Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Entrevista

Λ

Marc Masip, psicòleg expert en trastorns relacionats amb les noves tecnologies: "La tecnologia ens té esclavitzats"

 

Mentre es fa aquesta entrevista, Marc Masip insisteix que no deixen de passar per davant de la finestra nens que van i vénen dels col.legis propers; tots atents a la pantalla del mòbil, encara que vagin en grups mentre riuen, juguen a un videojoc o envien missatges... Però el més inquietant és que cap d'ells no ha arribat a l'adolescència. "Jo era l'únic dels meus amics que fins fa poc no tenia mòbil, i em vaig adonar del punt grotesc a què havien arribat". Ho deixa clar: "la tecnologia és bona si tu la domines a ella, però estem perdent la batalla". Ell ho veu diàriament en el seu gabinet psicològic, on treballa amb la finalitat de curar i prevenir addiccions o trastorns de conducta provocats per les noves tecnologies

Abusem de la tecnologia?

De la tecnologia, en podem fer ús, i això és bo quan et serveix per exemple per a comunicar-te amb les persones que estimes quan ets lluny. Jo he estat jugador de futbol en lligues estrangeres i sé què vol dir tenir a mà un ordinador per fer una videoconferència amb la família, que és a Barcelona, quan sents la punxada de la nostàlgia.

Però vostès, els experts, parlen d'un ús sense mesura

I això és preocupant. Però el més terrible és que pot passar que ens acabi dominant. De fet ja passa ara i al meu entendre és alarmant. Vivim esclavitzats pel mòbil i sense ell ens sembla que no podem tenir una vida normal.

Hi ha realment casos de trastorns en el sentit clínic relacionats amb la tecnologia?

Hi ha tot un seguit de símptomes descrits que poden perfilar un quadre clínic quan molts coincideixen en una mateixa persona. Ara bé, podem parlar de malalties o d'addiccions, o com vulguem dir-ne, però l'important és que al darrere hi ha algú amb unes actituds que l'estan destruint. Aquí vénen persones amb problemes, amb vides desfetes per la seva obsessió al mòbil, a les xarxes socials, a la missatgeria o els videojocs, i el nostre treball consisteix a descobrir què s'amaga darrere d'aquests comportaments.

I què és?

Moltes coses, de vegades és simplement cobdícia, l'ànsia de sentir més plaer. Guanyar seguidors a Twitter o "m'agrada" a Facebook ens proporciona plaer, ens fa més populars, i per a alguns aquest plaer és molt accentuat. Altres vegades aquestes actituds amaguen la fugida d'un trauma o por del dolor; ens refugiem en la tecnologia per esquivar el dolor que ens produeix el món real.

Són aquests casos més abundants entre els adolescents?

Segons les estadístiques i la nostra experiència, així és. I és lògic, perquè l'adolescent s'enfronta a canvis molt profunds en les seves relacions socials, molt sovint dolorosos. La tecnologia permet, en certa manera, esquivar aquests canvis i el dolor que comporten. La contrapartida és que si evites el dolor i el canvi, no evoluciones, no madures emocionalment i no et converteixes en adult. Per exemple, aquí hem tractat casos de nens que es diuen que s'estimen per WhatsApp però al pati de l'escola no s'atreveixen a mirar-se a la cara. Virtualitzen l'amor per evitar viure'l en la realitat.

No es poden prevenir aquests comportaments amb educació?

Sens dubte, però qui t'educarà? Un pare que és al sofà consultant Twitter en la tauleta en comptes d'estar parlant amb tu...? Vull dir que tots estem superats per aquesta mena de "tsunami" tecnològic que ens ha vingut a sobre i ens és difícil distingir l'ús de la dependència.

Què es pot fer, llavors?

Aquí posem molta èmfasi en les tasques de prevenció i conscienciació. Fem xerrades en escoles, instituts, i fins i tot en associacions de pares per conscienciar tothom. En el cas d'un adult és més fàcil dir: "Això ho he de parar". Però un adolescent necessita referents que l'ajudin.

És a dir, que l'accés a les noves tecnologies necessitaria un protocol educacional...

Al nostre parer, sí, però les pautes variaran segons la persona i l'ambient. Nosaltres tractem de conscienciar els pares de la transcendència d'algunes actituds dels seus fills a les xarxes socials i que poden tenir conseqüències desastroses.

Per exemple?

Hi ha noies que no s'atreveixen a dir amb paraules a un noi de la seva classe que se senten atretes per ell, però, paradoxalment els resulta més fàcil enviar-li per WhatsApp una foto dels seus pits. Amb això renuncien a la seva intimitat i, a més, corren el risc que el noi difongui la imatge entre els altres companys i elles quedin estigmatitzades per tota la vida. La tecnologia, en aquest sentit, és molt perillosa, perquè deixa una memòria permanent dels nostres actes.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto