Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

ABC de la nutrició : Genètica i obesitat

Els gens influeixen sobre qualsevol aspecte relacionat amb la nostra fisiologia i l'excés de pes no n'és una excepció. La seva relació, en tot cas, resulta complexa, ja que hi ha centenars de gens implicats. A més, segons la Universitat de Salut Pública de Harvard, no expliquen la ràpida propagació de l'obesitat al món, atès que la freqüència de diferents gens en una població es manté estable durant moltes generacions. Han de passar molts anys perquè es produeixin canvis genètics que generin un increment tan notable en un trastorn.

De qualsevol manera, les entitats de referència coincideixen que els factors genètics contribueixen poc en el risc d'obesitat. Una genètica que ens predisposa a guanyar pes no és una condemna inexorable, ja que un bon estil de vida saludable pot contrarestar-la. També ocorre a l'inrevés, un mal estil de vida pot ser capaç d'alterar la càrrega genètica implicada en l'obesitat. Un estudi publicat en la revista "British Medical Journal" va observar que un consum elevat de fregits interactua de forma negativa amb els antecedents genètics de l'obesitat, i això incrementaria el risc d'aquesta patologia més enllà del que genera l'aportació calòrica d'aquests aliments. Així, no és d'estranyar que Harvard conclogui que, en general, la contribució dels gens en el risc de l'obesitat és petita, mentre que la contribució d'un mal entorn o dels nostres hàbits alimentaris és enorme.

Més fruites i verdures per a viure més anys

La revista científica "Journal of Epidemiology and Community Health" va publicar el mes de març passat un estudi que relacionava un consum més alt de fruites i hortalisses fresques amb una disminució substancial en el risc de morir de forma prematura.

Després d'analitzar els hàbits alimentaris de 65.226 voluntaris entre el 2001 i el 2013, es va constatar que una ingesta diària de fruites i verdures fresques elevada és capaç de reduir el risc de mort fins en un 42% en comparació de fer-ne un baix consum. El risc de morir per una malaltia cardíaca decreixeria un 31% i el de mort per càncer, un 25%. La ingesta de fruites i hortalisses pot ser un marcador d'un estil de vida saludable.

Tot i això, aquests beneficis no es traslladen al consum de sucs de fruites. Fins i tot se'n va constatar un risc més alt associat al consum de fruites en llauna o congelades perquè solen contenir quantitats notables de sucres afegits.

Alerta amb els fàrmacs per al colesterol

 

Gairebé la meitat de la població adulta espanyola presenta hipercolesterolèmia, és a dir, nivells de colesterol sanguini superior a 200 mg/dl. Aquesta patologia s'associa de forma independent, forta i contínua amb el risc de malaltia isquèmica del cor, fins i tot en els joves i en poblacions amb risc coronari baix.

Molt sovint, a més del consell dietètic, cal recórrer al tractament farmacològic. Els fàrmacs que disminueixen el colesterol, denominats "estatines", tenen una alta eficàcia i presenten pocs efectes adversos. Tot i això, una investigació publicada recentment en "JAMA Internal Medicine" ha observat un efecte advers inesperat: molts pacients que prenen estatines es tornen indulgents amb el menjar amb el pas dels anys i segueixen un patró dietètic pitjor. Aquesta constatació, que no es va observar en els pacients amb hipercolesterolèmia que no prenien estatines, es produeix per l'anomenat "efecte talismà". Els pacients creuen que l'efecte de les píndoles és tan poderós que els permet realitzar més transgressions dietètiques. Així, els usuaris de les estatines van prendre un 9,6% més de calories i un 14,4% més de greix que els pacients que no van prendre aquestes píndoles.

Es tracta d'un error que cal evitar, ja que una mala dieta soscava els efectes beneficiosos del tractament amb estatines.

Atenció a la interacció entre fàrmacs i nutrients

 

Determinats aliments o nutrients poden generar que alguns fàrmacs no actuïn com haurien de fer-ho. Es pot donar el cas que augmenti o disminueixi la quantitat del medicament que absorbeix el nostre cos. Si es produeix la primera situació, augmentarà el seu efecte i també els efectes secundaris. Si passa el contrari, disminuirà l'eficàcia del fàrmac.

També pot ocórrer que el fàrmac alteri la manera en què el nostre organisme aprofita els nutrients dels aliments. Per exemple, les estatines (fàrmacs per a disminuir el colesterol) poden provocar una baixada dels nivells del coenzim Q10. Els diürètics, per la seva banda, poden reduir els nivells de potassi, un mineral important per a mantenir la pressió sanguínia en nivells normals i per al funcionament dels músculs i del sistema nerviós. Un altre exemple està en els antiàcids, que poden disminuir els nivells en el cos de vitamina B12, calci, magnesi i altres minerals.

Encara que els processos descrits abans es produeixen de manera lenta i a llarg termini, convé informar els professionals sanitaris que ens prescriguin una medicació sobre les vitamines o els suplements que estiguem prenent. Així mateix, és aconsellable sol·licitar al metge instruccions sobre com s'ha de prendre la medicina en qüestió i de si hi ha algun menjar i/o beguda que hàgim d'evitar mentre el prenem. Això és més important en dones embarassades, ancians o persones amb malalties cròniques. Convé, en tot cas, seguir una dieta saludable que aporti una quantitat de nutrients suficient.

Sóc esportista professional i el metge de l'equip sempre ens recomana colar la polpa dels sucs naturals de taronja perquè diu que dificulta l'absorció del ferro. És correcte?

 

Fins fa uns anys, es creia que la fibra dietètica, com la que podem trobar, per exemple, en la polpa dels sucs naturals, dificultava l'absorció de molts nutrients, com és el cas del calci o del ferro. Però l'any 2002, un document elaborat per l'Institut de Medicina dels Estats Units (IOM) va bandejar aquesta creença.

L'informe, denominat "Ingestes dietètiques de referència per a energia, carbohidrats, fibra, greix, àcids grassos, colesterol, proteïna i aminoàcids (macronutrients)", detalla les recomanacions d'ingesta de fibra i va revisar si les dades disponibles permetien establir un límit superior de consum de fibra. En el document, que pots consultar en aquest enllaç, HYPERLINK "http://goo.gl/mkXzDA"http://goo.gl/mkxzda, l'IOM assenyala: "Es conclou que una ingesta alta de fibra dietètica com a part d'una dieta saludable no produirà efectes perjudicials significatius en una població sana". L'IOM no va establir un límit superior d'ingesta de fibra dietètica. La població espanyola, i això inclou la població esportista, consumeix menys fibra del que es recomana, així que el missatge que s'ha de transmetre és que cal incrementar-ne el consum.

En tot cas, sempre és més recomanable, per a un consum habitual, prendre les fruites senceres que prendre-les en forma de suc. La raó principal és que la ingesta habitual de sucs s'ha relacionat amb un risc més alt de sofrir obesitat amb el pas dels anys. Si pateixes anèmia per dèficit de ferro, és important que no t'automediquis i que acudeixis a un metge perquè et prescrigui fàrmacs que et controlin la malaltia.

Quan sortim fora a prendre alguna cosa i no volem demanar aigua, què és millor, una cervesa sense alcohol o un refresc light?

 

És millor una cervesa 0,0%, que no conté gens d'alcohol. La cervesa "sense" conté alcohol en dosis molt baixes, però malgrat tot pot suposar un problema en menors d'edat i, sobretot, en embarassades, a les quals es desaconsella qualsevol dosi d'alcohol en aquest estat.

Quant al refresc light, no té calories, però el seu consum habitual no és recomanable (si és esporàdic, no hi haurà problemes). Els additius utilitzats per a aconseguir el sabor dolç són segurs, però diversos estudis mostren que la ingesta habitual d'aquest tipus de begudes pot alterar els mecanismes de percepció del sabor (a causa de l'alta intensitat del sabor dolç) i disminuir, potser inconscientment, el nostre consum d'aliments saludables. És a dir, prendre sovint aquests refrescs tan dolços perjudicaria la qualitat de la dieta perquè seríem més proclius a menjar aliments que tinguin un sabor molt dolç.

Com que la dieta saludable és una de les claus per a prevenir malalties cròniques, convé evitar-ne qualsevol alteració potencial. El consum de cervesa 0,0%, però, no s'ha relacionat amb cap efecte advers, encara que sens dubte, com a norma general, és més recomanable hidratar-nos a base d'aigua.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto