima càlid. El nord d'Europa, en canvi, va crear els embotits que no es consumeixen crus, sinó cuinats, com les salsitxes, que en un ambient càlid es conservarien durant poc de temps.

La preparació i l'elaboració d'embotits era, fins fa uns anys, una pràctica els secrets de la qual es transmetien a través de les generacions. El porc es criava i es matava a casa, i amb aquest s'elaboraven embotits tradicionals per pura necessitat de subsistència. La seva aparició en el circuit comercial no es va produir fins que no va florir la indústria i, amb aquesta, les migracions multitudinàries des dels pobles cap a les ciutats. Aquest canvi es va acompanyar de la producció industrial d'embotits, per bé que encara hi ha xarcuteries que els elaboren amb mètodes tradicionals. En tot cas, és cert que les tècniques actuals de conservació dels aliments i, sobretot, l'ús de frigorífics i congeladors a les cases fan innecessari elaborar embotits amb la finalitat de preservar la carn per a altres èpoques de l'any. Així doncs, a hores d'ara, el consum d'aquests aliments es justifica pel plaer i per la tradició.

Sigui com sigui, els avanços científics en la tecnologia alimentària han proporcionat el coneixement necessari per a millorar la qualitat i la seguretat dels embotits, però també per a crear nous productes i que el sector sigui competitiu amb la resta de la indústria alimentària. Tot això, unit als moderns sistemes de transport, fa que els consumidors vegem cada vegada més varietats d'embotits.

Què hem de mirar en l'etiqueta?

En l'etiqueta dels embotits revisarem, sobretot, dos aspectes.

  • El contingut en greixos saturats, que convé que sigui inferior a 10,4 grams per cada 100 grams d'aliment. Si no s'indica el contingut de greixos saturats, revisarem el contingut en greixos totals, que hauria de ser inferior a 13,4 grams per cada 100 grams d'aliment.
  • L'aportació de sal. L'ideal és que sigui inferior a 0,9 grams per cada 100 grams d'aliment. Si no s'indica el contingut de sal, sinó el de sodi, n'hi ha prou de multiplicar la xifra de sodi per 2,5 per a saber quanta sal conté.

Paginació


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto