Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Santiago Niño Becerra, catedràtic d'Estructura Econòmica a l'IQS School of Management-Universitat Ramon Llull: "A les pensions de jubilació, tal com les hem conegudes, els queden molt pocs anys de vida"

 

Arribarem a cobrar pensions en un futur no tan llunyà? Santiago Niño Becerra, economista, considera que no tal com les coneixem avui. I el problema no és en l'augment de l'esperança de vida (que. amb la disminució de les prestacions, caurà), sinó en el fet que la tendència evolutiva dels ingressos va per darrere de la de les despeses. I amb una reserva per a "quatre o cinc anys", s'imposarà una renda bàsica universal. Per això, qui pugui (molt pocs en l'Espanya actual) hauria d'anar planificant i estalviar per poder complementar la seva pensió.

L'esperança de vida augmenta, mentre que el nombre de cotitzadors a la Seguretat Social disminueix ... Quin futur ens ofereix?

L'esperança de vida entenc que no és el problema: caurà a mesura que vagin disminuint les prestacions del model de protecció social, sobretot les sanitàries; el problema radica en el fet que la tendència evolutiva dels ingressos anirà per darrere de la de les despeses: més nombre de beneficiaris amb cotitzacions a la baixa, a causa d'uns salaris mitjans més baixos com a conseqüència d'una desocupació estructural elevada i d'un pes creixent dels llocs de treball a temps parcial. Futur? El descens en els imports de les pensions.

Es considera que el 2040, per cada persona en edat de treballar n'hi haurà una altra en edat de no fer-ho. Creu que arribarà un moment en què no es podran cobrar pensions de jubilació?

A les pensions de jubilació, tal com les hem conegudes, penso que els queden molt pocs anys de vida. D'una banda, hi ha la insuficiència d'ingressos apuntada abans; d'una altra, la seva no-necessitat a causa que ja no cal "calmar la classe obrera", com sí que s'havia de fer en la Guerra Freda; d'una altra banda més, perquè el creixement a partir del consum massiu ja fa anys que s'ha quedat enrere. Algun tipus de pensió sempre es percebrà, encara que només sigui per una simple qüestió d'ordre públic, però penso que més sota la forma d'una "renda bàsica universal".

I hi haurà prou diners per a pagar les pensions?

La Seguretat Social espanyola (fonamentalment pensions i prestacions per desocupació) va tancar l'any passat amb un dèficit de l'1,8%; és a dir, va sobreviure gràcies a la seva caixa de reserva. Al ritme dels últims anys, queda caixa de reserva per a quatre o cinc anys. A partir d'aquí, les retallades poden ser enormes.

Es diu que els efectes de la crisi econòmica actual sobre les pensions es notaran en uns anys... Quan i de quina magnitud seran aquests?

El primer que percebran els pensionistes, de fet ja ho estan percebent, és una caiguda en el poder adquisitiu de les seves pensions; després arribaran les retallades en els imports. Això vindrà combinat amb modificacions en el sistema de càlcul: prendre tota la vida laboral, allargar el període de cotització per a poder accedir a una pensió...

Retardar l'edat de jubilació és una mesura presa per molts governs; és una solució efectiva?

És la típica mesura que prenen els polítics independentment del color que tinguin: posposar el problema, traslladar-lo a l'endemà. Com que es retarda l'edat de jubilació, es redueix la quantitat total per pagar en pensions. Retardar l'edat de jubilació, en una atmosfera de demanda de treball a la baixa, l'únic que fa és frenar la incorporació dels joves al mercat laboral. L'únic aspecte positiu que pot tenir aquesta mesura és que, per a algunes persones, pot permetre'ls accedir a una renda més alta mentre treballen, en comparació de la pensió que percebran després.

Gairebé la meitat dels espanyols està preocupat pel seu futur després de la jubilació, però se'ls anomena "preocupats passius" perquè no prenen cap iniciativa. Què haurien de fer?

La majoria dels espanyols no pot fer res perquè la seva capacitat adquisitiva no dóna per a estalviar. D'una banda, el 50% dels espanyols tenen un salari igual o inferior a mil euros; d'una altra, el 60% dels seus pensionistes han d'ajudar les seves famílies; d'una altra banda més, el 90% de les dotacions a fons de pensions es fan al desembre i es fan per aconseguir una desgravació fiscal... i la seva continuïtat es troba en suspens. A Espanya, poques persones poden estalviar pensant a complementar la seva pensió, aquesta és la realitat.

Si estalviar ha de ser l'única opció per als espanyols, quan s'ha de començar a fer?

Els qui puguin, que comencin a planificar-se des que els sigui possible, però els fons d'estalvi hauran de ser flexibles en les seves condicions, ja que un nombre creixent de persones tindrà contractes temporals i/o a temps parcial.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto