Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els experts nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

Jo compro pa a la fleca i molt sovint el congelo. Quan el descongelo, hi ha vegades que es desfà i d'altres que això no passa. A què és degut? És possible que m'hagin venut ja el pa congelat, que els ha sobrat del dia anterior a la fleca?

  És molt poc probable que li hagin venut un pa congelat sobrant del dia anterior. El que vostè relata té explicació per la confluència de diversos factors. Encara que la congelació paralitza el creixement dels microorganismes i alenteix les reaccions bioquímiques que deterioren els aliments, sol provocar alguns danys en l'aliment mentre es congela -com ara cristal.litzacions dels components, que n'alteren la textura- i quan es descongela (per exemple, el canvi d'estat dels cristalls de gel que s'han format en un estat líquid). Aquests canvis són molt més freqüents en un congelador domèstic que no en un d'industrial, ja que el domèstic segueix un procés lent de congelació que provoca la formació de grans cristalls de gel. Un altre factor que hi influeix és el temps que ha passat des que el pa s'ha elaborat fins que el congelem: com menys temps passi, millor serà la conservació. Si tenim pensat congelar pa, l'ideal és fer-ho al més aviat possible, però no quan sigui calent, perquè això augmenta la temperatura del congelador i els aliments que hi ha al seu interior es poden descongelar parcialment.

La meva filla de 16 anys és vegetariana perquè es nega a menjar "cadàvers", com ella diu. Em preocupa per l'edat en què es troba que perilli el seu desenvolupament. Quins aliments i vitamines no han de faltar en la seva dieta?

  Una dieta vegetariana ben dissenyada és compatible amb la salut en qualsevol etapa del cicle vital, i això inclou la infància i l'adolescència. El referent mundial en nutrició infantil, el Comitè de Nutrició de l'Acadèmia Americana de Pediatria, assenyala que el vegetarianisme, ben planejat (com qualsevol altre plantejament dietètic), no solament és factible, sinó que "aporta nombrosos beneficis per a la salut". Convé que la seva filla consumeixi una àmplia varietat de productes d'origen vegetal. Els aliments que no han de faltar en la seva dieta són els llegums, com ara cigrons, llenties, mongetes, pèsols o fins i tot soia (de la qual deriven molts productes alimentaris molt versàtils, com el tofu, els batuts enriquits o la soia texturitzada). També és recomanable que inclogui sovint fruites seques (avellanes, ametlles, nous, etc.). Hi ha tres nutrients importants: el primer és la vitamina B12. Convé prendre'n a partir d'aliments enriquits (batuts de soia o cereals de l'esmorzar) o a partir de suplements. El segon nutrient és el iode; com en la resta de la població, es recomana substituir la sal de taula per sal iodada; i el tercer és la vitamina D. L'exposició solar a la cara, les mans i els avantbraços entre 5 i 15 minuts al dia proporciona prou quantitats de vitamina D per a la gent de pell blanca. En cas de dubte, s'aconsella utilitzar aliments enriquits o suplements.

ABC de la nutrició: vitamina D

El "colecalciferol" és una substància que actua com a vitamina D i es comporta com una hormona. És per això que exerceix papers importants: contribueix a la funció normal del sistema immunològic, modula la resposta inflamatòria, participa en el manteniment d'ossos, músculs i dents i fins i tot està implicada en l'absorció i l'ús del calci i del fòsfor. Els éssers humans sintetitzem vitamina D mitjançant l'exposició de la pell als raigs del sol, encara que també la podem obtenir "prefabricada", a partir d'aliments com els ous o el peix. Es considera que la "ruta fisiològica" de la vitamina D és la síntesi cutània. És a dir, el cos està més predisposat a obtenir la vitamina D a partir de l'exposició de la pell al sol que no a partir dels aliments. Els raigs ultraviolats del sol, quan interaccionen amb la pell, permeten que es produeixi una reacció bioquímica en l'organisme que culmina amb la participació del fetge, que genera la forma activa d'aquesta vitamina. Malgrat que és cert que cada vegada més grups de població mostren baixos nivells d'aquesta vitamina (per l'exposició al sol cada vegada més baixa), hi ha molta controvèrsia en l'àmbit científic pel que fa a la suplementació amb vitamina D. En tot cas, està ben establert que si els nivells sanguinis d'aquesta vitamina en nens o adults (però no en nadons) són inferiors a 50 nanomols per litre, té sentit plantejar-se'n la suplementació.

Consens d'obesitat

Al novembre de 2013 s'ha publicat un nou consens en relació amb el tractament del sobrepès i l'obesitat. Es tracta d'un document signat de forma conjunta per l'Associació Americana del Cor (American Heart Association), el Col.legi Americà de Cardiologia (American College of Cardiology) i la Societat Americana de l'Obesitat (The Obesity Society). Les entitats comencen per constatar que l'obesitat, a més d'augmentar les possibilitats de morir de forma prematura, incrementa el risc de tenir hipertensió, alteracions sanguínies, diabetis de tipus 2, malalties coronàries, accidents vasculars cerebrals, malalties de la vesícula, osteoartritis, problemes respiratoris i alguns tipus de càncer.

Després de revisar les últimes evidències científiques disponibles, es detallen els diferents enfocaments dietètics possibles per a abordar l'excés de pes. Resulta important destacar que, en contra del que prometen les "dietes de moda", els investigadors no consideren que les propostes centrades a incrementar la proteïna dietètica resultin més eficaces que les dietes que porten un contingut típic de proteïnes. En tot cas, per a la pèrdua de pes es proposa prescriure una dieta d'entre 1.200 i 1.500 kcal en dones, o d'entre 1500-1800 kcal en homes.

No abusis de les nous del Brasil

La nou del Brasil, amb forma de mitja lluna i d'entre 4 i 5 cm de llarg, rep diferents noms: nou sud-americana, castanya de muntanya, castanya de Pará o coquet brasiler. Malgrat el que suggereix el seu nom, el principal exportador d'aquestes nous és Bolívia i no el Brasil. A més de ser molt saboroses, són riques en proteïna vegetal, fibra dietètica i en diverses vitamines i minerals, com ara vitamina B1 (tiamina) o magnesi. No obstant això, també contenen una dosi molt alta de seleni, i aquí rau un problema associat a un consum habitual elevat d'aquesta fruita seca. Un total de 100 grams de nous del Brasil contenen més de 30 vegades la dosi diària de seleni recomanada per a un adult. El nivell màxim d'ingesta de seleni (el nivell a partir del qual es poden generar efectes adversos per a l'organisme) es xifra en adults en 400 micrograms de seleni/dia. Com que una unitat de nou del Brasil conté entre 69 i 91 micrograms de seleni, menjar sis unitats de nous del Brasil suposa ingerir prou seleni per a superar el nivell màxim d'ingesta esmentat més amunt. Els problemes associats al seu consum excessiu abasten símptomes digestius o neurològics, problemes respiratoris, renals o cardíacs, enrogiment facial, pèrdua de cabell, dolor muscular, tremolors o sensació de desmai. En suma, el seu consum ha de ser ocasional i esporàdic. En aquest cas, hi haurà, sens dubte, més beneficis que no riscs.

Alimentació complementària en nadons: de primer llet, després altres aliments

  L'alimentació complementària (període en què oferim al nadó aliments diferents de la llet) comença de manera aproximada quan el nadó té 6 mesos d'edat. Tot i això, no es tracta de substituir la llet, sinó de complementar-la. És per això que el consell repetit pels experts és oferir de primer el pit o el biberó i després, els aliments. La major part de les calories que prendrà un nadó en aquesta etapa convé que provinguin de la llet materna o de fórmula, per a evitar retards en el creixement i altres problemes.

Si s'ofereix abans la llet, a més, s'ajudarà a evitar que el nadó rebutgi els aliments nous, a causa de l'ansietat que li genera intentar saciar la gana amb un aliment que no coneix, tal com assenyala l'Associació Espanyola de Pediatria (AAP) en el seu "Manual de Lactància Materna". L'AAP recorda que "el rebuig dels aliments és normal al començament". En aquest manual s'indica que a partir de l'any es poden oferir els aliments sòlids abans del pit.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto