Saltar el menú de navegació i anar al contingut

  • Bienvenido (ES) | Ongi etorri (euskarazko bertsioa) | Benvingut (versió en català) | Benvido (versión en galego)
  • Bienvenido (ES)
  • Butlletins
    •  | Baixa  | Més opcions |
  • Portades anteriors

EROSKI CONSUMER, el diario del consumidor

Cercador

logotipo de fundación

Canals de EROSKI CONSUMER


Estàs en la següent localització: Portada > Edició impresa > Alimentació

Λ

Els nutricionistes d'EROSKI Consumer responen

La meva mare es passa l'1 de gener menjant només fruita o directament en dejú. Diu que és per compensar els grans àpats d'aquests dies. Jo la renyo perquè no em sembla molt bona idea; per què pot ser perjudicial aquest costum?

  En principi, dejunar un dia a l'any no és perillós per a la salut. No ho és a curt termini (és a dir, en el mateix dia en què es fa el dejuni) ni tampoc és perillós a llarg termini. Menys encara si durant aquest dia menja fruita. Però hi ha una excepció en la qual pot ser perillós dejunar: en pacients amb diabetis i que a més prenen fàrmacs (com la insulina) per a controlar la seva malaltia. La combinació del dejuni amb aquests fàrmacs pot generar una situació denominada "hipoglucèmia", potencialment greu. Si no és el cas de la teva mare, pots respirar amb tranquil.litat, ja que la falta de calories o de nutrients durant un dia, de forma molt esporàdica, no genera cap trastorn, ja que el cos disposa de mecanismes per a compensar aquesta situació. De tota manera, l'ideal no és fer grans àpats per Nadal: se sap que les típiques afartades de Nadal incrementen el risc de sofrir atacs cardíacs (que augmenten un 5% en la temporada de festes del final d'any) i també les possibilitats de guanyar quilos de més (solem guanyar mig quilo durant les festes de Nadal). Una altra de les conseqüències dels grans àpats són les males digestions o els empatxos. Les seqüeles de l'empatx són sensació de pesadesa, dolor estomacal, cremor, acidesa i fins i tot vòmits.

Tinc un nadó de nou mesos que s'acaba d'iniciar en l'alimentació sòlida. Als seus avis, els encanta donar-li a provar aliments nous i com que aquests dies a les taules hi ha tantes coses bones, no s'hi resistiran. Quins són els que poden comportar riscos per al meu fill?

  Els més perillosos són, sens dubte, aquells aliments amb els quals es pugui ofegar. A l'edat del teu fill, els nadons es poden empassar aliments sòlids (tinguin dents o no), però hi ha certs aliments que poden obturar-li les vies aèries, com ara pastanaga crua, grans de raïm sencers, fruites seques (cacauets, avellanes, ametlles, etc.), cireres, olives, aperitius tipus patates xip, o caramels. Convé evitar aquests aliments fins a aproximadament els tres anys. Cal diferenciar l'ennuec de l'ofec. Els nadons, quan comencen a enfrontar-se als aliments sòlids, solen ennuegar-se, d'igual manera que cauen quan comencen a caminar. És una cosa normal i esperada. L'ennuec fa referència al moment en què el menjar es queda a mitjan camí cap a l'estómac, mentre que "ofegar-se" significa que el menjar se'n va cap als pulmons. Quan un nen s'ennuega, tus, gargamelleja o fa sorolls estranys i s'acaba d'empassar el tros, o bé l'expulsa o fins i tot l'expulsa i després se'l torna a empassar.

ABC de la nutrició: magnesi

  El magnesi és el quart mineral més abundant al cos humà. Forma part de centenars de reaccions bioquímiques i sistemes enzimàtics: en la síntesi de proteïnes, en el creixement cel.lular, en la producció d'energia, en la funció nerviosa, en el control muscular i un llarg etcètera. És tan important que el cos té diversos mecanismes per estabilitzar-ne els nivells i evitar mancances importants, que no solen observar-se en població sana (sí en alcohòlics o malalts hepàtics o renals). S'obté de manera senzilla a través dels aliments, sobretot a partir d'aliments d'origen vegetal. Són rics en magnesi les verdures de fulla verda, els llegums, els grans sencers (ex.: arròs integral), les fruites seques i les llavors. Encara que molts estudis observen una relació entre la ingesta de magnesi i un risc més baix de malalties, no és clar que el benefici sigui atribuïble al magnesi o als aliments que en són rics. La suplementació amb magnesi, excepte en unes poques malalties o condicions mèdiques, no té proves clares de beneficis sobre la salut.

Proteïna i salut infantil

Un estudi recent publicat per investigadors del Departament d'Aliments i Nutrició de la universitat d'Umeå (Suècia) en la revista Food & Nutrition Research ha avaluat l'efecte de l'alta ingesta de proteïnes típica de la infància, sobre la salut dels nens. L'equip va observar que les proves científiques sobre la relació entre l'alta ingesta de proteïna i un major pes corporal són "convincents". El període més delicat sembla que és el que abasta els dos primers anys d'edat. La recerca també va trobar evidències clares entre un alt consum de proteïnes en la infància i el creixement. Les proteïnes animals (particularment les dels lactis) van estar més implicades que les vegetals en aquesta constatació. Els autors consideren que l'alta ingesta de proteïna estimularia el "factor de creixement insulínic", un sistema corporal que genera un creixement ràpid tant en la massa muscular com en la massa grassa. Malgrat això, aquesta constatació no és positiva per a la salut: es relaciona amb el risc d'obesitat. Així, com més elevada és la taxa de creixement, més altes són les possibilitats de patir obesitat.

Consell del mes: centra't més en la salut que en el pes

  Una recerca recent centrada en dones majors de 50 anys va avaluar la seva satisfacció amb el propi pes. Només el 12% d'elles (gairebé 2.000 dones) ho estava. El seu pes se situava, de mitjana, dins dels paràmetres de normalitat, però no estaven primes. Quines altres característiques tenien en comú? Una d'aquestes és que practicaven cinc hores (300 minuts) setmanals d'exercici físic. Una altra és que es pesaven unes dues vegades per setmana. Se sap que aquesta estratègia és útil per a evitar un guany indesitjat de pes amb el pas dels anys: quan observem que el nostre pes s'apuja, som a temps de reaccionar. Mentre que si no controlem quina és l'evolució del pes, pot ser que quan ens n'adonem sigui més difícil agafar el control (l'excés de pes incrementa el risc de lesió, cosa que entorpirà la necessària pràctica d'exercici físic).

Una tercera característica, no menys important, és que la gran majoria d'elles no havia seguit una dieta d'aprimament en els últims cinc anys. Els autors de la recerca emeten una recomanació important: "centrar-se més en la salut que no en el pes". La salut no la mesura la bàscula, la mesuren els nostres hàbits de vida.

Consell del mes: tres o més àpats, en família

La revista Pediatrics va recollir en l'edició de juny de 2011 una recerca en la qual es va concloure que compartir tres o més àpats en família per setmana redueix les possibilitats que els nens pateixin excés de pes en un 12%. Aquest hàbit també disminueix el risc que els nens prenguin aliments insans en un 20%, i que sofreixin trastorns de l'alimentació en un 35%. Les probabilitats que els menors prenguin aliments sans augmenten en un 24%. Al juny de 2013, un estudi publicat al Journal of the Academy of Nutrition and Dietetics va corroborar que compartir la taula és una estratègia preventiva de l'obesitat. Tan sols un mes després, investigadors de la Universitat de Medicina de Tuffs (revista Journal of Youth and Adolescence) van concloure que menjar en família pot protegir els adolescents del consum d'alcohol, tabac, marihuana o d'altres drogues, conductes agressives i/o violentes, del baix rendiment escolar, problemes de salut mental i trastorns de l'alimentació. Respecte a aquest últim punt, la Guia de pràctica sobre Trastorns de la Conducta Alimentària, publicada el 2009 pel Ministeri de Sanitat, va incloure entre els seus consells a l'hora d'abordar aquesta mena de patologies que el menor estigui "assegut en família" a l'hora de menjar. Menjar en família, en suma, presenta beneficis importants.


Altres serveis


Buscar en

Informació de Copyright i avís legal

Visita nuestro canal Eroski Consumer TV

EROSKI CONSUMER ens prenem molt seriosament la privadesa de les teves dades, avís legal. © Fundació EROSKI

Fundació EROSKI

Validaciones de esta página

  • : Conformidad con el Nivel Triple-A, de las Directrices de Accesibilidad para el Contenido Web 1.0 del W3C-WAI
  • XHTML: Validación del W3C indicando que este documento es XHTML 1.1 correcto
  • CSS: Validación del W3C indicando que este documento usa CSS de forma correcta
  • RSS: Validación de feedvalidator.org indicando que nuestros titulares RSS tienen un formato correcto